Transparencia y corrupción en el Poder Judicial: la dación de cuentas en la Justicia

Abstract

La necesidad socio-política de definir el fenómeno de abuso del cargo para un beneficio particular en el poder judicial, es la principal motivación del presente trabajo. Al construirla, se visualiza la irreconciliable perspectiva entre la percepción de la sociedad –la clara definición y observación- y la ardua determinación para sujetos e instituciones técnicas. La búsqueda de herramientas preventivas para la identificación de conductas asociadas a corrupción y la administración de los efectos negativos de las mismas para la organización judicial, es prioritaria para disminuir la corrupción y su incidencia ya que lo que se pone en riesgo es el prestigio, la credibilidad y la confianza de la justicia y del sistema democrático. Estos aspectos definen objeto y objetivos del presente estudio. El objeto de estudio de este trabajo es el poder judicial y la corrupción judicial; para abordarlo se propone realizar una evaluación teórica y empírica respecto del poder judicial como organización y de la corrupción judicial; y desarrollar una matriz de análisis de mapa de riesgo para el poder judicial español que identifique, gestione y sancione riesgos de integridad, particularmente de corrupción judicial, y permita el diseño futuro de políticas públicas judiciales de prevención de dichos riesgos. El período temporal se concentra en los años 2010-2020, extendiéndolo en función de reformas legislativas de importancia y puntualmente indicadas en el texto del trabajo.

El trabajo de tesis se basa en dar respuesta a una serie de preguntas de investigación que tienen como ejes los siguientes aspectos: observación del poder judicial y de los conceptos de transparencia y rendición de cuentas; determinación de las posibles áreas de injerencia de la corrupción en el poder judicial y, finalmente, proponer un mecanismo que pueda implementarse para la identificación de la corrupción judicial que respete a los integrantes del poder judicial y de respuestas a las demandas sociales. La estructura se articula en tres partes. La Parte 1 establece la metodología seguida en la investigación. En la Parte 2 se explora los conceptos e instituciones que fundan el trabajo de tesis. Se realiza un estudio de los conceptos Poder Judicial y Administración de Justicia, su dimensión jurídica y política y la relación entre ambos con los de gobierno judicial, administración y gestión judicial y políticas públicas judiciales; para luego diseñar una definición operacional de corrupción judicial, como de transparencia y rendición de cuentas adaptadas al poder judicial. En la Parte 3 primero se analizan los mecanismos de control existentes. Como elemento original de este trabajo, se diseña un mapa de riesgo en el poder judicial como poder-organización y una matriz de identificación de riesgos de corrupción. Finalmente y basadas en esa matriz, se realizan propuestas respetuosas del estatuto judicial y que respondan a las demandas sociales de rendición de cuentas para fortalecer su legitimidad democrática.

La motivació d’aquest treball és la necessitat sociopolítica de definir el fenomen de l’abús del càrrec per a un benefici particular en el poder judicial. En construir aquesta definició, es visualitza la irreconciliable perspectiva entre la percepció de la societat –la clara definició i observació– i la seva difícil determinació per a subjectes i institucions tècniques. La cerca d’eines preventives per a la identificació de conductes associades a la corrupció i la administració dels seus efectes negatius per a l’organització judicial són prioritàries per a disminuir la corrupció i la seva incidència ja que el que es posa en risc és el prestigi, la credibilitat i la confiança de la justícia i del sistema democràtic. Aquests aspectes defineixen l’objecte i els objectius d’aquest estudi. L’objecte d’estudi d’aquest treball és el poder judicial i la corrupció judicial; per a abordar-lo es proposa realitzar una avaluació teòrica i empírica respecte del poder judicial com a organització i de la corrupció judicial; i desenvolupar una matriu d’anàlisi de mapa de risc per al poder judicial espanyol que identifiqui, gestioni i sancioni riscos d’integritat, particularment de corrupció judicial, i permeti el disseny futur de polítiques públiques judicials de prevenció d’aquests riscos. El període temporal es concentra en els anys 2010-2020, obrint-lo en funció de reformes legislatives d’importància, la qual cosa serà puntualment indicada en el text del treball. El treball de tesi es basa en donar resposta a una sèrie de preguntes d’investigació que tenen com a eixos els següents aspectes: observació del poder judicial i dels conceptes de transparència i rendició de comptes; determinació de les possibles àrees d’ingerència de la corrupció en el poder judicial i, finalment, proposar un mecanisme que pugui implementar-se per a la identificació de la corrupció judicial que respecti els integrants del poder judicial i doni resposta a les demandes socials. L’estructura s’articula en tres parts. La Part 1 estableix la metodologia seguida en la investigació. En la Part 2 s’exploren els conceptes i institucions que funden el treball de tesi. Es realitza un estudi dels conceptes de Poder Judicial i d’Administració de Justícia, de la seva dimensió jurídica i política, i de la relació que mantenen amb els de govern judicial, d’administració i

gestió judicial i de polítiques públiques judicials; per a després dissenyar una definició operacional de corrupció judicial, de transparència i de rendició de comptes adaptada al poder judicial. A la Part 3 primer s’analitzen els mecanismes de control existents. Com a element original d’aquest treball, es dissenya un mapa de risc en el poder judicial con a poder-organització i una matriu d’identificació de riscos de corrupció. Finalment i basades en aquesta matriu, es realitzen propostes respectuoses de l’estatut judicial i que donin resposta a les demandes socials de rendició de comptes per a enfortit la seva legitimitat democràtica.

The socio-political need to define the phenomenon of abuse of office for a particular benefit in the judiciary is the main motivation for this work. When constructing it, the irreconcilable perspective between the perception of society - the clear definition and observation - and the arduous determination for technical subjects and institutions is visualized. The search for preventive tools for the identification of behaviors associated with corruption and the administration of the negative effects for the judicial organization, is a priority to reduce corruption and its incidence. It is important to remark that it is put at

risk the prestige, the credibility and the trust of justice and the democratic system. These aspects define the object and objectives of this study. The object of study of this work is the judiciary and the judicial corruption. To address it, firstly, it is proposed to carry out a theoretical and empirical evaluation regarding judicial corruption and the judiciary as an organization. Secondly, a risk map analysis matrix for the Spanish judiciary is developed, that identifies, manages and penalizes integrity risks (particularly judicial corruption) and allows the future design of judicial public policies to prevent such risks. The time span is the period 2010-2020, opening the period based on important legislative reforms, punctually indicated in the text of the work. The thesis work is based on answering to a series of research questions that have as axes the following aspects: observing the judiciary and the concepts of transparency and accountability, determining the possible areas of interference by corruption in the judiciary and, finally, proposing a mechanism that can be implemented to identify judicial corruption that respects the members of the judiciary and responds to social demands. The thesis manuscript structure is divided into three parts. Part 1 establishes the methodology followed in the investigation. In Part 2, the concepts and institutions underlying thesis work are explored. Here, a study is carried out of the concepts of Judicial Power and Administration of Justice, their legal and political dimension and the relationship between both with those of judicial government, judicial administration and management, and judicial public policies. Then, it is designed an operational definition of judicial corruption, as well as transparency and accountability adapted to the judiciary. In Part 3 the existing control mechanisms are analyzed. As one of the original elements of this work, a risk map is designed in the judiciary as an organizational branch and a matrix for the identification of corruption risks. Finally, and based on that matrix, proposals are made that are respectful of the judicial statute and that respond to social demands for accountability to strengthen their democratic legitimacy.