2010-2020 BRECHA DIGITAL, ecografía de una sociedad quebrada: cuando los milenials entraron en la Secundaria española

Abstract

Des de fa alguns anys regna en l'àmbit escolar un rum-rum desconcertant que alguna cosa està fallant des que els dispositius tecnològics van entrar a les nostres vides per fer-la o més còmoda o més complicada, segons qui repassi la història. Així va ser com se'ns va acudir analitzar tot el que passa a les aules i adonar-nos que passa una cosa semblant a les llars: la manera d'entendre i accedir a la realitat està canviant de manera considerable, potser per sempre. Tot i això, posar-se davant d'aquests fenòmens socials mai no és senzill. La metodologia per apropar-nos a les diferents realitats associades a les perplexitats tecnològiques ha de ser precisa i alhora ha de permetre estudiar els subjectes des de l'aferrament més respectuós possible. El nostre camí per entendre l'itinerari dels anomenats 'natius digitals' (després 'milenials') va començar com un motor de combustió: el desconcert a les aules, a les llars i al carrer havia de ser explicat en capítols sencers tant des del punt de vista del cimbell (elements cridaners quan contactem amb la tecnologia) com des de la perspectiva de l'esquer (aspectes funcionals quan ens en beneficiem). Dit d'una altra manera, aquí volem explicar les coordenades exactes d'aquesta distància digital (la famosa bretxa digital generacional), analitzar-ne la continuïtat en el temps i esbrinar què pensen concretament els implicats. Més enllà de les nostres intencions, a través d'una plataforma teòrica amb què teixir una perspectiva d'anàlisi davant d'aquesta situació de fallida social, enumerem una per una les repercussions dels possibles conflictes existents per l'arribada de la tecnologia, els seus interessos i les seves circumstàncies . Va ser imprescindible donar significat i sentit al fenomen mil·lenial, i algunes dades ja ens van revelar certa asimetria entre un grup jove i nou i un grup veterà i consolidat a l'hora de conèixer el món. Havia començat la gran aventura d'elaborar una mena d'ecografia del moment i del lloc on va començar tot: just quan aquests mil·lenials entraven a les aules de Secundària dels centres educatius espanyols, aquí es va detonar l'espurna dels intercanvis entre els uns i els altres arran del sotmetiment de les TRIC. En aquest sentit, vam anar a buscar unes regles del joc, les tècniques idònies per entendre els implicats en aquesta història i els mètodes per poder escoltar els protagonistes, mesurar-ho i analitzar-ho des de la veritat menys inversemblant i l'objectivitat més plausible. Trenta 'focus-groups' a les cinc ciutats més poblades del territori nacional ens van permetre aconseguir aquesta odissea d'atendre joves alumnes, veterans professors i pares i mares digitalment apartats i explicar després d'uns quants anys d'anàlisi exhaustiva aquest fenomen generacional de l'apropiació tecnològica '. Els resultats, sense caure en generalitzacions odioses, van ser aparentment sorprenents: mentre que els joves aprenen de manera intuïtiva, assaig-error, des del matís més consultiu, lúdic i comunicatiu del digital, els grans tendeixen a mitificar-ho tot; mentre aquells ja no separen el món real del món de la pantalla, aquests s'excusen en la por del que és desconegut i sovint s'autodesvinculen del que és tecnològic. Mitja dotzena de conclusions més soscavades d'aquest estudi ens van acostar decididament a entendre que aquell desconcert iniciàtic ens ha conduït ara a un desenvolupament progressiu dels propis estímuls de compensació de cadascú, necessaris per altra banda: és a dir, que allò digital ja forma part de grans i petits, professors i alumnes, pares, fills i germans. Només així s'entén que algun ens anomenaran 'homo movens': el que es queda quiet simplement retrocedeix.

