La traducció catalana medieval del Commentarium in septem psalmos poenitentiales d'Innocenci III: edició i estudi

Abstract

Una práctica unanimitat considera Innocenci III Lotario dei Segni com el papa més influent de l’Edat mitjana. Nascut a Gavignagno, cap a 1160, en una familia del patriciat romà va rebre les primeres lletres al monestir de Sant’Andrea in Coelio sota el mestratge de l’Abat Pere Ismael. De seguida van excel·lir les seves dots perqué aviat accedirà a una canongia al mateix capítol romà de Sant Pere. Aquest ascens li va permetre d’accedir als privilegis escolars de l’èlit i va viatjar a París i Bolonya que en aquell moment eren els centres més importants en l’estudi de la teología i el dret canònic.

La seva obra literaria començà ben aviat, cap a 1195, amb l’obra que el farà més cèlebre, el "De miseria humanae conditionis", de la qual s’han conservat prop de dos milers de manuscrits i es considera una de les obres més divulgades i amb més influència de l’Edat mitjana.

És elegit pontífex el 8 de gener de 1198 i de seguida impulsà un intens programa de reforma religiosa, que va mantenir fins al final de la seva vida, i que el converteix en un personatge importantíssim en la història de l'Esglèsia amb diverses actuacions com ara l'aprovació de noves formes de vida religiosa o la celebració del Concili Laterà IV, on pogué demostrar la seva visió del dret canònic i l'organització general de l'Esglèsia catòlica.

El moment el Concili és també el moment en qué es comença a formar el "Commentarium in septem psalmos poenitentiales", que, degué acabar-se el 1216, el mateix any de la mort d’Innocenci. El Commentarium és, conjuntament amb les resolucions del Concili, el recull de les darreres idees del pontífex, i en certa manera el seu testament teològic i doctrinal.

La present Tesi Doctoral realitza un estudi acurat de la traducció catalana, que ens ha pervingut mercès a un únic manuscrit, custodiat actualment a la Biblioteca Universitaria de Barcelona (ms. 70).