ADLAN i el Club 49. Tot muda i tot roman

Abstract

L'any 1932 a Barcelona, en plena eufòria republicana, un grup d'amics crearen l'associació cultural ADLAN (Amics de l'Art Nou). Fins a la guerra civil gestionaran múltiples activitats en l'àmbit de l'art, la literatura, la fotografia, el cinema, la música, la dansa, !'arquitectura i les arts populars. Sempre guiats per un esperit crític, participaran en els debats artístics i lideraran la poètica del surrealisme i la defensa de les arts populars. Construiran una comunitat que unira Barcelona amb París, Madrid í Tenerife. Alguns membres d'aquest grup, liderats per Joan Prats, reprenen l'activitat l'any 1949 amb la creació de l'associació Club 49. De nou, la societat civil que representen gestionarà la cultura més progressista i de novetat per activar, en ple període de govern franquista, l'art abstracte, el jazz, la música contemporània, la poesia escènica, el teatre de la improvisació o la pedagogia de l'art.

Uns i altres protagonitzen una part important de la historia de la cultura catalana contemporània, sempre al costat de les creacions més heterodoxes i amb una vitalitat feta d'entusiasme, amistat i capacitat crítica. Entre ells, Joan Prats, Joan Miró, Ángel Ferrant, Robert Gerhard, Sebastia Gasch, Joaquim Gomis, Eudald Serra, Magí A. Cassanyes, J. V. Foix, Alexandre Cirici Pellicer, Antoní Tapies, Joan Brossa, Josep M. Mestres Quadreny, Miquel Porter, Ricard Gomis, Josep Lluis Sert, Joaquim Homs, i molts d'altres. La tesi doctoral que presentem documenta i contextualitza les activitats que ambdues associacions van portar a terme, analitzant els fets i els debats en els quals participaren. Més enllà deis noms importants que en formaren part, aquesta recerca centra l"atenció en la condició de comunitat intel·lectual d'aquests grups, en la seva visió de l"art coma dispositiu crític i en la voluntat de viure el present com una oportunitat per construir el futur. L'esperit i les activitats d'aquesta societat civil ens permeten rellegir la historia de l'art a Catalunya des d'una perspectiva del segle XXI.

In 1932 in Barcelona, during the euphoric republican era, a group of friends created the cultural association ADLAN (Amics de l'Art Nou). Up until the civil war they undertook many activities in the field of the arts, literature, photography, cinema, music, dance, arquitecture and popular arts. Always foliowing their criticar espirit, they participated in artistic debates being leaders of the surrealistic poetry and the defense of the popular arts. They built a community that joined Barcelona with París, Madrid and Tenerife. Part of this group, whose leader was Joan Prats, re-started their activities in 1949, creating the association Club 49. Once again, the civil society that they represented was responsible for generating a most progressive and innovative culture, during the worst years of the Franco government, of abstract art, jazz, contemporany music, escenic poetry, improvised theatre or art education.

They were the protagonists of an important part of the contemporany catalan culture, always with the most heterodox creations and with a vitality born of their entusiasm, friendship and crltical capacity. Among them, Joan Prats, Joan Miró, Angel Ferrant, Robert Gerhard, Sebastia Gasch, Joaquim Gomis, Eudald Serra, Magí A. cassanyes, J.V. Foix, Alexandre Cirici Pellicer, Antoni Tapies, Joan Brossa, Josep M. Mestres Quadreny, Miquel Porter, Ricard Gomis, Josep Lluis Sert, Joaquim Homs, and many more. This research documents and contextualises the activíties that both associations conducted , analysing the events and debates in which they participated . Beyond the important names involved, the research focusses on their existence as an intelectual community, on their vislon of art as a critica! channel and on their wish to live the present as an opportunity to built a future. The spirit and the activlties of this civil society allow us to interpret the history of Catalan art from a perspectíve of the XXI century.