Predictores hemodinámicos y bioquímicos de preeclampsia en gestantes normotensas e hipertensas

Abstract

La preeclàmpsia és un trastorn multisistèmic caracteritzat per l'aparició d'hipertensió arterial (HTA) de novo, proteïnúria o disfunció significativa d'òrgans diana amb o sense proteïnúria associada. Es diagnostica a partir de la 20a setmana de gestació i és la principal causa de morbimortalitat maternoinfantil i perinatal. Afecta al 4,6% de totes les gestacions a nivell mundial. Les gestants amb risc de desenvolupar preeclampsia poden beneficiar-se de tractament profilàctic amb àcid acetilsalicílic des de final de primer trimestre ja que pot disminuir la freqüència de preeclàmpsia i la gravetat associada.

Amb l'objectiu de valorar quin tipus de paràmetres (hemodinàmics o de laboratori) determinats en el primer trimestre de gestació permetrien predir el desenvolupament de preeclàmpsia, es van incloure de forma consecutiva a 144 gestants en el seu primer trimestre de gestació. Els paràmetres hemodinàmics incloïen la determinació de la pressió arterial (PA) clínica (perifèrica i central), la PA ambulatòria 24 hores i els paràmetres de rigidesa arterial. Entre les anàlisis de laboratori s'han determinat paràmetres bioquímics en sang i orina, inclosos els renals, així com l'activitat enzimàtica circulant de l'enzim convertidor de l'angiotensina (ECA) i ECA2 principalment.

De les 144 gestants, 20 (13,8%) presentaven HTA crònica. Les principals característiques clíniques i demogràfiques en les gestants normotenses versus les gestants amb HTA crònica van ser: edat materna (anys): 34,2 ± 5,2 vs 34,2 ± 3,8; p = 0,981, IMC (Kg / m2): 24,7 ± 4,2 vs 28,2 ± 5,5; p = 0,001, percentatge de primípares: 45,9% vs 10%; p = 0,002; antecedent de preeclàmpsia en gestació prèvia: 13,9% vs 26,3%; p = 0,148, raça caucàsica: el 69,4% versus 45%; p = 0,001. La incidència de preeclàmpsia en les gestants normotenses va ser del 6,4% i en les gestants amb HTA crònica va ser del 55%.

Es van observar diferències pel que fa a la capacitat predictiva de preeclàmpsia segons el tipus de paràmetre utilitzat (hemodinàmic o de laboratori) i segons la població estudiada (gestants normotenses o amb HTA crònica). Així, a les gestants normotenses la determinació de la PA mitjana perifèrica en el primer trimestre va resultar ser el millor predictor de preeclàmpsia amb una àrea sota la corba ROC de 0,91 (IC 95% 0,82-0,99) sent el millor punt de tall en 80,3 mmHg, mentre que en els paràmetres de laboratori, la millor capacitat de predicció va ser la determinació de l' activitat enzimàtica de l' ECA 2 amb una àrea sota la corba ROC de 0,85 (IC 95% 0,64 -100) amb un punt de tall de 16,45 ml/h.

En canvi, en les gestants amb HTA crònica els paràmetres de laboratori, especialment la urea i la creatinina plasmàtiques, van ser els millors predictors per al desenvolupament de preeclampsia amb una àrea sota la corba ROC de 0,94 (IC 95% 0,84-1, 00) i un punt de tall de 18 mg / dL para la urea i una àrea sota la corba ROC de 0,93 (IC 95% 0,83-1,00) amb un punt de tall de 0,54 mg / dl per la creatinina.

Tots aquests paràmetres van presentar una bona capacitat de predicció per al desenvolupament de preeclàmpsia, i permeten la detecció ja en el primer trimestre i en funció de les característiques clíniques maternes d'aquelles gestants amb més risc de desenvolupar preeclampsia, i així aplicar de forma precoç unes mesures de prevenció adequades.

La preeclampsia es un trastorno multisistémico caracterizado por la aparición de hipertensión arterial (HTA) de novo, proteinuria o disfunción significativa de órganos diana con o sin proteinuria asociada. Se diagnostica a partir de la 20ª semana de gestación y es la principal causa de morbimortalidad materno-perinatal. Afecta al 4,6% de todas las gestaciones a nivel mundial. Las gestantes con riesgo de desarrollar preeclampsia pueden beneficiarse de tratamiento profiláctico con ácido acetil salicílico desde final de primer trimestre ya que puede disminuir la frecuencia de preeclampsia y la gravedad asociada.

Con el objetivo de valorar qué tipo de parámetros (hemodinámicos o de laboratorio) determinados en el primer trimestre de gestación permitirían predecir el desarrollo de preeclampsia, se incluyeron de forma consecutiva a 144 gestantes en su primer trimestre de gestación. Los parámetros hemodinámicos incluían la determinación de la presión arterial (PA) clínica (periférica y central), la PA ambulatoria 24 horas y los parámetros de rigidez arterial. Entre los análisis de laboratorio se han determinado parámetros bioquímicos en sangre y orina, incluidos los renales, así como la actividad enzimática circulante de la enzima convertidora de la angiotensina (ECA) y ECA2 principalmente.

