Exclusión farmacéutica: un análisis criminológico sobre el caso de la hepatitis C en Galicia

Author

Gómez Garmendia, Jon

Director

Silveira Gorski, Héctor Claudio

Madrid, Antonio, 1968-

Tutor

Rivera Beiras, Iñaki

Date of defense

2022-01-14

Pages

451 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Dret

Abstract

Con la pandemia de la COVID-19 la cuestión del Derecho al Acceso a Medicamentos Esenciales (DAME) ha adquirido protagonismo. Un asunto que, sobre todo, se ha convertido en objeto de debate con la inequidad mundial en la accesibilidad a las vacunas o la no suspensión de las patentes que las protegen. No obstante, este trabajo fue iniciado antes de la pandemia y refleja, en parte, que el problema ya venía de antes. Así, esta investigación tuvo como objeto uno de los problemas relativos a la no garantía del DAME: la exclusión farmacéutica. Un proceso amplio y multidimensional que implica barreras en el acceso a medicamentos y es, en parte, el resultado de la acción u omisión de entidades e instituciones que tienen responsabilidades en la garantía del DAME. La finalidad del trabajo consistió en conocer y profundizar cómo se produce este daño. Una tarea que, para ello, tuvo como objeto de estudio los sucesos acontecidos en Galicia en torno al no acceso al Sovaldi de las personas afectadas por hepatitis C y la lucha realizada por la Plataforma Galega de Afectad@s pola Hepatite C (PGAHC). Unas historias y experiencias que a través de las entrevistas reflejaron que desde el punto de vista criminológico podríamos decir que nos encontramos ante una injusticia o violencia estructural y que el deterioro del sistema sanitario (incluidos los recortes del gasto público) y la situación de monopolio de la Industria Farmacéutica (sobre todo, para fijar los precios de los medicamentos) fomentan este tipo de problemas. Unos problemas que, en definitiva, son un reflejo más del conflicto que existe entre el capital y la vida y dejan constancia sobre la necesidad de ampliar los campos de estudio de la criminología, la importancia de mirar desde la sostenibilidad a la vida y el necesario espíritu crítico sobre el presente y el futuro en relación con el DAME y las consecuencias que traerá la pandemia.


With the COVID-19 pandemic, the issue of the Right of Access to Essential Medicines (RAME) has gained prominence. An issue that, above all, has become the subject of debate with the global inequity in accessibility to vaccines or the failure to suspend the patents that protect them. However, this work was initiated before the pandemic and reflects, in part, that the problem already existed before. Thus, this research focused on one of the problems related to the non-guarantee of the RAME: pharmaceutical exclusion. A broad and multidimensional process that involves barriers to access to medicines and is, in part, the result of the action or omission of entities and institutions that have responsibilities in guaranteeing the RAME. The purpose of the study was to learn more about how this harm occurs. A task that, for this purpose, had as an object of study the events that took place in Galicia regarding the non-access to Sovaldi for people affected by hepatitis C and the struggle carried out by the Plataforma Galega de Afectad@s pola Hepatite C (PGAHC). Some stories and experiences that through the interviews reflected that from a criminological point of view we could say that we are facing a structural injustice or violence and that the deterioration of the health system (including cuts in public spending) and the monopoly situation of the pharmaceutical industry (specially to set the prices of medicines) encourage such problems. Problems that, in short, reflect the conflict between capital and life and leave evidence of the need to expand the fields of study of criminology, the importance of looking from sustainability to life and the necessary critical spirit about the present and the future in relation to the DAME and the consequences that the pandemic will bring.


Amb la pandèmia de la COVID-19 la qüestió del Dret a l'Accés a Medicaments Essencials (DAME) ha adquirit protagonisme. Un assumpte que, sobretot, s'ha convertit amb objecte de debat amb la iniquitat mundial en l'accessibilitat a les vacunes o la no suspensió de les patents que les protegeixen. Tanmateix, aquest treball va ser iniciat abans de la pandèmia i reflexa, en part, que el problema ja venia d'abans. Així, aquesta investigació va tenir com objecte un dels problemes relatius a la no garantia del DAME: l'exclusió farmacèutica. Un procés ampli i multidimensional que implica barreres en l'accés a medicaments i és, en part, el resultat de l'acció o omissió d'entitats i institucions que tenen responsabilitats en la garantia del DAME. La finalitat d'aquest treball va consistir a conèixer i profunditzar com es produeix aquest dany. Una tasca que va tenir com objecte d'estudi els successos que van tenir lloc a Galícia amb relació al no accés de Sovaldi a les persones afectades per l'hepatitis C i la lluita realitzada per la Plataforma Galega de Afectad@s pola Hepatite C (PGAHC). Unes històries i experiències que, a través de les entrevistes, reflectiren que des de el punt de vista criminològic podríem dir que ens trobem davant d'una injustícia o violència estructural i que el deteriorament del sistema sanitari (incloses les retallades de la despesa pública) i la solució del monopoli de la Indústria farmacèutica (sobretot per fixar els preus dels medicaments) fomenten aquests tipus de problemes. Uns problemes que, en definitiva, són un reflex més del conflicte que existeix entre el capital i la vida i deixen constància sobre la necessitat d'ampliar els camps d'estudi de la criminologia, la importància de mirar des de la sostenibilitat a la vida i la necessitat d'un esperit crític sobre el present i el futur en relació amb el DAME i les conseqüències que esdevindran arran de la pandèmia.


