La necròpolis de Sant Joan de Caselles (Canillo, Andorra). Estudi arqueològic i antropològic

Abstract

Aquesta tesi doctoral sobre la necròpolis medieval de Sant Joan de Caselles (parròquia de Canillo, Andorra) té per objectius determinar la possible procedència dels individus que hi ha van ser inhumats, comprendre l’evolució del cementiri durant el període en que va estar en ús, caracteritzar-ne la població i establir quines van ser les dinàmiques d’enterrament. A partir de les característiques del cementiri, s’han avaluat els següents punts: l’organització, la tipologia, la circulació, la distribució espacial de les restes i l’anàlisi antropològica de 26.797 ossos. L’examen de les restes descontextualitzades i dels individus localitzats a camp i laboratori han permès obtenir el nombre mínim d’individus (NMI), amb determinació de sexe, edat i alçada, així com un estudi antropomètric, paleopatològic i tafonòmic. La necròpolis data del segle XI al XIV i, tot i ocupar un espai reduït de 80m2, presenta una gran potència d’estructures i un nombre mínim de 240 individus. Les tombes orientades d’oest a est i de diferents tipologies –des d’excavades a la roca, de caixa de pedra fins a la fossa simple– , segueixen els cànons del món cristià, i contenen individus en posició primària i secundària. Els inhumats es troben en decúbit supí amb variació en la posició dels braços. La distribució d’aquests en filades fa suposar l’existència de senyals per identificar-los, i per tant, de possibles vies per on circular. La localització de restes descontextualitzades ens ha permès veure acumulacions d’ossos situades a la zona sud est de la necròpolis, paral·lela a l’església. Respecte a l’emplaçament dels individus, no s’evidencien diferències entre sexe i edat, exceptuant als subadults, que estan més pròxims a l’edifici. L’absència de perinatals i nounats, ens podria indicar l’existència d’una altra ubicació per aquest grup, una zona d’albats encara no trobada. Per comprendre del tot l’espai cementirial, caldria com a mínim excavar sota l’església i el porxo oest. En relació a aquesta necròpolis podem destacar que hi ha més presència de dones que d’homes, a diferència d’altres cementiris d’Andorra i una subrepresentació de restes no adultes. L’estudi bioantropològic ens ha permès determinar les característiques morfològiques cranials i postcranials dels individus de Sant Joan de Caselles, observant similituds amb les poblacions cristianes medievals andorranes, catalanes i castellanes, i diferenciant-se de les medievals del nord de la península, les jueves i les musulmanes.

En referència a l’alçada, els individus de Sant Joan de Caselles tenen una mitjana superior a la calculada en altres jaciments. Les patologies amb el percentatge més alt de representativitat són les alteracions degeneratives i les orals, seguides de les metabolico- carencials, traumàtiques, tumorals, infeccioses i congènites. No s’han identificat diferències sexuals en relació a la dieta, que es caracteritza per la ingesta de proteïnes i d’hidrats de carboni. Pel que fa als agents i efectes tafonòmics, els més reiteratius són la meteorització i les empremtes d’arrels. La tesi permet endinsar-nos en el coneixement d’una part de la població andorrana d’època medieval desconeguda fins al moment. Sant Joan de Caselles es converteix així, en la necròpolis estudiada més nombrosa de tot el territori andorrà.

This doctoral thesis on the medieval necropolis of Sant Joan de Caselles (parish of Canillo, Andorra) aims to determine the possible origin of the individuals who were buried there, to understand the evolution of the cemetery during the period when it was in use, to characterize its population and to establish its dynamics of burial. Based on the characteristics of the cemetery, the following points have been evaluated: the organization, the typology, the circulation, the spatial distribution of the remains and the anthropological analysis of 26.797 bones. Examination of the decontextualized remains and of the individuals located in the field and laboratory has made it possible to obtain the minimum number of individuals (NMI), with a determination of sex, age and height, as well as an anthropometric, paleopathological and taphonomic study. The necropolis dates from the 11th to the 14th century and, despite occupying a small space of 80m2, presents a number of tombs, many of them overlapping, and a minimum number of 240 individuals. The tombs oriented from west to east and of different types -excavations in the rock, stone boxes and simple pit- follow the canons of the Christian world and contain individuals in the primary and secondary position. The buried subjects are in a supine position with variations in the position of the arms. The distribution of these in rows implies the existence of signals to identify the subjects and therefore of possible routes to circulate. The location of decontextualized remains has allowed us to see accumulations of bones located in the south-eastern part of the necropolis, parallel to the church. Regarding the location of the individuals, there are no differences between sex and age, except for the subadults, who are closer to the building. The absence of perinatal and new-borns could indicate the existence of another location for this group, an area not yet found. To fully understand the cemetery space, an excavation should be made under the church and the west porch. What stands out of this cemetery is that there is more presence of women than men, unlike other cemeteries in Andorra, and there is also an underrepresentation of non- adult remains. The bioanthropological study has allowed us to determine the cranial and postcranial morphological characteristics of the individuals of Sant Joan de Caselles, observing similarities with the medieval Christian populations of Andorran, Catalan and