De las 144 gestantes, 20 (13,8%) presentaban HTA crónica. Las principales características clínicas y demográficas en las gestantes normotensas versus las gestantes con HTA crónica fueron: edad materna (años): 34,2 ± 5,2 vs 34,2 ± 3,8; p= 0,981, IMC (Kg/m2): 24,7 ± 4,2 vs 28,2 ± 5,5; p=0,001, porcentaje de primíparas: 45,9% vs 10%; p=0,002; antecedente de preeclampsia en gestación previa: 13,9% vs 26,3%; p=0,148, raza caucásica: 69,4% versus 45%; p= 0,001. La incidencia de preeclampsia en las gestantes normotensas fue del 6,4% y en las gestantes con HTA crónica fue del 55%.

Se observaron diferencias en cuanto a la capacidad predictiva de preeclampsia según el tipo de parámetro utilizado (hemodinámico o de laboratorio) y según la población estudiada (gestantes normotensas o con HTA crónica). Así, en las gestantes normotensas la determinación de la PA media periférica en el primer trimestre resultó ser el mejor predictor de preeclampsia con un área bajo la curva ROC de 0,91 (IC 95% 0,82-0,99) estando el mejor punto de corte en 80,3 mmHg mientras que en los parámetros de laboratorio, la mejor capacidad de predicción fue la determinación de la actividad enzimática de la ECA 2 con un área bajo la curva ROC de 0,85 (IC 95% 0,64-100) con un punto de corte de 16,45 µL/h.

En cambio, en las gestantes con HTA crónica los parámetros de laboratorio, en especial la urea y creatinina plasmáticas, fueron los mejores predictores para el desarrollo de preeclampsiacon un área bajo la curva ROC de 0,94 (IC95% 0,84-1,00) y un punto de corte de 18 mg/dLpara la urea y un área bajo la curva ROC de 0,93 (IC 95% 0,83-1,00) con un punto de corte de 0,54 mg/dL para la creatinina.

Todos estos parámetros presentaron una buena capacidad de predicción para el desarrollo de preeclampsia, permitiendo la detección ya en el primer trimestre y en función de las características clínicas maternas de aquellas gestantes con más riesgo de desarrollar preeclampsia, y así aplicar de forma precoz las medidas de prevención adecuadas.

Preeclampsia is a multi-system progressive disorder characterized by the new onset of hypertension and proteinuria, or significant end-organ dysfunction with or without proteinuria after the 20 th week of gestation and is a major cause of maternal and perinatal mortality and morbidity. It affects 4,6% of all pregnancies worldwide.

Women at high risk for developing preeclampsia may benefit from the initiation of prophylactic therapy with acetyl salicylic acid, starting at the end of the first trimester, as this may reduce the frequency and severity of preeclampsia.

In order to assess what type of parameters (hemodynamic or laboratory biomarkers) determined in the first trimester of pregnancy would allow predicting the development of preeclampsia, 144 pregnant women were consecutively recruited in first trimester of gestation. Hemodynamic parameters included clinical blood pressure (BP) (both peripheral and central), 24-hour ambulatory BP, and arterial stiffness markers. Among the laboratory analysis, biochemical parameters have been determined in blood and urine, as well as the circulating enzymatic activity of the angiotensin converting enzyme (ACE) and ACE2.

Of the 144 pregnant women, 20 (13,8%) had chronic hypertension. The main clinical and demographic characteristics in normotensive pregnant women versus pregnant women with chronic hypertension were: maternal age (years): 34,2 ± 5,2 vs 34,2 ± 3,8; p = 0,981, BMI (Kg/m2): 24,7 ± 4,2 vs 28,2 ± 5,5; p = 0.001, primiparous women: 45,9% vs 10%; p = 0,002, preeclampsia in previous pregnancy: 13,9% vs 26,3%; p = 0,148, caucasian race; 69,4% versus 45%; p = 0.001. The incidence of preeclampsia in normotensive pregnant women and in pregnant women with chronic hypertension was 6,4% and 55%, respectively.

Differences were observed in terms of the predictive capacity of preeclampsia according to the type of parameter used (hemodynamic or laboratory biomarkers) and according to the population studied (normotensive or pregnant women with chronic hypertension). Thus, in normotensive pregnant women, the mean arterial blood pressure measured in the first trimester was the best predictor of preeclampsia with an area under the ROC curve of 0,91 (95% CI 0,82-0,99) and the best cut-off was 80,3 mmHg. Among the laboratory parameters, the enzymatic activity of ACE 2 was the best predictor of preeclampsia with an area under the ROC curve of 0.85 (95% CI: 0,64-1,00, with a best cut-off of 16,45 µL/h.

In contrast, in pregnant women with chronic hypertension, urea and creatinine parameters were the best predictors of preeclampsia with an area under the ROC curve of 0,94 (95% CI 0,84-1,00) and the best cut-off was 18 mg/dL for urea, and an area under the ROC curve of 0,93 (95% CI 0,83-1,00) and the best cut-off was 0,54 mg/dL for creatinine.

All these parameters presented a good predictive capacity for the development of preeclampsia, allowing the detection already in the first trimester of pregnancy and depending on the maternal clinical characteristics of those pregnant women with a higher risk of developing preeclampsia, and thus early application of the measures of adequate prevention.