Veu i cas en la sintaxi de la causació i la reflexivització

Abstract

Aquesta tesi té com a tema central la causació, tant la causació directa com la causació indirecta. En català, la causació directa s'expressa mitjançant els verbs causatius lèxics i la causació indirecta es realitza mitjançant la perífrasi verbal formada amb el verb causatiu fer. També estudio el comportament del clític reflexiu, tant en l'alternança causativa com en la reflexivització i la passivització, i el cas datiu, essencial per analitzar la distribució del cas en la construcció causativa.

Argumento que el que normalment s'entén com a alternança causativa correspon a dos fenòmens diferents: un de descausativització, i que afecta els verbs de causació externa, i un de causativització, i que afecta els verbs de causació interna. Proposo que la descausativització està regida per la Condició de la Causa Prototípica, que determina que un verb es pot descausativitzar quan és possible identificar una causa no agentiva prototípica. Així mateix, considero que un verb és de causació interna quan no és possible identificar una única causa activadora del canvi expressat pel verb.

Per explicar el comportament del clític reflexiu en les seves funcions reflexivitzadora, incoativitzadora i passivitzadora, proposo desglossar el nucli Veu/v en dos nuclis diferenciats, Veu i v, cadascun especialitzat amb una funció concreta: v és el nucli que expressa transitivitat, mentre que Veu és el nucli que introdueix l'argument extern. Assumeixo que el clític reflexiu és l'exponent de Veu en tots els casos. El seu comportament varia en funció del tipus de construcció en què participa.

El datiu és el cas amb què es marca l'argument extern causat quan el verb incrustat és transitiu. Argumento que aquest cas datiu és estructural (cas dependent). Aquest cas s'assigna a l'argument c-comandador quan en el domini del nucli de v matriu hi ha dos arguments sense cas (argument intern tema i argument extern causat). Igualment, mostro que aquest cas guarda una relació directa amb el cas datiu aplicatiu que rep l'argument meta, font o beneficiari en la construcció de doble objecte. Tant el cas datiu estructural com el datiu aplicatiu són activats per la presència d'un argument intern tema. Així mateix, distingeixo aquests dos tipus de cas datiu d'un tercer tipus, que anomeno datiu preposicional, i que s'introdueix directament com a complement del verb mitjançant una preposició semàntica. Aquest cas no és activat per la presència d'un argument intern tema. També tracto el cas datiu en els verbs psicològics i, més concretament, en els verbs psicològics causatius que admeten la dativització de l'experimentador.

Assumeixo que en la construcció causativa únicament hi ha un domini de cas, i és el determinat per la clàusula matriu. Proposo donar compte de la distribució dels clítics en la construcció causativa a partir de propietats de Temps incrustat. Quan el Temps incrustat és defectiu, no es poden retenir clítics en la clàusula incrustada. Es poden retenir clítics en la clàusula incrustada quan Temps és semiactiu. Quan és semiactiu, Temps conté el tret PPA però no conté trets phi i, per tant, no pot assignar cas nominatiu. Així mateix, no permet que la Veu incrustada pugui assignar cas acusatiu a l'argument intern tema. Proposo que quan la reflexivització és matriu (l'antecedent és l'argument causador), el Temps incrustat ha de ser defectiu, mentre que quan la reflexivització és incrustada (l'antecedent és l'argument causat), el Temps incrustat ha de ser semiactiu. Així mateix, quan es passivitza la construcció causativa, el Temps incrustat ha de ser defectiu.

Finalment, tracto la restricció de referencialitat que afecta l'argument causat de la construcció causativa. Argumento que l'argument causat ha de ser més alt en una escala de referencialitat que l'argument intern tema.

Esta tesis trata la causación, tanto la causación directa como la indirecta. En catalán, la causación directa se expresa mediante los verbos causativos léxicos y la causación indirecta se realiza mediante la perífrasis verbal formada con el verbo causativo hacer. También estudio el comportamiento del clítico reflexivo, tanto en la alternancia causativa como en la reflexivización y la pasivización, y el caso dativo, fundamental para analizar la distribución del caso en la construcción causativa.

Argumento que la alternancia causativa corresponde a dos fenómenos diferentes: uno de descausativització, y que afecta a los verbos de causación externa, y uno de causativització, y que afecta a los verbos de causación interna. Propongo que la descausativització se rige por la Condición de la Causa Prototípica, que determina que un verbo se puede descausativitzar cuando es posible identificar una causa no agentiva prototípica. Asimismo, considero que un verbo es de causación interna cuando no es posible identificar una única causa activadora del cambio expresado por el verbo.

Para explicar el comportamiento del clítico reflexivo en sus funciones reflexivizadora, incoativizadora y pasivizadora, propongo desglosar el núcleo Voz/v en dos núcleos diferenciados, Voz i v, cada uno especializado en una función concreta: v es el núcleo que expresa transitividad, y Voz es el núcleo que introduce el argumento externo. Asumo que el clítico reflexivo es el exponente de Voz en todos los casos. Su comportamiento varía en función del tipo de construcción en la que participa.

El dativo es el caso con el que se marca el argumento externo causado cuando el verbo incrustado es transitivo. Argumento que este caso dativo es estructural (caso dependiente). Este caso se asigna al argumento c-comandador cuando en el dominio del núcleo de v matriz hay dos argumentos sin caso (argumento interno tema y argumento externo causado). Igualmente, muestro que este caso guarda una relación directa con el caso dativo aplicativo que recibe el argumento meta, fuente o beneficiario en la construcción de doble objeto. Tanto el caso dativo estructural como el dativo aplicativo son activados por la presencia de un argumento interno tema. Asimismo, distingo estos dos tipos de caso dativo de un tercer tipo, que llamo dativo preposicional, y que se introduce directamente como complemento del verbo mediante una preposición semántica. Este caso no es activado por la presencia de un argumento interno tema. También trato el caso dativo en los verbos psicológicos y, más concretamente, en los verbos psicológicos causativos que admiten la dativización del experimentante.

Asumo que en la construcción causativa únicamente hay un dominio de caso, y es el determinado por la cláusula matriz. Propongo dar cuenta de la distribución de los clíticos en la construcción causativa a partir de propiedades de Tiempo incrustado. Cuando el Tiempo incrustado es defectivo, no se pueden retener clíticos en la cláusula incrustada. Se pueden retener clíticos en la cláusula incrustada cuando Tiempo es semiactivo. Cuando es semiactivo, Tiempo contiene el rasgo PPA pero no contiene rasgos phi y, por tanto, no puede asignar caso nominativo. Asimismo, no permite que la Voz incrustada pueda asignar caso acusativo al argumento interno tema. Propongo que cuando la reflexivización es matriz (el antecedente es el argumento causador), el Tiempo incrustado debe ser defectivo, mientras que cuando la reflexivización es incrustada (el antecedente es el argumento causado), el Tiempo incrustado debe ser semiactivo. Asimismo, cuando se pasiviza la construcción causativa, el Tiempo incrustado debe ser defectivo.

Finalmente, trato la restricción de referencialidad que afecta al argumento causado de la construcción causativa. Argumento que el argumento causado debe ser más alto en una escala de referencialidad que el argumento interno tema.

The central theme of this thesis is causation, both direct and indirect. In Catalan, direct causation is expressed with lexical causative verbs, while indirect causation is realized by means of the periphrasis formed with the causative verb fer 'make' (causative construction). I also study the behavior of the reflexive clitic in causative alternation, reflexivization and passivization, and the dative case, necessary to understand the distribution of case in the causative construction.

I argue that causative alternation corresponds to two different phenomena: decausativization, which affects verbs of external causation, and causativization, which affects verbs of internal causation. I propose that decausativization is governed by the Prototypical Cause Condition, which establishes that a verb can be decausativized when it is possible to identify a prototypical non agentive cause. I also propose that an internal causation verb is a verb that denotes a change of state which is activated by a set of causes, not a specific one.

To explain the behavior of the reflexive clitic in reflexive, inchoative and passive structures, I propose to break down the Voice/v head into two different heads, Voice and v, each specialized with a specific function: v is the head that denotes transitivity, and Voice is the head that introduces the external argument. I propose that the reflexive clitic is the exponent of Voice in all cases: decausativization, reflexivization and pronominal passivization.

Dative is the case that marks the causee external argument when the embedded verb is transitive. I argue that this dative case is structural (dependent case). This case is assigned to the c-commanding argument when in the domain of the matrix v there are two arguments without case (internal theme argument and causee external argument). I also show that this case has a direct relationship with the applicative dative case that receives the goal, source or beneficiary argument in the double object construction. Both structural dative case and applicative dative case are triggered by the presence of an internal theme argument. I also distinguish these two types of dative case from a third type, the prepositional dative case, which is introduced directly as a complement to the verb and headed by a semantic preposition. This case is not triggered by the presence of a theme argument. I also study dative case in alternating causative psych-verbs.

I assume that there is only one case domain in the causative construction, and this case domain is fixed by the matrix clause. However, clitics can be found in both the matrix and the embedded clause. I propose to account for the distribution of clitics from properties of the embedded Tense. When the embedded Tense is defective, clitics cannot be retained in the embedded clause. Clitics can be retained in the embedded clause when Tense is semi-active. Semi-active Tense contains the EPP feature but does not contain phi features and therefore it cannot assign nominative case. It also does not render the embedded Voice capable of assigning accusative case to the internal theme argument. I propose that in matrix reflexivization (the antecedent of the anaphoric relation is the causer argument), the embedded Tense must be defective, whereas in embedded reflexivization (the antecedent of the anaphoric relation is the causee argument), the embedded Tense must be semi-active. Likewise, when the causative construction is passivized, the embedded Tense must be defective.

Finally, I address the referentiality constraint that affects the causee argument in the causative construction. I argue that the causee argument must be higher on a referentiality scale than the internal theme argument, when the latter is animate.