Triaje telefónico y teleconsulta enfermera relacionados con la frecuentación a los servicios de urgencias en población pediátrica y adultos con insuficiencia renal crónica

Abstract

INTRODUCCIÓN:

Existen desigualdades en los sistemas de salud, acentuándose en tiempos de crisis socioeconómica y sanitaria. El empobrecimiento y la falta de equidad tienen gran impacto sobre la salud. La demanda a los Servicios de Urgencias Hospitalarios (SUH) sigue incrementándose, un porcentaje elevado de visitas podría atenderse en otros niveles asistenciales. Los niños y los adultos con ERC son poblaciones vulnerables con especificidades determinadas para frecuentar los SUH. La e‐Salud, con teleconsultas y triaje telefónico tienen gran potencial para abordar las limitaciones de los sistemas de sanitarios.

OBJETIVOS:

Analizar el impacto del triaje telefónico y la teleconsulta enfermera en la población pediátrica atendida por CatSalut Respon sobre el SUH del Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, durante 2017. Analizar la demanda telefónica urgente al SEM de los pacientes con ERC en Cataluña y la relación entre costes de atención extrahospitalaria, traslados y admisiones en SUH, en base a sus comorbilidades, durante 2018.

MÉTODOS:

Estudio realizado con dos grupos poblacionales:

Población pediátrica: estudio observacional, transversal y prospectivo. Durante la teleconsulta los niños se clasificaron según sistemas español/andorrano de triaje. Aquellos derivados a urgencias se volvieron a triar en el hospital, y se compararon sus niveles de triaje. Se realizó llamada de verificación posterior a los padres. Se recogieron variables sociodemográficas y clínicas. Población adulta con ERC: estudio observacional, transversal, retrospectivo. Se incluyeron pacientes que según triaje telefónico precisaron atención extrahospitalaria urgente. Se recogieron variables sociodemográficas, clínicas y económicas, y se analizaron características y costes derivados.

RESULTADOS:

Población pediátrica: Se analizaron 370 teleconsultas, mayormente no urgentes (n=300; 81%). Un 20,3% (n=75) fueron derivadas al SUH. Fiebre (p=0,002) y dudas de medicación (p<0,001) fueron motivos significativos de teleconsulta no urgente. Un 46% de los casos graves en la llamada, también fueron clasificados con niveles de gravedad elevados en el triaje posterior del SUH, mostrando una concordancia moderada (Kappa=0,37). Más del 50% de padres tenían intención de acudir al SUH antes de la teleconsulta y 46% cambiaron de actitud tras esta. Población adulta con ERC: Se analizaron 252 llamadas, 237 (94%) precisaron atención extrahospitalaria y traslado al SUH, con niveles de triaje telefónico graves (1‐3). El costo de la atención e ingreso fue 123.067,86€. Suponiendo 492,39 €/paciente con comorbilidad, 480,06 € /paciente sin comorbilidad y 368,25 €/paciente no trasladado. No hubo diferencias significativas entre coste/paciente y comorbilidades (p=0,361), ni entre las más frecuentes HTA y DM (p=0,330).

CONCLUSIONES:

Las teleconsultas pediátricas contribuyeron a la toma de decisiones e influyeron en el cambio de actitud de los padres para no frecuentar el SUH. La mayoría de los triajes telefónicos fueron de baja gravedad. La concordancia entre los triajes telefónico y SUH fue moderada, mayor en los niveles graves y con algunas discordancias en los menos graves. Las llamadas a emergencias de los adultos con ERC, clasificadas mediante triaje telefónico obtuvieron niveles de gravedad elevados (1,2,3), precisaron asistencia prehospitalaria e ingreso en SUH y se asociaron a comorbilidades. Los costes relacionados con estas fueron altos y se incrementaron con la comorbilidad.

INTRODUCCIÓ:

Hi ha desigualtats als sistemes de salut, accentuant‐se en temps de crisi socioeconòmica i sanitària. L'empobriment i la manca d'equitat tenen gran impacte sobre la salut. La demanda als Serveis d'Urgències Hospitalaris (SUH) segueix incrementant‐se, un percentatge elevat de visites es podria atendre en altres nivells assistencials. Els nens i els adults amb ERC són poblacions vulnerables amb especificitats determinades per freqüentar els SUH. La e- Salut, amb teleconsultes i triatge telefònic tenen gran potencial per abordar les limitacions dels sistemes de sanitaris.

OBJECTIUS:

Analitzar l'impacte del triatge telefònic i la teleconsulta infermera en la població pediàtrica, atesa per CatSalut Respon sobre el SUH de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, durant 2017. Analitzar la demanda telefònica urgent a l'SEM dels pacients amb ERC a Catalunya i la relació entre costos d'atenció extrahospitalària, trasllats i admissions en SUH, en base als seus comorbiditats, durant 2018.

MÈTODES:

Estudi realitzat amb dos grups poblacionals:

Població pediàtrica: estudi observacional, transversal i prospectiu. Durant la teleconsulta els nens es van classificar segons sistemes espanyol / andorrà de triatge. Aquells derivats a urgències es van tornar a triar a l'hospital, i es van comparar els seus nivells de triatge. Es va realitzar trucada de verificació posterior als pares. Es van recollir variables sociodemogràfiques i clíniques. Població adulta amb ERC: estudi observacional, transversal, retrospectiu. Es van incloure pacients que segons triatge telefònic van necessitar atenció extrahospitalària

urgent. Es van recollir variables sociodemogràfiques, clíniques i econòmiques, i es van analitzar característiques i costos derivats.

