Características clínicas y factores pronósticos de mortalidad en el paciente crítico de edad avanzada. Impacto de la edad en el estado funcional, la calidad de vida y la satisfacción a medio plazo

Abstract

Objectiu: Determinar si existeix un excés de mortalitat a UCI en els pacients d'edat avançada (majors de 65 anys) respecte als pacients més joves (18-64 anys) ingressats a UCI. Metodologia: Estudi unicèntric, observacional, prospectiu, de cohorts (cohort jove (CJ), 18-64 anys; cohort d'edat avançada (CEA),> 65 anys) que inclou tots els pacients, sense criteris d'exclusió, ingressats consecutivament en una UCI polivalent d'un Hospital Universitari durant 20 mesos. S'han registrat les variables demogràfiques i clíniques (motiu d'ingrés, procedència i tipus d'admissió, comorbiditat, gravetat a l'ingrés, estat funcional basal i als 6 mesos de l'alta d'UCI, qualitat de vida en relació amb la salut prèvia a l'ingrés i als sis mesos de l'alta d'UCI, intensitat de tractament, aplicació d'adequació d'esforç terapèutic (AET), estada (a UCI i hospitalària), mortalitat (en UCI, hospitalària i als sis mesos de l'alta de crítics) i grau de satisfacció dels supervivents als 6 mesos de l'alta d'UCI. Les dues cohorts es comparen mitjançant models de regressió múltiple ajustats per les variables de confusió. Resultats: S'han inclòs 466 pacients (208 CJ / 258 CEA), amb edat mitjana de 50 ± 11 (CJ) i 75 ± 6 (CEA) anys, APACHE II modificat d'11 (CJ 11 vs CEA 11; p ns), índex de Comorbiditat de Charlson de 2 (CJ 1 vs CEA 3; p <0.05). No hi va haver diferències en l'estat funcional (IB-CJ 97 vs IB-CE 95; p ns) però sí en la qualitat de vida (CCVPC-CJ 3 vs CCVPC-CEA 4; p <0.05) previs a l'ingrés en UCI. Va haver-hi diferències significatives en el diagnòstic a l'ingrés a UCI però no en la procedència ni el tipus d'admissió. No hi va haver diferències significatives en la intensitat de tractament aplicat però sí en l'AET a UCI (CJ 7,7% vs CEA 15,5%; p <0.05) i en l'estada a UCI (CJ 13 dies vs CEA 15 dies; p <0.05) mentre que l'hospitalària va ser similar. La mortalitat a UCI, hospitalària i als 6 mesos va ser significativament major en la CEA (CJ 5,3%; 10.1%; 4,3% vs CEA 11,6%; 19,4%; 14,5% p <0, 05). En el seguiment als 6 mesos les dues cohorts mostren un empitjorament similar de l'IB i de la qualitat de vida. No hi va haver diferències en el grau de satisfacció entre les dues cohorts. Els factors associats a major mortalitat a UCI són el APACHE II modificat (OR 1,1; p <0,05) i l'aplicació de AET a UCI (OR 24,2; p <0,05). L'edat avançada tendeix a associar-se a un increment de mortalitat tot i que sense significació estadística (OR 2,1; p 0,09). Una major comorbiditat i una pitjor qualitat de vida prèvia a l'ingrés no s'associen a major mortalitat. Conclusions: Les persones d'edat avançada ingressades a la nostra UCI tenen major comorbiditat i pitjor qualitat de vida prèvia a l'ingrés en UCI. A més ingressen per patologies diferents respecte a les persones més joves. No obstant això, tenen la mateixa gravetat a l'ingrés en UCI. Una major comorbiditat i una pitjor qualitat de vida prèvia a l'ingrés en UCI no impliquen un pitjor pronòstic. Encara que l'edat avançada per si sola tendeix a associar-se a una major mortalitat, els factors associats de manera independent a major mortalitat són la gravetat a l'ingrés a UCI i l'aplicació de AET a UCI. Tot i presentar un pitjor funcionalisme als 6 mesos de l'alta d'UCI, les persones d'edat avançada mostren una menor repercussió negativa en la seva percepció de la qualitat de vida respecte a les persones més joves. La majoria dels pacients que sobreviuen a un ingrés a UCI recorden positivament la seva estada a UCI i tornaria a reingressar si els calgués de nou, independentment de l'edat cronològica.