Desde hace algunos años reina en el ámbito escolar un runrún desconcertante de que algo está fallando desde que los dispositivos tecnológicos entraron en nuestras vidas para hacerla o más cómoda o más complicada, según quién repase la historia. Así fue cómo se nos ocurrió analizar todo lo que ocurre en las aulas y darnos cuenta de que ocurre algo parecido en los hogares: la manera de entender y acceder a la realidad está cambiando de forma considerable, acaso para siempre. Sin embargo, ponerse delante de estos fenómenos sociales nunca es sencillo. La metodología para acercarnos a las distintas realidades asociadas a las perplejidades tecnológicas debe ser precisa y a la vez debe permitir estudiar a los sujetos desde el apego más respetuoso posible. Nuestro camino para entender el itinerario de los llamados ‘nativos digitales’ (después ‘milenials’) empezó como un motor de combustión: el desconcierto en las aulas, en los hogares y en la calle debía ser explicado en capítulos enteros tanto desde el punto de vista del señuelo (elementos llamativos cuando contactamos con la tecnología) como desde la perspectiva del cebo (aspectos funcionales cuando nos beneficiamos de ella). Dicho de otra manera, aquí queremos explicar las coordenadas exactas de esa distancia digital (la famosa brecha digital generacional), analizar su continuidad en el tiempo y averiguar qué piensan concretamente los implicados. Más allá de nuestras intenciones, a través de una plataforma teórica con la que tejer una perspectiva de análisis ante esta situación de quiebra social, enumeramos una a una las repercusiones de los posibles conflictos existentes por la llegada de la tecnología, sus intereses y sus circunstancias. Fue imprescindible darle significado y sentido al ‘fenómeno milenial’, y algunos datos nos revelaron ya cierta asimetría entre un grupo joven y nuevo y un grupo veterano y consolidado a la hora de conocer el mundo. Había empezado la gran aventura de elaborar una especie de ecografía del momento y del lugar donde comenzó todo: justo cuando esos milenials entraban en las aulas de Secundaria de los centros educativos españoles, ahí se detonó la chispa de los intercambios entre unos y otros a raíz del sometimiento de las TRIC. En este sentido, fuimos a por unas unas reglas del juego, las técnicas idóneas para entender a los implicados en esta historia y los métodos para poder escuchar a los protagonistas, medirlo y analizarlo desde la verdad menos inverosímil y la objetividad más plausible. Treinta ‘focus-groups’ en las cinco ciudades más pobladas del territorio nacional nos permitieron conseguir esa odisea de atender a jóvenes alumnos, veteranos profesores y padres y madres digitalmente apartados y explicar tras varias años de análisis exhaustivo este fenómeno generacional de la ‘apropiación tecnológica’. Los resultados, sin caer en generalizaciones odiosas, fueron aparentemente sorprendentes: mientras que los jóvenes aprenden de manera intuitiva, ensayo-error, desde el matiz más consultivo, lúdico y comunicativo de lo digital, los mayores tienden a mitificarlo todo; mientras aquellos ya no separan el mundo real del mundo de la pantalla, estos se excusan en el miedo a lo desconocido y a menudo se autodesvinculan de lo tecnológico. Media docena de conclusiones más socavadas de este estudio nos acercaron decididamente a entender que aquel desconcierto iniciático nos ha conducido ahora a un desarrollo progresivo de los propios estímulos de compensación de cada cual, necesarios por otra parte: es decir, que lo digital ya forma parte de grandes y pequeños, profesores y alumnos, padres, hijos y hermanos. Solo así se entiende que algún nos llamarán ‘homo movens’: el que se queda quieto simplemente retrocede.

For some years now, there has been a disconcerting buzz in the school environment that something is failing since technological devices entered our lives to make it more comfortable or more complicated, depending on who reviews history. This is how it occurred to us to analyze everything that happens in the classrooms and realize that something similar happens in homes: the way of understanding and accessing reality is changing considerably, perhaps forever. However, putting yourself in front of these social phenomena is never easy. The methodology for approaching the different realities associated with technological perplexities must be precise and at the same time it must allow the study of subjects from the most respectful attachment possible. Our path to understand the itinerary of the so-called 'digital natives' (later 'millennials') began as a combustion engine: the confusion in the classrooms, at home and on the street had to be explained in whole chapters both from the point of view of view of the lure (striking elements when we contact technology) and from the perspective of the bait (functional aspects when we benefit from it). In other words, here we want to explain the exact coordinates of this digital distance (the famous generational digital divide), analyze its continuity over time and find out what those involved think specifically. Beyond our intentions, through a theoretical platform with which to weave an analysis perspective in the face of this situation of social bankruptcy, we list one by one the repercussions of the possible existing conflicts due to the arrival of technology, their interests and their circumstances. . It was essential to give meaning and meaning to the ‘millennial phenomenon’, and some data already revealed a certain asymmetry between a young and new group and a veteran and consolidated group when it came to knowing the world. The great adventure of developing a kind of ultrasound of the moment and the place where it all began had begun: just when those millennials entered the Secondary classrooms of Spanish educational centers, there the spark of exchanges between one and the other was detonated as a result of the submission of the TRIC. In this sense, we went for some rules of the game, the ideal techniques to understand those involved in this story and the methods to be able to listen to the protagonists, measure it and analyze it from the least implausible truth and the most plausible objectivity. Thirty 'focus-groups' in the five most populated cities of the national territory allowed us to achieve this odyssey of serving young students, veteran teachers and digitally separated parents and explain after several years of exhaustive analysis this generational phenomenon of' technological appropriation '. The results, without falling into obnoxious generalizations, were apparently surprising: while the young learn intuitively, trial and error, from the most consultative, playful and communicative nuance of digital, the older ones tend to mythologize everything; While those no longer separate the real world from the world of the screen, they excuse themselves in fear of the unknown and often self-disassociate themselves from the technological. Half a dozen more undermined conclusions of this study brought us decidedly closer to understanding that that initiatory bewilderment has now led us to a progressive development of one's own compensation stimuli, which are necessary on the other hand: that is, digital is already part of adults and children, teachers and students, parents, children and siblings. This is the only way to understand that someone will call us ‘homo movens’: he who stands still simply goes backwards.