Avances en el conocimiento de la etiología y las consecuencias de la infección de prótesis articular

Abstract

L'implant d'una pròtesi articular té com a finalitat millorar o restaurar la funció articular i disminuir el dolor. La infecció de la pròtesi articular (IPA) constitueix una de les complicacions més temibles. Un millor coneixement de les seves causes i conseqüències pot contribuir a la seva prevenció, així com a un millor tractament i pronòstic. Els objectius d'aquest estudi van ser: 1) caracteritzar l'etiologia de les IPA d'acord amb el seu mecanisme d'adquisició i el temps des del implant de la pròtesi, i 2) avaluar el resultat funcional –pel que fa a la capacitat de deambulació– dels pacients amb pròtesis de genoll i maluc que van presentar una IPA pel que fa als que no van tenir infecció. El primer objectiu es va dur a terme mitjançant un estudi retrospectiu en 19 hospitals espanyols, incloent 2.544 IPA. Estreptococs i Staphylococcus aureus van causar gairebé un 70% de les IPA adquirides per via hematògena. Les infeccions adquirides perioperatòriament que es van presentar en el primer mes després de la cirurgia van estar causades més sovint per microorganismes virulents (com S. aureus, enterobacteris o Pseudomonas aeruginosa) i multiresistents, i van ser més freqüentment polimicrobianes. A mida que augmentaven els mesos després de l'implant de l'artroplàstia, es va observar una disminució lineal d'aquests microorganismes, amb un augment de patògens menys virulents, com els estafilococs coagulasa negative, així com un increment de les infeccions monomicrobianes. Aquestes diferències ens van permetre establir possibles pautes antimicrobianes empíriques de les IPA, depenent de la manera i moment de presentació de les mateixes. El segon objectiu es va desenvolupar a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, mitjançant un estudi retrospectiu de cohorts aparellades. Comparem el resultat funcional de 109 pacients amb pròtesis de genoll i maluc que van tenir una IPA –i es van curar amb el primer tractament mèdic-quirúrgic– amb 218 pacients que no van desenvolupar infecció. Es van aparellar 1:2 per variables rellevants (edat, sexe i característiques de l'artroplàstia). Al cap d'un any de l'última cirurgia realitzada, els pacients amb IPA van tenir un pitjor resultat funcional pel que fa a la seva capacitat de deambulació. Així, els pacients amb pròtesi total de genoll i maluc i IPA requerien més sovint algun suport per caminar (una o dues crosses o bastons), i els pacients amb pròtesi parcial de maluc necessitaven dues crosses o eren incapaços de caminar amb més freqüència que pacients similars sense IPA. Aquests resultats emfatitzen la necessitat d'invertir més esforços en la prevenció de les IPA.

El implante de una prótesis articular tiene como finalidad mejorar o restaurar la función articular y disminuir el dolor. La infección de la prótesis articular (IPA) constituye una de las complicaciones más temibles. Un mejor conocimiento de sus causas y consecuencias puede contribuir a mejorar su prevención, tratamiento y pronóstico. Los objetivos de este estudio fueron: 1) caracterizar la etiología de las IPA de acuerdo con su mecanismo de adquisición y el tiempo desde el implante de la prótesis, y 2) evaluar el resultado funcional -en cuanto a la capacidad de deambulación- de los pacientes con prótesis de rodilla y cadera que presentaron una IPA con respecto a los que no tuvieron infección. El primer objetivo se llevó a cabo mediante un estudio retrospectivo en 19 hospitales españoles, incluyendo 2.544 IPA. Estreptococos y Staphylococcus aureus causaron casi un 70% de las IPA adquiridas por vía hematógena. Las infecciones adquiridas perioperatoriamente que se presentaron en el primer mes tras la cirugía estuvieron causadas más a menudo por microorganismos virulentos (como S. aureus, enterobacterias o Pseudomonas aeruginosa) y multirresistentes, y fueron más frecuentemente polimicrobianas. A medida que aumentaban los meses tras el implante de la artroplastia, se observó una disminución lineal de estos microorganismos, con un aumento de patógenos menos virulentos, como los estafilococos coagulasa negativa, así como un incremento de las infecciones monomicrobianas. Estas diferencias nos permitieron establecer posibles pautas antimicrobianas empíricas de las IPA, dependiendo del modo y momento de presentación de las mismas. El segundo objetivo se desarrolló en el Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, mediante un estudio retrospectivo de cohortes emparejadas. Se comparó el resultado funcional de 109 pacientes con prótesis de rodilla y cadera que tuvieron una IPA –y se curaron con el primer tratamiento médico-quirúrgico- con 218 pacientes que no desarrollaron infección. Se emparejaron 1:2 por variables relevantes (edad, sexo y características de la artroplastia). Al cabo de un año de la última cirugía realizada, los pacientes con IPA tuvieron un peor resultado funcional, en cuanto a su capacidad de deambulación. Así, los pacientes con prótesis total de rodilla y cadera e IPA requerían más a menudo algún soporte para caminar (una o dos muletas o bastones), y los pacientes con prótesis parcial de cadera necesitaban dos muletas o eran incapaces de caminar con más frecuencia que pacientes similares sin IPA.

The purpose of joint prosthesis replacement is to improve or restore joint function and to reduce pain. Prosthetic joint infection (PJI) is one of its most feared complications. Better knowledge of its causes and consequences can contribute to its prevention, as well as better treatment and prognosis. The objectives of this study were: 1) to characterize the etiology of PJI according to acquisition mechanism and time since arthroplasty, and 2) to evaluate functional outcome –in terms of ambulation capacity– in those patients with knee and hip prostheses who went on to develop a PJI versus those who did not. The first objective was carried out through a retrospective study in 19 Spanish hospitals, that included 2,544 PJIs. Streptococci and Staphylococcus aureus caused almost 70% of hematogenous PJI. Perioperatively acquired infections occurring in the first month after surgery were more often caused by virulent microorganisms (such as S. aureus, Enterobacteriaceae, or Pseudomonas aeruginosa) and multidrug-resistant pathogens, and were more frequently polymicrobial. In the months following arthroplasty implantation, a linear decrease in these microorganisms was observed, with an increase in less virulent pathogens, such as coagulase negative staphylococci, as well as monomicrobial infections. These differences enabled us to establish possible empirical antimicrobial guidelines for PJI in accordance with the mode and timing of their presentation. The second objective was developed through a retrospective, matched cohort study at the Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. The functional outcome of 109 patients with knee and hip prostheses who had a PJI and were cured at the first medical or surgical treatment was compared with that of 218 patients who did not develop infection. Patients were matched 1:2 on relevant variables (age, sex, characteristics of the arthroplasty). One year after the last surgery performed, patients with PJI had a worse functional outcome in terms of their ability to walk. Patients with total knee and hip replacement and PJI more often required some kind of support to walk (one or two crutches or sticks), and patients with partial hip replacement required two crutches or were unable to walk more frequently than similar patients without PJI. These results emphasize the need to invest more effort in the prevention of PJI.