Qatar Petroleum and Oil & Gas Sector: a history of governance and globalisation

Abstract

La tesi examina els patrons que impulsen la governança i la globalització de Qatar Petroleum (QP) i el sector del petroli i el gas. L’entitat estatal es va convertir des de desembre de 2010 fins avui en el líder mundial de la indústria del gas natural liquat (GNL) amb una producció i exportació de 77,4 (tm/any). El pla de QP és reiniciar el desenvolupament del Camp Nord, el major jaciment de gas del món, després d’una moratòria de 12 anys. Però malgrat la seva importància, hi ha poc en la literatura acadèmica que expliqui per què existeix QP, i com es governa i globalitza. Aquesta tesi pretén omplir aquest buit. Aborda la qüestió: Quins són els patrons que impulsen la governança i la globalització de QP? Per a respondre-la, considerem tres patrons principals que expliquen el nostre cas d’estudi: 1) les polítiques de les elits; 2) la capacitat institucional; i 3) la naturalesa dels recursos. En analitzar aquests patrons i els seus factors associats, la tesi desenvolupa un enfocament transdisciplinar que integra Relacions Internacionals, Història, Economia Política Internacional, Ciència Política i Sociologia. La governança i la globalització de la QP reflecteixen: 1) Les polítiques de les elits: Les polítiques de nacionalització, privatització i liberalització reflecteixen les lògiques, les estratègies i els objectius de l’elit governant de Qatar per a l’acumulació de poder i la supervivència. 1.1. La nacionalització i el llegat colonial. L’Imperi Britànic i el APOC van tenir una gran influència en el sorgiment de Qatar i la seva indústria petroliera. La APOC i les “Set Germanes“ van exercir un monopoli absolut sobre els recursos de Qatar, aquesta pràctica va generar una ona de nacionalisme i nacionalització dels recursos petroliers i la creació de les empreses nacionals de petroli (ENP) coordinada sota el paraigua de l’OPEP. La QP va ser creada en 1974 i existeix per la raó de controlar els recursos de petroli i gas per part de l’elit governant de Qatar. 1.2 La privatització parcial per la “porta de darrere“ ha transformat a QP d’una administració burocràtica estatal en una entitat amb mentalitat comercial i, per tant, ha alterat la seva identitat i comportament enfront de les institucions estatals. 1.3 La liberalització del sector energètic nacional està estretament relacionada amb la privatització parcial de QP i les seves subsidiàries. (2) La capacitat institucional (inclosa la capacitat administrativa i la presa de decisions). Hem comprovat que el sector es regeix pel model de governança principal (elit governant) agent (QP). Aquest sistema permet a l’Estat de Qatar actuar com a autoritat principal, delegant en el seu agent QP la missió nacional, els objectius i les funcions a desenvolupar. L’Emir, és qui dicta la política de l’empresa nacional, el seu pressupost, els nomenaments, les inversions o els contractes amb les empreses internacionals de petroli (EIP). (3) La naturalesa dels recursos: QP desenvolupa petroli, gas i GNL i altres recursos; l’alt nivell de risc i la dificultat d’explotar els recursos de petroli i gas són una pauta important en el desenvolupament de la indústria dels hidrocarburs. La indústria del gas, que implica un alt risc de capital i inversió i tecnologia, va obligar als governants xeics Khalifa i Hamad a establir aliances estratègiques amb les EIP per a gestionar els riscos geològics i de mercat. L’enorme grandària de North Field ha requerit la participació de gegants de l’energia com ExxonMobil, Total, Shell, BP i altres. Concloem que les polítiques de privatització i liberalització són els factors-patró més importants en la governança i la globalització de la QP i el sector del petroli i el gas.

La tesis examina los patrones que impulsan la gobernanza y la globalización de Qatar Petroleum (QP) y el sector del petróleo y el gas. La entidad estatal se convirtió desde diciembre de 2010 hasta hoy en el líder mundial de la industria del gas natural licuado (GNL) con una producción y exportación de 77,4 (tm/año). El plan de QP es reiniciar el desarrollo del Campo Norte, el mayor yacimiento de gas del mundo, tras una moratoria de 12 años. Pero a pesar de su importancia, hay poco en la literatura académica que explique por qué existe QP, y cómo se gobierna y globaliza. Esta tesis pretende llenar ese vacío. Aborda la cuestión: ¿Cuáles son los patrones que impulsan la gobernanza y la globalización de QP? Para responderla, consideramos tres patrones principales que explican nuestro caso de estudio: 1) las políticas de las élites; 2) la capacidad institucional; y 3) la naturaleza de los recursos. Al analizar estos patrones y sus factores asociados, la tesis desarrolla un enfoque transdisciplinar que integra Relaciones Internacionales, Historia, Economía Política Internacional, Ciencia Política y Sociología. La gobernanza y la globalización de la QP reflejan:

1) Las políticas de las élites: Las políticas de nacionalización, privatización y liberalización reflejan las lógicas, las estrategias y los objetivos de la élite gobernante qatarí para la acumulación de poder y la supervivencia. 1.1. La nacionalización y el legado colonial. El Imperio Británico y el APOC tuvieron una gran influencia en el surgimiento de Qatar y su industria petrolera. La APOC y las ""Siete Hermanas"" ejercieron un monopolio absoluto sobre los recursos de Qatar, esta práctica generó una ola de nacionalismo y nacionalización de los recursos petroleros y la creación de las empresas nacionales de petróleo coordinada bajo el paraguas de la OPEP. La QP fue creada en 1974 y existe por la razón de controlar los recursos de petróleo y gas por parte de la élite gobernante qatarí. 1.2 La privatización parcial por la ""puerta de atrás"" ha transformado a QP de una administración burocrática estatal en una entidad con mentalidad comercial y, por lo tanto, ha alterado su identidad y comportamiento frente a las instituciones estatales. 1.3 La liberalización del sector energético nacional está estrechamente relacionada con la privatización parcial de QP y sus subsidiarias.

(2) La capacidad institucional (incluida la capacidad administrativa y la toma de decisiones). Hemos comprobado que el sector se rige por el modelo de gobernanza principal (elite gobernante) agente (QP). Este sistema permite al Estado qatarí actuar como autoridad principal, delegando en su agente QP la misión nacional, los objetivos y las funciones a desarrollar. El Emir, es quien dicta la política de la empresa nacional, su presupuesto, los nombramientos, las inversiones o los contratos con las empresas internacionales de petróleo (EIP).

(3) La naturaleza de los recursos: QP desarrolla petróleo, gas y GNL y otros recursos; el alto nivel de riesgo y la dificultad de explotar los recursos de petróleo y gas son una pauta importante en el desarrollo de la industria de los hidrocarburos. La industria del gas, que implica un alto riesgo de capital e inversión y tecnología, obligó a los gobernantes jeques Khalifa y Hamad a establecer alianzas estratégicas con las EIP para gestionar los riesgos geológicos y de mercado. El enorme tamaño de North Field ha requerido la participación de gigantes de la energía como ExxonMobil, Total, Shell, BP y otros.

Concluimos que las políticas de privatización y liberalización son los factores-patrón más importantes en la gobernanza y la globalización de la QP y el sector del petróleo y el gas.

The thesis examines the patterns that drive the governance and globalisation of Qatar Petroleum (QP) and the oil and gas sector. The state-owned entity became from December 2010 until today, the world leader in of liquefied natural gas industry (LNG) with production and exportation of 77,4 (mt/y). QP’s plan is to the restart development of the North Field, the world biggest gas field after the 12-year Moratorium. But despite its importance, there is little in the academic literature that explains why QP exist, and how is governed and globalised. This thesis seeks to fill the gap. It addresses the question: What are the patterns driving the governance and globalisation of QP. In order to answer this, we consider three main patterns that explain our case study: 1) elite’s policies; 2) institutional capacity, and ;3) nature of resources. In analysing these patterns and their factor-patterns associated, the thesis develops a transdisciplinary approach that integrates International Relations, History, International Political Economy, Political Science and Sociology. Governance and globalisation of QP reflect:

1) Elite’s policies: Nationalization, privatisation, liberalisation policies reflect the logics, the strategies and the goals of the Qatari ruling elite for the accumulation of power and survival. 1.1. Nationalization and Colonial legacy. The British Empire and APOC had a major influence on the emergence of Qatar and its oil industry. APOC and the “Seven Sisters” exercised an absolute monopoly over Qatar’s resources, this practice generated a wave of nationalism and nationalization of oil resources and the creation of the NOCS coordinated under the umbrella of OPEC. QP was created in 1974 and exists for the reason of controlling oil and gas resources by the Qatari ruling elite. The control of the oil and gas sector and the profits obtained means the domination of the two main power resources of the Qatari regime of power: the oil sector and capital. 1.2 Partial Privatization through the “back-door” has transformed QP from a state bureaucratic administration into a commercially minded entity and thus altered its identity and behaviour vis-à-vis state institutions. 1.3 The liberalisation of the domestic energy sector is strongly interlinked with the partial privatisation of QP and its subsidiaries. The lifting of controls on foreign participation of IOCs in the oil and gas energy sector provided QP and its subsidiaries with the financial resources to venture into overseas investments.

(2) The institutional capacity (including administrative capacity and decision-making). We have found that the sector is governed by the principal governance model (elite ruling) agent (QP). This system allows the Qatari state to act as the principal authority, delegating to its agent QP the national mission, the objectives and the functions to be developed. The Emir as chairman of the Supreme Council for Economic Affairs and Investment is the one who dictates the policy of the national company, its budget, appointments, investments, or contracts with IOCs.

(3) The nature of resources: QP develops oil, gas and LNG and other resources; the high level of risk and the difficulty of exploiting oil and gas resources are an important pattern in the development of the hydrocarbon industry. The gas industry involving high capital and investment risk and technology forced Sheikhs rulers Khalifa and Hamad to establish strategic alliances with IOCs to manage geological and market risks. The enormous size of North Field has required the involvement of energy giants such as ExxonMobil, Total, Shell, BP, and others.

We conclude that privatisation and liberalisation policies are the most important factor-patterns in the governance and globalisation of QP and the oil and gas sector.