RESULTATS:

Població pediàtrica: Es van analitzar 370 teleconsultes, majorment no urgents (n = 300; 81%). Un 20,3% (n = 75) van ser derivades a l'SUH. Febre (p = 0,002) i dubtes de medicació (p <0,001) van ser motius significatius de teleconsulta no urgent. Un 46% dels casos greus a la teleconsulta, també van ser classificats amb nivells de gravetat elevats en el triatge posterior de l'SUH, mostrant una concordança moderada (Kappa = 0,37). Més del 50% de pares tenien intenció d'acudir al SUH abans de la teleconsulta i el 46% van canviar d'actitud després d'aquesta. Població adulta amb ERC: Es van analitzar 252 trucades, 237 (94%) van necessitar atenció extrahospitalària i trasllat a l'SUH, amb nivells de triatge telefònic greus (1‐3). El cost de l'atenció i ingrés va ser 123.067,86 €. Suposant 492,39 € / pacient amb comorbiditat, 480,06 € / pacient sense comorbiditat i 368,25 € / pacient no traslladat. No hi va haver diferències significatives entre cost / pacient i comorbiditats (p = 0,361), ni entre les més freqüents HTA i DM (p = 0,330).

CONCLUSIONS:

Les teleconsultes pediàtriques varen contribuir a la presa de decisions i varen influir en el canvi d'actitud dels pares per no freqüentar el SUH. La majoria dels triatges telefònics són de baixa gravetat. La concordança entre els triatges telefònics i SUH va ser moderada, major als nivells greus i amb algunes discordances en els menys greus. Les trucades a emergències dels adults amb ERC, classificades mitjançant triatge telefònic varen obtenir nivells de gravetat elevats (1,2,3), necessitaren assistència prehospitalària i ingrés a la SUH i s'associeren a comorbiditats. Els costos relacionats amb aquestes foren alts i s'incrementaren amb la comorbiditat.

INTRODUCTION:

There are inequalities in the healthcare system that come into sharper relief in times of socioeconomic and health crisis. Poverty and a lack of equity have a profound impact on health. The demand placed on the Servicios de Urgencias Hospitalarios (SUH) [Hospital Emergency Services] continues to grow, while a large percentage of the visits could be handled at other levels of care. Children and adults with CKD are vulnerable populations with particular characteristics that cause them to rely on the SUH. eHealth, with teleconsulting and telephone triage, has a great potential for dealing with the shortcomings of healthcare systems.

AIMS:

To examine the impact of telephone triage and nursing teleconsulting of the pediatric population attended by CatSalut Respon, on the SUH of the Hospital Sant Joan de Déu, Barcelona, during the year 2017, and to analyze the telephone demand on the medical emergency services of patients in Catalonia with CKD, including the relationships between the costs of extrahospital care, ambulance transport, and admissions in the SUH, in terms of comorbidities, during the year 2018.

METHODS:

The study was carried out in two population groups:

Pediatric population: prospective, cross‐sectional, observational study. In the teleconsulting the children were classified according to the Spanish/Andorran triage system. Those arriving from emergency were subjected again to triage in the hospital, and their triage levels were compared. Verification phone calls to the parents were subsequently made, and both sociodemographic and clinical variables were collected.

Adult population with CKD: retrospective, cross‐sectional, observational study. Included were those patients who required urgent extrahospital care according to the telephone triage. Sociodemographic, clinical, and financial variables were analyzed.

RESULTS:

Pediatric population: A total of 370 telephone consultations were analyzed, the majority non‐urgent (n=300; 81%). Some 203% (n=75) were referred to the SUH. Fever (p=0.002) and questions about medication (p<0.001) were the most important subjects of non‐urgent teleconsulting. Some 46% of the series’ cases in telephone calls were also classified as highly serious in the triage subsequent to the SUH, revealing a moderate level of concordance (Kappa=0.37). More than 50% of parents had the intention of going to the SUH before the teleconsultation, and 46% felt differently afterwards. Adult population with CKD: A total of 252 calls were analyzed, of which 237 (94%) required extrahospital care and transport to the SUH, with serious triage levels from the telephone consultation (1‐3). The cost of the attention and admissions was €123,067.86. We assumed costs of €492.39/patient with comorbidity, €480.06/patient without comorbidity, and €368.25/non‐transported patient. There were no significant differences between cost/patient and comorbidities (p=0.361), nor between the most frequent of these, AHT and DM (p=0.330).

CONCLUSIONS:

Pediatric teleconsulting contributed to decision‐making, and played a role in shifting the attitude of parents away from heading for the SUH. The majority of telephone consultations were not of a serious nature. The agreement between telephone consultation and SUH was moderate, being greater in serious cases and with some disagreement in minor cases. Emergency calls for adults with CKD, classified by means of telephone triage, showed high levels of serious cases (1,2,3), warranting prehospital attention and admission to the SUH, and they were associated with comorbidities. The costs related to these cases were high, and they increased with comorbidity.