El clima urbà de Girona

Abstract

S’analitza la influència urbana a l’àrea urbana de Girona en diferents variables meteorològiques, temperatura, precipitació, humitat relativa, nuvolositat, radiació solar i vent. L’objectiu principal de la tesi és l’estudi de l’efecte de l’illa de calor urbana gironina i els factors que influeixen en aquesta. N’hi ha de 2 tipus, meteorològics i els usos del sòl. La nuvolositat, la superfície edificada i el factor de visió del cel (SVF) són els factors que influeixen més decisivament en la intensitat de l’illa de calor urbana nocturna dels punts d’observació. Hem detectat una intensitat máxima de l’illa de calor de 12,1ºC, mintjançant el mètode dels transsectes, molt superior a la intensitat teórica d’acord amb el nombre d’habitants de Girona, 6,6ºC. S’utilitzen dos mètodes principals per detectar l’illa de calor urbana de Girona, transsectes tèrmics i observatoris meteorològics. S’analitzen 41 observatoris, hi ha 20 tipus de transsectes, La morfologia de les isotermes de l’illa de calor urbana urbana nocturna està influïda per factors urbans i geogràfics, amb temperatures elevades en els turons adjacents a la ciutat de Girona especialment durant les nits i matinades hivernals, per efecte de les fortes inversions tèrmiques. Es comparen les sèries tèrmiques de dos observatoris meteorològics, Girona-Bell-lloc i l’aeroport de Girona. La construcció del polígon industrial Mas Xirgu va provocar un escalfament relatiu de les temperatures mínimes de Girona-Bell-lloc respecte de l’aeroport en el període 1990-2008 de 0,0742ºC/any, mentre que en el període 1973-89 es detecta un refredament de 0,05ºC/any. A partir de les dades dels transsectes tèrmics i de les dades horàries dels observatoris meteorològics es realitza la cartografia de l’illa de calor urbana de Girona, tant, en temperatures mínimes, màximes, a les nits i als migdies. D’altra banda es fan gràfiques dels transsectes matinals. El màxim tèrmic de la ciutat de Girona durant les nits i les matinades es produeix al centre urbà, al barri de l’Eixample i el sud del Barri Vell. No obstant quan hi ha inversió tèrmica el barri més elevat de Girona, Montjuïc, és el més càlid, especialment en els transsectes realitzats durant l’hivern i tardor. Amb vent del nord i nord-est i amb onades de fred el màxim es produeix a sobrevent de la ciutat, al poble de Sarrià de Ter, i al barri del Pont Major. La intensitat mitjana de l’illa de calor dels transectes nocturns és de 5,3ºC, mentre que la intensitat màxima nocturna és de 12,1ºC, del 31 de desembre de 2007. Les situacions anticiclòniques i les onades de calor afavoreixen unes elevades intensitats de l’illa de calor, també les adveccions anticiclòniques del NE i NW. Un fenomen oposat a l’illa de calor urbana nocturna és l’illa de frescor diürna que s’observa al migdia, amb un valor màxim assolit en transsectes tèrmics de 10,2ºC. El Barri Vell és el sector urbà més fred de Girona al migdia. L’efecte urbà en la precipitació és complicat d’analitzar, ja que hi influeixen factors urbans, geogràfics i l’emplaçament dels observatoris urbans. L’observatori meteorològic amb la precipitació mitjana més elevada està situat al nord de l’àrea urbana, és l’estació meteorològica de Sarrià de Ter-Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, amb una precipitació mitjana anual de 873,3 mm en el període 1998-2014. Un altre observatori molt plujós és el de Girona, del carrer Santa Clara amb 820,3 mm de precipitació mitjana, la segona més elevada dins l’àrea d’estudi. Aquest valor contrasta molt amb el d’una estació propera, Girona-Barri Vell, situat uns 280 metres al nord, amb 620 mm. En algunes tempestes l’efecte urbà és positiu, el màxim pluviomètric és a sotavent o al centre de la ciutat, mentre que en d’altres és negatiu, el màxim és a sobrevent. S’observa una illa de sequedat urbana, la ciutat de Girona té una menor humitat relativa respecte els afores. Hi ha illa de sequedat urbana nocturna i matinal que ha superat el 40 % en algunes nits. La nuvolositat és més abundant a Girona respecte l’aeroport i hi ha una menor radiació solar al centre de Girona en comparació amb els afores.

The main objective of the thesis is the study of the effect of the Girona’s urban heat island and the factors that influence it. There are 2 types, weather and land use. Cloud cover, built-up area, and sky view factor (SVF) are the factors that most decisively influence the intensity of the nighttime urban heat island of the observation points. Two main methods are used to detect the urban heat island of Girona, thermal transects and meteorological stations. The effect of urban heat island produces a strong increment of minimum temperatures in the meteorological station of Girona-Bell-lloc compared to Girona’s airport, 0,0742ºC/year in 1990-2008 period. The effect of urban precipitation is difficult to analyze, as it is influenced by urban and geographical factors and the location of urban observatories. The meteorological observatory with the highest average precipitation is located in the north of the urban area, it is the meteorological station of Sarrià de Ter-Aigües de Girona, Salt and Sarrià de Ter, with an average annual precipitation of 873.3 mm. in the period 1998-2014. Another very rainy observatory is that of Girona, on Santa Clara street with an average rainfall of 820.3 mm, the second highest in the study area. This value contrasts sharply with that of a nearby station, Girona-Barri Vell, located about 280 meters to the north, with 620 mm. In some storms the urban effect is positive, the maximum rainfall is leeward or in the city center, while in others it is negative. An island of urban drought is observed, the city of Girona has a lower relative humidity with respect to the outskirts. An island of urban drought is observed both in terms of the method of transects and observatories, which has exceeded 40% in some nights. There is more cloudiness in Girona and less solar radiation compared to the outskirts.