Estudio de los efectos tafonómicos observados en los restos cadavéricos de Sus scrofa domestica

Abstract

La Tafonomia permet entendre els processos que pateixen els cossos post mortem. L’objectiu de la present Tesi Doctoral és relacionar els efectes tafonòmics observats en diferents enterraments amb els possibles agents i processos tafonòmics que els van causar. Per a això, es van crear les instal·lacions Taphos-m amb 26 estructures funeràries de diferents característiques constructives (espai buit vs. espai colmatat) i reproduint enterraments amb calç i embalatge de tela. En elles van ser enterrats exemplars de Sus scrofa domestica de característiques biològiques conegudes. Es va realitzar un seguiment continuat de les instal·lacions i entre 3 i 6 anys després de l’inici del projecte es van analitzar els enterraments. El pas del temps va modificar de manera considerable l’estat de les instal·lacions: la vegetació va créixer de forma abundant cobrint completament les estructures funeràries; es van produir depressions del terreny de les fosses simples que es van mantenir en el temps; i el despreniment del turó pròxim a les instal·lacions va cobrir de sediment i danyar algunes estructures funeràries provocant la pèrdua de la hermeticitat de totes elles. A cada intervenció es va valorar l’estat cadavèric de les carcasses, la distribució espacial òssia, les modificacions en la superfície cortical dels ossos i la fragmentació òssia, i es van intentar relacionar amb els possibles agents i processos responsables, entre ells, la fauna cadavèrica i els fongs associats als enterraments. La tipologia de l’estructura funerària va determinar l’estat cadavèric de les carcasses i va donar lloc a diferents patrons de distribució espacial òssia, des de articulat estricte a desplaçat. Els canvis en la superfície cortical dels ossos (canvis de coloració, taques, perforacions, exfoliació, etc.) i la fragmentació òssia van ser ocasionades per diferents agents i processos tafonòmics, majoritàriament de naturalesa biològica. A més, es van identificar diferents grups d’insectes en els enterraments de Taphos-m: necròfags, necròfils, omnívors i espècies oportunistes que van colonitzar les carcasses pre- i post-deposició dels porcs en les estructures funeràries. La manca d’un protocol de treball estandarditzat per al mostreig i estudi de les colònies fúngiques associades als enterraments va suposar el disseny de diferents estratègies de treball per Taphos-m. El mostreig amb plaques de contacte RODAC amb un mitjà de cultiu amb antibiòtic va garantir el creixement i posterior estudi de les colònies al laboratori. Tot i que la majoria de colònies identificades ja havien estat relacionades amb cossos en descomposició, 14 gèneres no s’havien vinculat mai a aquest tipus de substrat. En conclusió, en les estructures d’espai buit es van conservar més els teixits tous i la tela de cotó, les carcasses es van desarticular, els ossos van presentar una coloració més fosca i amb taques pels líquids de la descomposició, hi va haver major accés de la fauna cadavèrica colonitzadora post-deposició i en els enterraments amb calç es va observar la crosta de calç envoltant la carcassa. En canvi, en les estructures colmatadas, les carcasses estaven esqueletizadas i, en general, van mantenir la distribució espacial òssia, la coloració dels ossos va ser més clara pel contacte prolongat i directe amb el sediment, l’accés de la fauna cadavèrica va estar limitat i només es van observar petits residus de calç.

