Evaluación del efecto de un programa de doble tarea sobre el equilibrio y velocidad de la marcha en el adulto mayor que vive en la comunidad

Abstract

Introducció: El grau d’envelliment físic i cognitiu a l’edat adulta gran, té una influencia directa en el moviment, a través d’alteracions habituals que disminueixen mobilitat, força muscular i control postural. Condicionen a la vegada l’equilibri estàtic i dinàmic. Les alteracions de l’equilibri són comunes en l’adult gran, igual que els canvis a nivell cognitiu, que generen disminució del processament cerebral de múltiples accions. Aquestes dues característiques es relacionen amb la disminució de la velocitat de la marxa i l’augment del risc de caigudes, que a la vegada generen por i un impacte negatiu en l’autonomia. Dins de les diferents estratègies d’intervenció, és ben sabut que l’exercici és una eina indispensable. De la mateixa manera, l’evidència indica que aquest exercici ha de ser programat i ha de contenir paràmetres d’entrenament adequats, en els quals s’hi troben exercicis cardiovasculars, de força, flexibilitat i equilibri, existint diversos programes coneguts pels seus objectius, com la prevenció de caigudes, enfocats a fragilitat i manteniment en general. Així mateix, la literatura deixa constància que l’entrenament d’una tasca genera millores en l’equilibri i la marxa en condició d’una tasca. Tanmateix, no es coneixen millores en l’equilibri i la marxa de doble tasca (DT), que és la forma habitual de funcionament i exigència del medi. D’aquesta manera, es troba evidència que sosté l’efectivitat i necessitat de l’entrenament de DT. Tot i això, no es troba cap programa de DT validat pel seu ús en l’adult gran enfocat a l’equilibri i la marxa Objectius: 1) Crear un programa de DT per a l’entrenament d’equilibri i marxa en l’adult gran, mitjançant una revisió de la literatura cercant exercicis que hagin mostrat prèviament influència en paràmetres físics relacionats, igual que validar a través d’un consens d’experts/expertes el programa obtingut. 2) Avaluar preliminarment l’efecte que pugui tenir el programa DualPro, juntament amb els exercicis habituals, sobre l’equilibri, velocitat de la marxa, risc i por a les caigudes, així com la seva influencia en la qualitat de vida dels adults grans que viuen a la comunitat, en comparació dels que només realitzen exercicis habituals. Material i Mètodes: El programa DualPro va ser resultat d’una revisió bibliogràfica sistematitzada, que es va dur a terme en les bases de dades de Pubmed, PEDro, CINAHL, y Web of Science, en el període que comprès entre els anys 2009-2019. Es van incloure estudis d’intervenció que feren servir i descrigueren els exercicis de DT, en adults tant amb patologies o sense, estudis en els quals alguna de les mesures de resultats estigués relacionada amb l’equilibri i la velocitat en la marxa. Després de crear el primer model del programa, es procedí a la seva validació mitjançant la metodologia Delphi, la qual cerca consens dels experts/expertes consultats. La selecció final dels experts inclosos, es va realitzar mitjançant el càlcul del coeficient d’expert (K), comptant finalment amb 14 experts/expertes en neurorehabilitació i/o geriatria. Es procedí a utilitzar un qüestionari en línia que constava d’11 preguntes, les quals se sol·licitaren valorar mitjançant una escala de Likert d’1-7. Alhora, l´expert podia donar la seva opinió escrita sobre cada exercici. