Universitat Rovira i Virgili. Departament de Dret Públic
La tesi va investigar la possibilitat que l’estat brasiler utilitzés les licitacions i contractes públics com a instruments per dirigir i promoure la ciència, la tecnologia i la innovació nacionals. L’objectiu general era defensar la intervenció de l’estat mitjançant la inducció i la regulació en sentit estricte, independentment de l’augment del suposat cost financer a càrrec dels òrgans i entitats de l’Administració pública, ja que el desenvolupament nacional i regional, així com l’autonomia tecnològica nacional, imposa una visió estratègica dels ajustos i una reconfiguració de la teoria generalment adoptada per comprendre el cost de la compra pública i els seus avantatges. Així, el treball tenia com a objectiu específic: la definició de la regulació estatal en el domini econòmic i les seves diverses formes; el marc necessari per a la contractació pública com a política pública; l'examen de la rellevància de la ciència, la tecnologia i la innovació nacionals en termes de dret brasiler i la seva correlació amb la contractació pública com a instruments per assolir-la; l'absència d'obstacles per a l'ús d'aquest tipus d'intervenció davant dels acords bilaterals i multilaterals signats pel Brasil; i la proposta de criteris objectius perquè la imposició normativa de criteris diferenciadors sigui factible per a l'objectiu principal d'aquest treball. L’estudi va adoptar el mètode deductiu i es va realitzar basant-se en una investigació bibliogràfica i normativa extensa, considerant la realitat del Brasil i Espanya. L’ús de les lliçons de la destrucció creativa de Joseph Schumpeter i l’actual enfocament, inclosos els beneficis o no de l’acord de lliure comerç entre MERCOSUR i la Unió Europea, que es va informar el juny del 2019, també va servir de suport per confirmar la tesi de que l'Estat brasiler té el deure de regular-se a favor de la ciència, la tecnologia i la innovació nacional, afavorint les empreses que inverteixen al país.
La tesis investigó la posibilidad de que el estado brasileño utilice licitaciones públicas y contratos como instrumentos para dirigir y promover la ciencia, la tecnología y la innovación nacionales. El objetivo general era defender la intervención estatal a través de la inducción y la regulación en sentido estricto, independientemente del aumento en el supuesto costo financiero a cargo de los organismos y entidades de la Administración Pública, ya que el desarrollo nacional y regional, así como la autonomía tecnológica nacional, impone Una visión estratégica de los ajustes y una reconfiguración de la teoría generalmente adoptada para comprender el costo de la contratación pública y sus ventajas. Así, el trabajo se dirigió específicamente a: la definición de la regulación estatal en el dominio económico y sus diversas formas; el marco necesario para la contratación pública como política pública; el examen de la relevancia de la ciencia, la tecnología y la innovación nacionales en términos de la legislación brasileña y su correlación con la contratación pública como instrumentos para su logro; la ausencia de obstáculos para el uso de este tipo de intervención en vista de los acuerdos bilaterales y multilaterales firmados por Brasil; y la propuesta de criterios objetivos para que la imposición normativa de criterios diferenciadores sea factible para el propósito principal de este trabajo. El estudio adoptó el método deductivo y se realizó con base en una extensa investigación bibliográfica y normativa, considerando la realidad de Brasil y España. El uso de las lecciones de la destrucción creativa de Joseph Schumpeter y el enfoque actual, incluidos los beneficios o no del acuerdo de libre comercio entre el MERCOSUR y la Unión Europea, que se informó en junio de 2019, también sirvió de apoyo para confirmar la tesis de que el estado brasileño tiene el deber de regular a favor de la ciencia, la tecnología y la innovación nacional al favorecer a las empresas que inviersionan en el país.
The thesis investigated the possibility for the Brazilian state to use public tenders and contracts as instruments to direct and promote national science, technology and innovation. The general objective was to defend state intervention via induction and regulation in the strict sense, regardless of the rise in the supposed financial cost to be borne by the bodies and entities of the Public Administration, since national and regional development, as well as national technological autonomy, imposes a strategic vision of the adjustments and a reconfiguration of the theory usually adopted to understand the cost of public procurement and its advantages. Thus, the work specifically aimed at: the definition of state regulation in the economic domain and its various forms; the necessary framework for public procurement as a public policy; the examination of the relevance of national science, technology and innovation in terms of Brazilian law and its correlation with public procurement as instruments for its achievement; the absence of obstacles to the use of this type of intervention in view of the bilateral and multilateral agreements signed by Brazil; and the proposal of objective criteria so that the normative imposition of differentiating criteria is feasible for the main purpose of this work. The study adopted the deductive method and was carried out based on extensive bibliographic and normative research, considering the reality of Brazil and Spain. The use of the lessons of Joseph Schumpeter's creative destruction and the current focus, including on the benefits or not of the free trade agreement between MERCOSUR and the European Union, which was reported in June 2019, also served as a support to confirm the thesis of that the Brazilian state has a duty to regulate in favor of science, technology and national innovation by favoring companies that invest in the country.
contractació pública; ciència, tecnologia i innovació; contratación pública; compras innovadoras; public procurement; innovative public procurem; science, technology
34 - Law. Jurisprudence; 342 - Constitutional law. Administrative law ; 346 - Economic law; 35 - Public administration. Government. Military affairs
Ciències Socials i Jurídiques
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.