Coa pandemia da COVID-19 gañou protagonismo a cuestión do Dereito ao Acceso a Medicamentos Esenciais (DAME). Unha cuestión que, sobre todo, converteuse en obxecto de debate coa desigualdade mundial na accesibilidade das vacinas ou a non suspensión das patentes que as protexen. Non obstante, este traballo iniciouse antes da pandemia e reflicte, en parte, que o problema xa viña de antes. Así, esta investigación tivo como obxecto un dos problemas relacionados coa non garantía do DAME: a exclusión farmacéutica. Un proceso amplo e multidimensional que implica barreiras no acceso a medicamentos e é, en parte, o resultado da acción ou omisión de entidades e institucións que teñen responsabilidades en garantir o DAME. A finalidade do traballo consistiu en coñecer e afondar en como se producen estes danos. Unha tarefa que, para iso, tivo como obxecto de estudo os sucesos acontecidos en Galicia arredor da falta de acceso ao Sovaldi por parte das persoas afectadas pola hepatite C e a loita levada a cabo pola Plataforma Galega de Afectad@s pola Hepatite C (PGAHC). Unhas historias e experiencias que a través das entrevistas reflectiron que desde o punto de vista criminolóxico poderiamos dicir que estamos ante unha inxustiza ou violencia estrutural e que o deterioro do sistema sanitario (incluídos os recortes no gasto público) e a situación de monopolio da Industria Farmacéutica (sobre todo, para fixar os prezos dos medicamentos) promove este tipo de problemas. Uns problemas que, en definitiva, son un reflexo máis do conflito que existe entre o capital e a vida e amosan a necesidade de ampliar os campos de estudo da criminoloxía, a importancia de mirar desde a sostibilidade á vida e o necesario espírito crítico sobre o presente e o futuro en relación co DAME e as consecuencias que traerá a pandemia.


COVID-19 pandemiarekin Oinarrizko Sendagaiak Eskuratzeko Eskubidearen (OSEE) auziak protagonismoa hartu du. Gai hori eztabaidagai bihurtu da, batez ere, mundu mailan txertoekiko dagoen eskuragarritasun urria eta horiek babesten dituzten patenteen etete eza dela eta. Hala ere, pandemia baino lehen hasi zen lan honek, neurri batean, arazoa lehenagotik zetorrela islatzen du. Hala, ikerketa honen aztergaia OSEEren berme ezari buruzko arazoetako bat izan zen: bazterketa farmazeutikoa. Prozesu zabal eta multidimentsional bat, sendagaiak eskuratzeko oztopoak dakartzana eta, neurri batean, OSEEren bermean erantzukizunak dituzten erakunde eta instituzioen ekintzaren edo omisioaren emaitza dena. Honela, lanaren helburua kaltea nola gertatzen den ezagutzea eta sakontzea izan zen. Horretarako, Galizian C hepatitisak jotako pertsonek Sovaldia eskuragarri ez izateari eta Plataforma Galega de Afectad@s pola Hepatite C- ek (PGAHC) egindako borrokari buruz gertatutakoak aztertu ziren. Elkarrizketen bidez, historia eta esperientzia horiek ikuspegi kriminologikotik injustizia edo egiturazko indarkeria baten aurrean gaudela eta osasun-sistemaren narriadurak (gastu publikoaren murrizketak barne) eta farmazia-industriaren monopolio egoerak (batez ere, botiken prezioak finkatzeko) horrelako arazoak sustatzen dituztela erakutsi zuten. Azken batean, arazo horiek kapitalaren eta bizitzaren artean dagoen gatazkaren beste isla bat dira, eta agerian uzten dute kriminologiaren azterketa-eremuak zabaltzeko beharra, iraunkortasunetik bizitzara begiratzearen garrantzia eta OSEE delakoari eta pandemiak ekarriko dituen ondorioei dagokionez, orainari eta etorkizunari buruzko espiritu kritikoa sustatzeko beharra.

Keywords

Delictes; Delitos; Crime; Marginació social; Marginación social; Social marginality; Accés als medicaments; Acceso a los medicamentos; Drug accessibility; Drets humans; Derechos humanos; Human rights; Dret a la salut; Derecho a la salud; Right to health care

Subjects

341 - International law. Human rights

Knowledge Area

Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials

Note

Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política

Documents

JGG_TESIS.pdf

7.205Mb

 

Rights

L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/

This item appears in the following Collection(s)