Objetivo: Determinar si existe un exceso de mortalidad en UCI en los pacientes de edad avanzada (mayores de 65 años) respecto a los pacientes más jóvenes (18-64 años) ingresados en UCI.

Metodología: Estudio unicéntrico, observacional, prospectivo, de cohortes (cohorte joven (CJ), 18-64 años; cohorte de edad avanzada (CEA), > 65 años) que incluye todos los pacientes, sin criterios de exclusión, ingresados consecutivamente en una UCI polivalente de un Hospital Universitario durante 20 meses. Se han registrado las variables demográficas y clínicas (motivo de ingreso, procedencia y tipo de admisión, comorbilidad, gravedad al ingreso, estado funcional basal y a los 6 meses del alta de UCI, calidad de vida en relación con la salud previa al ingreso y a los seis meses del alta de UCI, intensidad de tratamiento, aplicación de adecuación de esfuerzo terapéutico (AET), estancia (en UCI y hospitalaria), mortalidad (en UCI, hospitalaria y a los seis meses del alta de críticos) y grado de satisfacción de los supervivientes a los 6 meses del alta de UCI. Ambas cohortes se comparan mediante modelos de regresión múltiple ajustados por las variables de confusión.

Resultados: Se han incluido 466 pacientes (208 CJ / 258 CEA), con edad media de 50±11 (CJ) y 75± 6 (CEA) años, APACHE II modificado de 11 (CJ 11 vs CEA 11; p ns), Índice de Comorbilidad de Charlson de 2 (CJ 1 vs CEA 3; p<0.05). No hubo diferencias en el estado funcional (IB-CJ 97 vs IB-CE 95; p ns) pero sí en la calidad de vida previa (CCVPC-CJ 3 vs CCVPC-CEA 4; p<0.05) previos al ingreso en UCI. Hubo diferencias significativas en el diagnóstico al ingreso en UCI pero no en la procedencia ni el tipo de admisión. No hubo diferencias significativas en la intensidad de tratamiento aplicado pero sí en la AET en UCI (CJ 7,7% vs CEA 15,5%; p<0.05) y en la estancia en UCI (CJ 13 días vs CEA 15 días; p<0.05) mientras que la hospitalaria fue similar. La mortalidad en UCI, hospitalaria y a los 6 meses fue significativamente mayor en la CEA (CJ 5,3%; 10.1%; 4,3% vs CEA 11,6%; 19,4%; 14,5% p<0,05). En el seguimiento a los 6 meses ambas cohortes muestran un empeoramiento similar del IB y de la calidad de vida. No hubo diferencias en el grado de satisfacción entre ambas cohortes. Los factores asociados a mayor mortalidad en UCI son el APACHE II modificado (OR 1,1; p<0,05) y la aplicación de AET en UCI (OR 24,2; p<0,05). La edad avanzada tiende a asociarse a un incremento de mortalidad aunque sin significación estadística (OR 2,1; p 0,09). Una mayor comorbilidad y una peor calidad de vida previa al ingreso no se asocian a mayor mortalidad.

