Las dimensiones política y económica de la cerámica argárica: análisis de las colecciones cerámicas de La Bastida y Tira del Lienzo (Totana, Murcia)

Abstract

La ceràmica de la societat d'El Argar (c. 2200-1550 cal ANE) constitueix un dels conjunts d'evidències arqueològiques amb un major potencial heurístic per a avançar en el coneixement del Bronze Antic en el sud-est de la península ibèrica. Des de les excavacions pioneres dels germans Siret a finals del segle XIX fins a les troballes efectuades en el marc de projectes sistemàtics recents, passant per la síntesi de Lull (1983), el "corpus" de ceràmica argàrica ha estat fonamental de cara a l'elaboració de la cronologia d'aquesta societat, però també per a proposar hipòtesis sobre la seva organització econòmica, política i ideològica. Així i tot, la major part dels estudis s'han centrat en el paper d'aquesta ceràmica com a fòssil-director, abordant, bàsicament, les seves dimensions morfomètriques i estilístiques, tot parant menys atenció al seu paper com a eina per a conèixer la realitat social que les va generar. No obstant això, en els darrers anys es mira d'avançar en aquestes altres dimensions, ara per ara, poc explorades de la terrisseria. La seva dimensió funcional s'ha abordat, per exemple, a partir de l'anàlisi de residus orgànics i la composició de la pasta ceràmica des de la petrografia. La present tesi busca avançar tant en el camp funcional com en el de la hipotètica existència d'una producció especialitzada, a partir de la base empírica excepcional que ofereixen els jaciments de la Bastida i Tira del Lienzo (Totana, Múrcia).

Tractar d'inferir la capacitat i formes d'obtenció i gestió de l'excedent de producció en cada societat classista concreta i moment històric esdevé una via d'anàlisi poc explorada fins al moment en els estudis arqueològics. Per això, aquest treball pretén fer un pas endavant en aquest sentit. Busquem, d'una banda, incrementar el coneixement de la ceràmica argàrica, en la seva dimensió arteús (Lull 1988) i, de l'altre, com a producte i com a mitjà de producció, a partir de l'anàlisi dels seus atributs mètrics (dimensions, capacitat) i, puntualment, de les seves empremtes d'ús. Es tracta d'esbrinar, doncs, el grau de normalització/estandardització dels propis recipients ceràmics, així com arribar a saber si una part d'aquests recipients va intervenir en un sistema d'emmagatzematge i distribució vinculat amb el control de recursos alimentaris bàsics (cereals).

La cerámica de la sociedad de El Argar (c. 2200-1550 cal ANE) constituye uno de los conjuntos de evidencias arqueológicas con un mayor potencial heurístico para avanzar en el conocimiento del Bronce Antiguo en el sureste de la península ibérica. Desde las excavaciones pioneras de los hermanos Siret a finales del siglo XIX hasta los hallazgos en el marco de proyectos sistemáticos recientes, pasando por la síntesis de Lull (1983), el "corpus" de cerámica argárica ha sido fundamental de cara a la elaboración de la cronología de esta sociedad, pero también para proponer hipótesis sobre su organización económica, política e ideológica. Aun así, la mayor parte de los estudios se han centrado en el papel de dicha cerámica como fósil-director, abordando, básicamente, sus dimensiones morfométricas y estilísticas, y prestando menos atención a su papel como herramienta para conocer la realidad social que las generó. Sin embargo, en los últimos años se intenta avanzar en esas otras dimensiones hasta el momento poco exploradas de la alfarería, como el análisis de residuos orgánicos y de la composición de la pasta cerámica desde la petrografía. La presente tesis busca avanzar tanto en el campo funcional como en el de la hipotética existencia de una producción especializada, a partir de la base empírica excepcional que ofrecen los yacimientos de La Bastida y Tira del Lienzo (Totana, Murcia).

Tratar de inferir la capacidad y formas de obtención y gestión del excedente de producción en cada sociedad concreta clasista y momento histórico se constituye en una vía de análisis poco explorada hasta el momento en los estudios arqueológicos. Por ello, este trabajo pretende dar un paso adelante en este sentido. Buscamos, por una parte, incrementar el conocimiento de la cerámica argárica, en su dimensión arteuso (Lull 1988) y, por otra, como producto y como medio de producción, a partir del análisis de sus atributos métricos (dimensiones, capacidad) y, puntualmente, de sus huellas de uso. Se trata de averiguar, por un lado, el grado de normalización/estandarización de los propios recipientes cerámicos y, por otro, si una parte de dichos recipientes intervino en un sistema de almacenamiento y distribución vinculado con el control de recursos alimentarios básicos (cereales).

Argaric pottery (c. 2200-1550 cal ANE) has an excellent heuristic potential to advance in the Ancient Bronze Age society's knowledge in the southeast of the Iberian Peninsula. From the pioneering Siret brothers' excavations to the findings in the framework of recent systematic projects, passing through the synthesis of Lull, the "corpus" of Argaric ceramics has become not only fundamental in the elaboration of the chronology of this society, but also to propose hypotheses about its economic, political and ideological organization. Even so, most of the studies undertaken have focused on the role of pottery as a fossil-director, basically addressing their morphometric and stylistic dimensions, and paying less attention to their role as a tool to know the social reality that generated them. However, recently, research is trying to advance in those other neglected dimensions. For instance, its functional dimension has been approached through different techniques, such as the analysis of biomarkers and the composition of pottery paste from petrography. And precisely, the purpose of this thesis is to advance both, in the functional field, as well as in the hypothetical existence of specialized or institutionalized production using the outstanding empirical database offered by the pottery assemblages from the archaeological sites of La Bastida and Tira del Lienzo (Totana, Murcia).

Trying to infer the capacity and ways of obtaining and managing the production surplus in each specific society class and historical moment, constitutes an analytical path that has barely been explored in archaeological studies. Therefore, this work aims to take a step forward in this regard seeking, on the one hand, to increase the knowledge of the intellectual dimension of Argaric ceramics, as arteuses. And on the other hand, to deepen its functional dimension, based on the analysis of its volumetric capacities and/or traces of use, as artifacts. The objective is to determine if, based on a regulation/standardization of specific ceramic containers, those people could have implemented an equitable redistribution system, to achieve absolute control of the grain surplus.