The use of infotainment and Twitter in television sports journalism in Spain. The cases of Estudio Estadio, El Club de la Mitjanit, Deportes Cuatro and El Chiringuito de Jugones

Abstract

El periodisme esportiu televisat a Espanya viu en una situació de contrast. L’existència de programes basats en la tertúlia i l’entreteniment en espais privilegiats de la graella genera una manca de credibilitat cap al món periodístic. Aquest estudi està centrat en quatre programes esportius seleccionats per la rellevància històrica, contemporània i/o audiència en el panorama televisiu actual. A més, han estat analitzades seus comptes oficials de Twitter. Així, aquesta tesi doctoral aborda la tirada a l’ús de trets de l’infoentreteniment a la televisió a través d’l’esport, com l’ús de l’llenguatge col·loquial, el dramatisme, emotivitat, conflicte, subjectivitat..., a l’igual centra els seus esforços en respondre als motius de una estratègia d’atracció d’audiències mitjançant la implantació de diferents mecanismes detectats gràcies a l’anàlisi de xarxes socials. Alguns programes desenvolupen un model autoconcloent, principalment associat amb el concepte de televisió social i que és útil per recolzar i reforçar el contingut en directe. D’aquesta manera, l’acció a Twitter comença i acaba al temps que ho fa l’emissió. Altres programes opten per un model de transmèdia continuum, emprat per a generar contingut amb l’objectiu de transferir les audiències d’una a altra plataforma i que serveix per ampliar la durada oficial del programa. La durada del programa canvia fins a l’infinit i la capacitat democràtica de la participació a través o en els mitjans queda en entredit en base a les prioritats empresarials d’uns mitjans absorts per l’economia de l’atenció.

El periodismo deportivo televisado en España vive en una situación de contraste. La existencia de programas basados en la tertulia y el entretenimiento en espacios privilegiados de la parrilla genera una falta de credibilidad hacia el mundo periodístico. Este estudio está centrado en cuatro programas deportivos seleccionados por su relevancia histórica, contemporánea y/o audiencia en el panorama televisivo actual. Además, han sido analizadas sus cuentas oficiales de Twitter. Así, esta tesis doctoral aborda la querencia al uso de rasgos del infoentretenimiento en la televisión a través del deporte, como el uso del lenguaje coloquial, el dramatismo, emotividad, conflicto, subjetividad…, al igual centra sus esfuerzos en responder a los motivos de una estrategia de atracción de audiencias mediante la implantación de diferentes mecanismos detectados gracias al análisis de redes sociales. Algunos programas desarrollan un modelo autoconcluyente, principalmente asociado con el concepto de televisión social y que es útil para respaldar y reforzar el contenido en directo. De este modo, la acción en Twitter empieza y acaba al tiempo que lo hace la emisión. Otros programas optan por un modelo de transmedia continuum, empleado para generar contenido con el objetivo de transferir las audiencias de una a otra plataforma y que sirve para ampliar la duración oficial del programa. La duración del programa muta a lo infinito y la capacidad democrática de la participación a través o en los medios queda en entredicho en base a las prioridades empresariales de unos medios absortos por la economía de la atención.

Televised sports journalism in Spain lives in a contrasting situation. The existence of talk shows based on entertainment in privileged schedule spaces generates a lack of credibility towards journalistic world. This study is focused on four sports programs selected for their historical, contemporary and/or share relevance in the current television landscape. In addition, their official Twitter accounts have been analyzed. Thus, this dissertation addresses the fondness for infotainment’s features use on television through sport, such as colloquial language, dramatism, emotion, conflict, subjectivity..., as well as focusing its efforts on responding to the reasons for a strategy to attract audiences through introduction of different mechanisms thanks to social networks analysis. Some programs develop a self-conclusive model, mainly associated with the concept of social television and that is useful to support and reinforce live content. In this way, Twitter action’s begins and ends at the same time as broadcast. Other programs opt for a transmedia continuum model, used to generate content with the aim of transferring audiences from one platform to another and which serves to extend the official duration of the program. This time is switched to endless and the democratic capacity of participation through or in media is questioned based on business priorities of a media absorbed by the attention economy.