Individual Differences in the Development of the Oral Fluency of American learners of Spanish Studying Abroad

Author

Sehgal, Sapna

Director

Mora Bonilla, Joan Carles

Serrano Serrano, Raquel

Tutor

Mora Bonilla, Joan Carles

Date of defense

2021-12-17

Pages

353 p.



Department/Institute

Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia

Abstract

This doctoral dissertation examines the effects of a short stay abroad (SA) experience on second language (L2) oral fluency development, taking into consideration individual differences in cognition and the study abroad experience. Relatively little attention has been paid to the cognitive aspects that influence L2 oral fluency gains. Following Segalowitz’s (2010) model, which emphasizes the underlying cognitive processes that affect L2 speech development, the present study investigates both utterance and cognitive fluency, specifically looking at the relationship between inhibitory control (an under-researched aspect of L2 cognition in the SA context) on L2 fluency gains. Forty-nine American students studying Spanish abroad in Barcelona were tested. First, this study investigates whether L2 oral fluency improves over a short stay abroad period, using an in-depth battery of L2 oral fluency measures. Second, we examine the relationship between L2 oral fluency gains and inhibitory control in the SA context, as we hypothesized that greater inhibitory control ability was related to L2 oral fluency gains. Third, we assess the extent to which individual differences in SA experience factors (such as the amount of self-reported language use, living situation and hours of language classes taken) affect L2 oral fluency gains over the SA period. Picture based speech elicitation tasks were used to collect both L1 and L2 oral fluency data, and L2 oral fluency results were adjusted for the L1 where possible. To measure inhibitory control, both non-linguistic and linguistic inhibitory control tasks were used: a Simon task, a Letter (Phoneme) Decision task, and an L1-L2 and L2-L1 language switching task. Participants also completed a post-test questionnaire about their study abroad language use and experience. Results showed little improvement in L2 speed, breakdown, and repair fluency development after a stay abroad. Participants spoke for a longer duration and had longer fluent runs. Contrary to our predictions, after adjusting for the L1, speed fluency data showed that participants spoke significantly slower at the end of their stay, while breakdown fluency results indicate that participants exhibited more silent and filled pauses at the end of their day, only becoming significantly less disfluent on one breakdown fluency measure (between clause silent pauses). A composite disfluency measure showed participants, on average, were less fluent in their L2 at post-test. Inhibitory control ability was not found to relate to L2 oral fluency gains for most measures. A decrease in one disfluency measure –filled pauses between speech units (ASUs) – was significantly related to performance on the Letter (Phoneme) Decision test. Interestingly, participants were able to switch significantly faster into Spanish at the end of their stay than the beginning, which may be one indicator of increased inhibitory control. Most fluency gains were not related to self-reported language use or other experience factors. Only 4 (of 25) fluency measures were significantly related to self-reported language use, one measure was significantly related to classroom instruction hours, and one was significantly related to living situation. The results imply that these specific experiential factors themselves do not have a large impact on participants’ L2 oral fluency gains while abroad, although questionnaire data indicates participants perceived these factors to greatly affect their L2 oral fluency development. Taken together, our findings suggest that a study abroad experience does not necessarily lead to L2 oral fluency gains. Measuring frequency and duration in L2 oral fluency measures and adjusting for the L1 brings insight to the data. Experience factors do not relate to L2 oral fluency gains, contrary to participant expectations and beliefs. Findings from the present study could be applied to pedagogy in the development of future SA programs.