Castilian, and differing from the medieval northern peninsula, the Jewish, and the Muslims. In terms of height, the individuals of Sant Joan de Caselles were on average taller when compared to what has been calculated on other sites. The pathologies with the highest percentage of representativeness are degenerative and oral alterations, followed by metabolic-deficiency, traumatic, tumour, infectious and congenital. No sexual differences have been identified in relation to diet, which is characterized by protein and carbohydrate intake. In terms of taphonomic agents and effects, the most repetitive are weathering and plant root footprints. The thesis allows us to delve into the knowledge of a part of the Andorran population from the medieval period formerly unknown. Sant Joan de Caselles thus becomes the studied necropolis with the biggest number of individuals of the Andorran territory.

La tesis doctoral sobre la necrópolis medieval de Sant Joan de Caselles (Parròquia de Canillo, Andorra) tiene como objetivos comprender la evolución del cementerio durante el periodo que estuvo en uso, establecer cuáles fueron las dinámicas de enterramiento, caracterizar la población y determinar la posible procedencia de los individuos inhumados. A partir de las características del cementerio, se han evaluado los siguientes puntos: la organización, la tipología, la circulación, la distribución espacial de los restos y el análisis antropológico de los 26.797 restos óseos localizados. Obteniendo con ello, el número mínimo de individuos (NMI), con la determinación de sexo, edad y altura, así como un estudio antropométrico, paleopatológico y tafonómico. La necrópolis data del siglo XI al XIV, y aunque ocupa un espacio reducido de 80m2 presenta una gran potencia de estructuras funerarias y un número mínimo de 240 individuos. Las tumbas están orientadas de oeste a este y responden a diferentes tipologías –desde las excavadas en la roca, las de caja de piedra a la fosa simple– siguiendo los cánones del mundo cristiano. Los individuos están en decúbito supino con variación en la posición de los brazos, encontrándose en posición primaria y secundaria. La localización de los restos descontextualizados ha permitido ver acumulaciones de huesos situados en la zona sud este de la necrópolis, paralela a la iglesia. Respecto al emplazamiento de los individuos según sexo y edad, no se evidencian diferencias, exceptuando los subadultos, más próximos al edificio. La ausencia de perinatales y neonatos puede indicar la existencia de otra ubicación para este grupo, una zona todavía no localizada. La excavación bajo la iglesia y el pórtico oeste facilitarían una mejor comprensión del espacio funerario. Del estudio se desprende que en la necrópolis hay más presencia de mujeres que de hombres en comparación a otros yacimientos de Andorra y una subrepresentación de restos no adultos. El estudio bioantropológico ha permitido determinar las características morfológicas craneales y postcraneales de los individuos de Sant Joan de Caselles, observando similitudes con las poblaciones cristianas medievales andorranas,

catalanas y castellanas y diferenciándose de las medievales del norte de la península, las judías y las musulmanas. En referencia a la altura, los individuos de Sant Joan de Caselles tienen una media superior a la calculada en otros yacimientos. Las patologías con el porcentaje más alto de representatividad son las alteraciones degenerativas y las orales, seguidas de las metabólico-carenciales, traumáticas, tumorales, infecciosa y congénitas. No se han identificado diferencias sexuales en relación con la dieta, que se caracteriza per la ingesta de proteínas e hidratos de carbono. En relación a los agentes y efectos tafonómicos, los más reiterativos son la meteorización y las marcas de raíces. Esta tesis permite conocer una parte de la población andorrana de época medieval desconocida hasta ahora. Sant Joan de Caselles se convierte así en la necrópolis más numerosa de todo el territorio andorrano estudiada hasta el momento.