Evaluación de la efectividad de una intervención multifactorial breve en el aumento de la adherencia a la prescripción de ej ercicio física en pacientes con factores de riesgo ca rdiovascular

Abstract

[spa] Las enfermedades cardiovasculares son un problema de salud global. Constituyen la primera causa de muerte a nivel mundial en los últimos años y provocan una importante carga personal, social y económica debido al elevado número de defunciones, muchas de ellas prematuras y a la discapacidad que generan. La mayoría de los factores de riesgo cardiovascular (tabaquismo, mala alimentación, inactividad física, etc.) se pueden modificar. Además, según la OMS un 80􀐹�� de las enfermedades cardiovasculares podrían evitarse con la adopción de estilos de vida saludables. La actividad física tiene múltiples beneficios sobre la salud y existe amplia evidencia de ello. Por lo que la promoción de la actividad física es una prioridad y su realización ayuda a disminuir el riesgo de mortalidad por enfermedades cardiovasculares. Sin embargo, la adherencia a la prescripción de actividad física en el ámbito de Atención Primaria es baja. El objetivo principal de la presente tesis fue evaluar la efectividad de una intervención multifactorial de 12 meses por enfermeras de Atención Primaria utilizando activos para la salud para aumentar la adherencia a la prescripción de actividad física (150 min / semana) en pacientes con dos o más factores de riesgo cardiovascular. Se realizó un ensayo clínico aleatorizado multicéntrico, simple ciego y paralelo de dos ramas. Iniciaron el estudio 310 participantes de 20 centros de Atención Primaria de Mallorca. De estos, 263 participantes completaron el estudio (128 del grupo intervención, 135 del grupo control). La intervención consistió en cuatro visitas e incluyó la entrevista motivacional y la prescripción individualizada de actividad física utilizando los activos para la salud. Estos activos que fomentaban la práctica de actividad física se recogían en el cuaderno de activos, que suponía la herramienta principal para la prescripción individualizada. La variable principal considerada fue la adherencia a la prescripción de actividad física determinada como el número de participantes que alcanzaban los 150 minutos de actividad física semanal (medida con el cuestionario IPAQ). Algunas de las variables secundarias fueron el riesgo cardiovascular y el número de factores de riesgo cardiovascular. La media de edad de los participantes fue de 62,2 años (􀑆�� 8,8), siendo un 50,6􀐹�� hombres. En cuanto a los factores de riesgo cardiovascular, la media del número de estos factores era de 3,2 (􀑆�� 1,2) y el riesgo de 6,4􀐹�� (Framingham-REGICOR). La adherencia inicial a la recomendación de al menos 150 min de actividad física fue de 79,8􀐹��. Al finalizar la intervención, la adherencia a dicha recomendación de actividad física fue mayor en el grupo intervención que en el grupo control (χ2 􀑁�� 3,951, p 􀑁�� 0,047). Sin embargo, esta mayor adherencia no supuso mayores niveles de actividad física, ya que no se encontraron diferencias entre los grupos en relación a la actividad física total realizada después de la intervención (t 􀑁�� 􀐾��0,915, p 􀑁�� 0,361). Al final del estudio, los participantes del grupo intervención dedicaban más tiempo a caminar que los participantes del grupo control (t 􀑁�� 2,260, p 􀑁�� 0,025). Los resultados de esta tesis sugieren que, en poblaciones con altos niveles de actividad física, el protocolo de prescripción utilizado sería más útil para mantener la adherencia que para aumentarla, ya que la diferencia observada al final del estudio respondía básicamente a un mantenimiento de la adherencia en el grupo intervención y a una disminución en el grupo control. En cuanto al mayor tiempo dedicado a caminar del grupo intervención, podría ser debido a que, las rutas para poder caminar eran comunes en los cuadernos de activos utilizados para la prescripción, además de ser una práctica asequible para todas las personas. En conclusión, la intervención multifactorial breve basada en la prescripción de activos de salud para la práctica de actividad física realizada por enfermeras de Atención Primaria indujo una mayor adherencia a la recomendación de realizar 150 min de actividad física a la semana.