Esta tesis doctoral investiga los efectos de una estancia en el extranjero en el desarrollo de la fluidez de la lengua castellana de un grupo de 49 americanos que estudiaron durante tres meses en Barcelona. Siguiendo el modelo cognitivo de Segalowitz (2010), que se concentra en los procesos cognitivos detrás de la producción oral en segundas lenguas (L2), este estudio investiga tanto el concepto de fluidez en el discurso como la fluidez cognitiva que influye en el discurso. Primero, este estudio evalúa si una estancia corta en el extranjero resulta en una mejora de la fluidez oral, usando una batería de medidas, ajustándolas a la manera individual de hablar en inglés. Segundo, investigamos la relación entre las mejoras en la fluidez y el control de la inhibición, un aspecto de la cognición poco estudiado en lingüística. En tercer lugar, evaluamos cómo las diferencias individuales en su experiencia afectan la mejora del idioma durante la estancia en el extranjero. Los participantes realizaron pruebas del discurso en castellano e inglés, pruebas de inhibición lingüísticas y no lingüísticas, y un cuestionario sobre la experiencia después de la estancia. Los resultados muestran muy poca mejora en la fluidez en el L2 en las tres categorías de fluidez: la rapidez, la disrupción por disfluencias en el discurso y la repetición y autocorrección de errores. Contrario a las expectativas, los participantes hablaban con menos rapidez y fluidez al final de la estancia, en la mayoría de las medidas, menos una – tenían significadamente menos pausas en la mitad de las cláusulas en comparación al principio de la estancia. La inhibición no estaba relacionada con los cambios y mejoras en la fluidez, aunque los participantes pudieran cambiar del inglés al castellano más rápido al final de la estancia. Muy pocas medidas de fluidez estaban relacionadas con los factores de experiencia, indicando que estos factores no influyen en la fluidez, aunque el cuestionario muestra que los participantes lo creen. En conclusión, los resultados de este estudio pueden ser útiles para la pedagogía con el fin de crear nuevos programas de estudio en el extranjero.


Aquesta tesi doctoral investiga els efectes d’una estada a l’estranger en el desenvolupament de la fluïdesa en la llengua castellana d’un grup de 49 americans que van estudiar durant tres mesos a Barcelona. Seguint el model cognitiu de Segalowitz (2010), que es concentra en els processos cognitius darrere de la producció oral en les segones llengües (L2), aquest estudi investiga tan el concepte de fluïdesa en el discurs com la fluïdesa cognitiva que influeix en el discurs. Primerament, aquest estudi avalua si una estada curta a l’estranger resulta en una millora de la fluïdesa oral, utilitzant una bateria de mesures, ajustant-les a la manera individual de parlar l’anglès. En segon lloc, investiguem la relació entre les millores en la fluïdesa i el control de la inhibició, un aspecte de la cognició poc estudiat en la lingüística. Tercerament, avaluem com les diferències individuals en la seva experiència afecten en la millora de l’idioma durant l’estada a l’estranger. Els participants van realitzar proves del discurs en castellà i en anglès, proves d’inhibició lingüística i no lingüística, i un qüestionari sobre l’experiència després de l’estada. Els resultats mostren molt poca millora en la fluïdesa en la L2 en les tres categories de fluïdesa: la rapidesa, la disrupció per disfluències en el discurs i la repetició, i l’autocorrecció d’errors. Contrari a les expectatives, els participants parlen amb menys rapidesa i fluïdesa al final de la seva estada, en la majoria de les mesures, menys una -tenien significativament menys pauses en la meitat de les clàusules en comparació al començament de l’estada. La inhibició no estava relacionada amb els canvis i millores en la fluïdesa, encara que els participants poguessin canviar de l’anglès al castellà més ràpidament al final de l’estada. Molts d’aquests factors no influeixen en la fluïdesa, encara que el qüestionari mostra que els participants ho creuen. En conclusió, els resultats d’aquest estudi poden ser útils per la pedagogia amb la finalitat de crear nous programes d’estudi en l’estranger.

Keywords

Aptitud verbal; Aptitudes verbales; Verbal ability; Adquisició d'una segona llengua; Adquisición de una segunda lengua; Second language acquisition; Estudis a l'estranger; Estudios en el extranjero; Foreign study; Estudiants estrangers; Estudiantes extranjeros; Foreign students

Subjects

81 - Linguistics and languages

Knowledge Area

Ciències Humanes i Socials

Note

Programa de doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge

Documents

SAPNA SEHGAL_PhD_THESIS.pdf

5.526Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)