El microambiente tumoral: Su influencia pronóstica y predictiva en el cáncer de mama HER2- negativo.

Abstract

En el tractament del càncer de mama localment avançat o inflamatori es va imposar l'ús de citostàtics com a opció de tractament inicial, l'anomenada quimioteràpia neoadjuvant, de manera que molts dels tumors prèviament inoperables ara són susceptibles de ser tractats amb cirurgia.

Disposem d'indicadors clínic-patològics associats al pronòstic de les pacients, entre els que s'inclouen la mida del tumor, el subtipus i grau histopatològic, la presència de metàstasi ganglionars i la invasió limfovascular. No obstant això, el seu poder predictiu en la selecció de l'enfocament terapèutic òptim és bastant limitat. Això és degut al fet que els resultats obtinguts de resposta i toxicitat al tractament no són uniformes tot i que les pacients pertanyin al mateixa subtipus histològic o presentin característiques immunohistoquímiques similars, que tradueix l'existència d'una heterogeineidad en el càncer de mama.

Els mètodes d'alt rendiment permeten identificar grups de pacients amb una evolució diferent, però aquestes no reflecteixen tots els factors implicats en la resposta al tractament neoadjuvant. La resposta no només es deu a les característiques pròpies del tumor sinó també a un procés dinàmic basat en les interaccions de les cèl·lules tumorals amb el seu microambient. Arran del nostre primer treball publicat de variants farmacogenètiques pronòstiques del gen SPARC en càncer de pàncrees ens vam adonar que aquest podia tenir un paper en la resposta immunitària i que existien altres factors lligats a la mateixa que podien influir també en la resposta als tractaments

en altres tumors com és el càncer de mama.

Caracteritzar in vitro i in vivo el complex funcionament de l'microambient tumoral és de vital importància en la millora de l'ús de les pacients amb càncer. L'objectiu del nostre estudi ha estat identificar biomarcadors pronòstics i predictius al tractament així com valorar la resposta immunològica del microambient tumoral en el càncer de mama.

En el tratamiento del cáncer de mama localmente avanzado o inflamatorio se impuso el uso de citostáticos como opción de tratamiento inicial, la denominada quimioterapia neoadyuvante, de manera que muchos de los tumores previamente inoperables ahora son susceptibles de ser tratados con cirugía.

Disponemos de indicadores clínico-patológicos asociados al pronóstico de las pacientes, entre los que se incluyen el tamaño del tumor, el subtipo y grado histopatológico, la presencia de metástasis ganglionares y la invasión linfovascular. Sin embargo, su poder predictivo en la selección del enfoque terapéutico óptimo es bastante limitado. Ello es debido a que los resultados obtenidos de respuesta y toxicidad al tratamiento no son uniformes a pesar de que las pacientes pertenezcan al mismo subtipo

histológico o presenten características immunohistoquímicas similares, que traduce la existencia de una heterogeineidad en el cáncer de mama.

Los métodos de alto rendimiento permiten identificar grupos de pacientes con una evolución diferente, pero éstas no reflejan todos los factores implicados en la respuesta al tratamiento neoadyuvante. La respuesta no solo se debe a las características propias del tumor sino también a un proceso dinámico basado en las interacciones de las células tumorales con su microambiente.

A raíz de nuestro primer trabajo publicado de variantes farmacogenéticas pronósticas del gen SPARC en cáncer de páncreas nos dimos cuenta que éste podía tener un papel en la respuesta inmunitaria y que existían otros factores ligados al mismo que podían influir también en la respuesta a los tratamientos en otros tumores como es el cáncer de mama.

Caracterizar in vitro e in vivo el complejo funcionamiento del microambiente tumoral es de vital importancia en la mejora del manejo de las pacientes con cáncer. El objetivo de nuestro estudio ha sido identificar biomarcadores pronósticos y predictivos al tratamiento así como valorar la respuesta inmunológica del microambiente tumoral en el cáncer de mama.

Treatment of locally advanced or inflammatory breast cancer, is usually based on neoadjuvant chemotherapy

For instance many cases with previously inoperable tumors , could be treated with surgery at the end of primary treatment.

Classic prognostic clinical-pathological variables for breast cancer patients include tumour size, subtype, histopathological grade, the presence of lymph node metastases and lymphovascular invasion.

However, its predictive power in selecting the optimal therapeutic approach for neoadjuvant treatment is limited. Results obtained in response and toxicity to chemotherapy are not uniform, despite patients belonging to the same histological subtype or have similar immunohistochemical characteristics.

Nowadays, genomic signatures are available as prognostic biomarkers. Nonetheless, these signatures do not reflect all the factors involved in the response to neoadjuvant treatment. The response to treatment is not only based on the characteristics of the tumour itself, but also depends on a dynamic process

based on interactions of the tumour cells with their microenvironment.

As a result of our first study evaluating pharmacogenetic variants of the SPARC gene in pancreatic cancer, we learned that SPARC and other factors could have a role in the immune response to treatments in other tumours such as breast cancer. The objective of our studywas to identify prognostic and predictive

biomarkers for treatment, as well as to assess the immune response of the tumour microenvironment in breast cancer.