Conclusiones: Las personas de edad avanzada ingresadas en nuestra UCI tienen mayor comorbilidad y peor calidad de vida previa al ingreso en UCI. Además ingresan por patologías diferentes respecto a las personas más jóvenes. Sin embargo, tienen la misma gravedad al ingreso en UCI. Una mayor comorbilidad y una peor calidad de vida previa al ingreso en UCI no implican un peor pronóstico. Aunque la edad avanzada por sí sola tiende a asociarse a una mayor mortalidad, los factores asociados de manera independiente a mayor mortalidad son la gravedad al ingreso en UCI y la aplicación de AET en UCI. A pesar de presentar un peor funcionalismo a los 6 meses del alta de UCI, las personas de edad avanzada muestran una menor repercusión negativa en su percepción de la calidad de vida respecto a las personas más jóvenes. La mayoría de los pacientes que sobreviven a un ingreso en UCI recuerdan positivamente su estancia en UCI y volvería a reingresar si lo precisaran de nuevo, independientemente de la edad cronológica.

Objective: To determine if there is excess mortality in the ICU in elderly patients (over 65 years) compared to younger patients (18-64 years) admitted to the ICU. Methodology: Single-center, observational, prospective, cohort study (young cohort (CJ), 18-64 years; elderly cohort (CEA),> 65 years) that includes all patients, without exclusion criteria, admitted consecutively to a Polyvalent ICU of a University Hospital for 20 months. Demographic and clinical variables have been recorded (reason for admission, origin and type of admission, comorbidity, severity at admission, baseline functional status and 6 months after discharge from the ICU, quality of life in relation to health prior to admission and six months after discharge from the ICU, intensity of treatment, application of adequacy of therapeutic effort (TEA), stay (in ICU and hospital), mortality (in ICU, hospital and six months after discharge of ICU) and degree of satisfaction of the patients survivors 6 months after discharge from the ICU. Both cohorts are compared using multiple regression models adjusted for confounding variables.

Results: 466 patients (208 CJ / 258 CEA) were included, with a mean age of 50 ± 11 (CJ) and 75 ± 6 (CEA) years, modified APACHE II of 11 (CJ 11 vs CEA 11; p ns), Charlson Comorbidity Index of 2 (CJ 1 vs CEA 3; p <0.05). There were no differences in functional status (IB-CJ 97 vs IB-CE 95; p ns) but there were differences in previous quality of life (CCVPC-CJ 3 vs CCVPC-CEA 4; p <0.05) prior to admission to the ICU. There were significant differences in the diagnosis on admission to the ICU but not in the origin or type of admission. There were no significant differences in the intensity of the applied treatment, but there were in TEA in the ICU (CJ 7.7% vs CEA 15.5%; p <0.05) and in the stay in the ICU (CJ 13 days vs CEA 15 days; p <0.05) while the hospital was similar. Mortality in ICU, hospital and at 6 months was significantly higher in CEA (CJ 5.3%; 10.1%; 4.3% vs CEA 11.6%; 19.4%; 14.5% p <0, 05). At the 6-month follow-up, both cohorts show a similar worsening of BI and quality of life. There were no differences in the degree of satisfaction between the two cohorts. The factors associated with higher mortality in the ICU are modified APACHE II (OR 1.1; p <0.05) and the application of TEA in the ICU (OR 24.2; p <0.05). Advanced age tends to be associated with an increase in mortality, although without statistical significance (OR 2.1; p 0.09). Higher comorbidity and poorer quality of life prior to admission are not associated with higher mortality.

Conclusions: Elderly people admitted to our ICU have greater comorbidity and worse quality of life prior to admission to the ICU. They are also admitted under different pathologies compared to younger people. However, they have the same severity upon admission to the ICU. Greater comorbidity and poorer quality of life prior to ICU admission do not imply a worse prognosis. Although advanced age alone tends to be associated with higher mortality, the factors independently associated with higher mortality are severity upon admission to the ICU and the application of TEA in the ICU. Despite presenting worse functionalism 6 months after discharge from the ICU, elderly people show a lower negative impact on their perception of quality of life compared to younger people. The majority of patients who survive an ICU admission have a positive recollection of their stay in the ICU and would re-enter if required again, regardless of chronological age.