La Tafonomía permite entender los procesos que sufren los cuerpos post mortem. El objetivo de la presente Tesis Doctoral es relacionar los efectos tafonómicos observados en diferentes enterramientos con los posibles agentes y procesos tafonómicos que los causaron. Para ello, se crearon las instalaciones Taphos-m con 26 estructuras funerarias de distintas características constructivas (espacio vacío vs. espacio colmatado) y reproduciendo enterramientos con cal y envoltura de tela. En ellas fueron enterrados ejemplares de Sus scrofa domestica de características biológicas conocidas. Se realizó un seguimiento continuado de las instalaciones y entre 3 y 6 años después del inicio del proyecto se analizaron todos los enterramientos. El paso del tiempo modificó de manera considerable el estado de las instalaciones: la vegetación creció de forma abundante cubriendo por completo las estructuras funerarias; se produjeron depresiones del terreno de las fosas simples que se mantuvieron en el tiempo; y el desprendimiento del montículo próximo a las instalaciones colmató de sedimento y dañó algunas estructuras funerarias provocando la pérdida de la hermeticidad de todas ellas. En cada intervención se valoró el estado cadavérico de las carcasas, la distribución espacial ósea, las modificaciones en la superficie cortical de los huesos y la fragmentación ósea, y se intentaron relacionar con los posibles responsables, entre ellos, la fauna cadavérica y los hongos asociados a los enterramientos. La tipología de la estructura funeraria determinó el estado cadavérico de las carcasas y dio lugar a distintos patrones de distribución espacial ósea, desde articulado estricto a desplazado. Los cambios en la superficie cortical de los huesos (cambios de coloración, manchas, perforaciones, exfoliación, etc.) y la fragmentación ósea fueron ocasionadas por distintos agentes y procesos tafonómicos, en su mayoría de naturaleza biológica. Además, se identificaron diferentes grupos de insectos en los enterramientos de Taphos-m: necrófagos, necrófilos, omnívoros y especies oportunistas que colonizaron las carcasas pre- y post-deposición de los cerdos en las estructuras funerarias. La falta de un protocolo de trabajo estandarizado para el muestreo y estudio de las colonias fúngicas asociadas a los enterramientos supuso el diseño de distintas estrategias de trabajo para Taphos-m. El muestreo con placas de contacto RODAC con un medio de cultivo con antibiótico garantizó el crecimiento y posterior estudio de las colonias en el laboratorio. Aunque la mayoría de colonias identificadas ya habían sido relacionadas con cuerpos en descomposición, 14 géneros no se habían vinculado nunca a este tipo de substrato. En conclusión, en las estructuras de espacio vacío se conservaron más los tejidos blandos y la tela de algodón, las carcasas se desarticularon, los huesos presentaron una coloración más oscura y con manchas por los líquidos de la descomposición, hubo mayor acceso de la fauna cadavérica colonizadora post-deposición y en los enterramientos con cal se observó la costra de cal rodeando la carcasa. En cambio, en las estructuras colmatadas, las carcasas estaban esqueletizadas y, en general, mantuvieron la distribución espacial ósea, la coloración de los huesos fue más clara por el contacto prolongado con el sedimento, el acceso de la fauna cadavérica estuvo limitado y solo se observaron pequeños residuos de cal.

Taphonomy helps to understand the issues related to changes of the cadaveric remains. The aim of this PhD is to relate the taphonomic effects observed in different type of burials with its probable causative agents and taphonomic processes. Therefore, the Taphos-m experimental project was born. It consisted of 26 funerary structures with different burial types ("empty space" vs. simple fosses), reproducing burials with lime and cotton cloth. In these facilities, 26 samples of Sus scrofa domestica were buried, whose ante mortem information was known. The Taphos-m facilities were monitored and 3-6 years after the burials, all the funerary structures were opened. There were several changes in the facilities produced by the growth of vegetation, the presence of depression of the grave fill and the detachment of the mound near the facilities, causing the loss of the impenetrability of the burials. In every intervention, the cadaveric state of the carcasses, the articulation pattern, the modification in the cortical surface of the bones and the bone fragmentation were analysed, and it was tried to relate them with the possible cause, such as insects and fungi. The type of the funerary structure determined the cadaveric state of the carcasses and the different articulation patterns. Changes in the cortical surface of the bones (for example, discoloration, staining, perforation and exfoliation) and the bone fragmentation were caused by different taphonomic agents and processes, mostly biological. Different groups of insects were identified in the Taphos-m burials that colonized pig carcasses pre- and post-deposition. Protocols and different sampling strategies were designed for the study of fungi, due to the lack of standardized work methods. Sampling with RODAC contact plates with antibiotic culture medium was the best sampling strategy, since it guaranteed the growth of the colonies in the laboratory. Even though the most of the colonies identified in the Taphos-m burials had already been related to cadavers, it was the first time for 14 genera. In conclusion, in the "empty space" burials, the soft tissues and the cotton cloth were better conserved; the carcasses were disarticulated; the bones presented a darker coloration and stains appeared because of the decomposition liquids; there was greater access for the insects; and lime plates around the pig carcass were observed. Nevertheless, in the simple fosses, the carcasses were skeletonized and articulated; the coloration of the bones was clearer due to prolonged contact with the sediment; the access of the fauna was limited; and only small residues of lime were observed.