[cat] Les malalties cardiovasculars són un problema de salut global. Constitueixen la primera causa de mort a nivell mundial en els últims anys i provoquen una important càrrega personal, social i econòmica degut a l’elevat nombre de defuncions, moltes d’elles prematures, i a la discapacitat que provoquen. La majoria dels factors de risc cardiovascular (tabaquisme, mala alimentació, inactivitat física, etc.) es poden modificar. A més, segons la OMS un 80􀐹� de les malalties cardiovasculars es podrien evitar amb l’adopció d’estils de vida saludables. L’activitat física té múltiples beneficis per la salut i existeix àmplia evidència d’això. Per tot això, la promoció d’activitat física és una prioritat i la seva realització ajuda a disminuir el risc de mortalitat per malalties cardiovasculars. No obstant això, l'adherència a la prescripció d'activitat física en l'àmbit d'Atenció Primària és baixa. L'objectiu principal de la present tesi va ser avaluar l'efectivitat d'una intervenció multifactorial de 12 mesos per infermeres d'Atenció Primària utilitzant actius per a la salut per augmentar l'adherència a la prescripció d'activitat física (150 min / setmana) en pacients amb dos o més factors de risc cardiovascular. Es va realitzar un assaig clínic aleatoritzat multicèntric, simple cec i paral·lel de dues branques. Van iniciar l'estudi 310 participants de 20 centres d'Atenció Primària de Mallorca. D'aquests, 263 participants van completar l'estudi (128 del grup intervenció, 135 del grup control). La intervenció va consistir en quatre visites i va incloure l'entrevista motivacional i la prescripció individualitzada d'activitat física utilitzant els actius per a la salut. Aquests actius que afavorien la pràctica d'activitat física es recollien en el quadern d'actius, que suposava l'eina principal per a la prescripció individualitzada. La variable principal considerada va ser l'adherència a la prescripció d'activitat física determinada com el nombre de participants que aconseguien els 150 minuts d'activitat física setmanal (mesurada amb el qüestionari IPAQ). Algunes de les variables secundàries van ser el risc cardiovascular i el nombre de factors de risc cardiovascular. La mitjana d'edat dels participants va ser de 62,2 anys (􀑆� 8,8), essent un 50,6􀐹� homes. En quant als factors de risc cardiovascular, la mitjana del nombre d'aquests factors era de 3,2 (􀑆� 1,2) i el risc de 6,4􀐹� (Framingham-REGICOR). L'adherència inicial a la recomanació de al manco 150 min d'activitat física va ser de 79,8􀐹�. Al final de la intervenció, l'adherència a aquesta recomanació d'activitat física va ser major en el grup intervenció que en el grup control (χ2 􀑁� 3,951, p 􀑁� 0,047). No obstant això, aquesta major adherència no va suposar majors nivells d'activitat física, ja que no es van trobar diferències entre els grups en relació a l'activitat física total realitzada després de la intervenció (t 􀑁� -0,915, p 􀑁� 0,361). Al final de l’estudi, els participants del grup intervenció dedicaven més temps a caminar que els participants del grup control (t 􀑁� 2,260, p 􀑁� 0,025). Els resultats d'aquesta tesi suggereixen que, en poblacions amb alts nivells d'activitat física, el protocol de prescripció utilitzat seria més útil per mantenir l'adherència que per augmentar-la, ja que la diferència observada al final de l'estudi corresponia bàsicament a un manteniment de l'adherència en el grup intervenció i a una disminució en el grup control. Pel que fa a el major temps dedicat a caminar del grup intervenció, podria ser degut a que, les rutes per poder caminar eren comuns en els quaderns d'actius utilitzats per a la prescripció, a més de ser una pràctica assequible per a tothom. En conclusió, la intervenció multifactorial breu basada en la prescripció d'actius de salut per a la pràctica d'activitat física realitzada per infermeres d'Atenció Primària va induir una major adherència a la recomanació de realitzar 150 minuts d'activitat física a la setmana.

[eng] Cardiovascular diseases are a global health problem. In recent years, they have been the leading cause of death worldwide and given rise to a significant personal, social and economic burden due to the high number of deaths—many of them premature—and disabilities they generate. Most cardiovascular risk factors (smoking, poor diet, physical inactivity, etc.) can be modified. In addition, according to the WHO, 80􀐹 of cardiovascular diseases could be avoided by adopting healthy lifestyles. There is wide evidence that physical activity provides multiple benefits and, therefore, promoting physical activity should be a priority given that it helps to reduce the risk of mortality from cardiovascular diseases. However, adherence to common physical activity prescribed in primary healthcare settings is low. The main aim of this thesis was to evaluate the effectiveness of a 12-month multifactorial intervention by primary healthcare nurses using health assets to increase adherence to prescribed physical activity (150 min/week) in patients with two or more cardiovascular risk factors. A two-arm, parallel, multicentre, single-blind, randomised clinical trial was implemented with an initial cohort of 310 participants from 20 primary healthcare centres in Majorca; of these, 263 participants completed the study (intervention group N 􀑁 128, control group N 􀑁 135). The intervention comprised four visits and included a motivational interview and an individualised physical activity prescription using health assets. The health assets encouraging physical activity were set out in the health assets booklet, which was the main tool for individualised prescription. The main variable taken onto account was adherence to the prescribed physical activity, measured as the number of participants who performed 150 minutes of physical activity per week (determined through the IPAQ questionnaire). Some of the secondary variables included cardiovascular risk and the number of cardiovascular risk factors. The mean participant age was 62.2 years (􀑆 8.8) and 50.6􀐹 were men. In terms of cardiovascular risk factors, the mean number was 3.2 (􀑆 1.2) and the cardiovascular risk was 6.4􀐹 (Framingham- REGICOR). Initial adherence to the recommended minimum of 150 minutes of physical activity stood at 79.8􀐹. At the end of the intervention, adherence to the physical activity recommended minimum levels was higher in the intervention than in the control group (χ2􀑁 3.951, p􀑁 0.047). However, this higher adherence did not represent higher physical activity levels as no differences between the groups were found for total physical activity performed after the intervention (t􀑁 􀐾0.915, p􀑁 0.361). At the end of the study, interven􀆟on group par􀆟cipants spent more time walking than control group participants (t􀑁 2.260, p􀑁 0.025). The results of this thesis suggest that in populations with high physical activity levels, the prescription protocol is more useful in terms of maintaining adherence than increasing activity, since the difference observed at the end of the study essentially showed ongoing adherence in the intervention group and a decrease in the control group. As for the higher amount of time spent walking by the intervention group, this could be due to the fact that the walking routes were common to the health assets booklet used for the prescription, in addition to being an affordable practice for everyone. In conclusion, the short multifactorial intervention based on prescribed health assets for physical activity by primary healthcare nurses led to greater adherence to the 150 minutes of recommended physical activity per week.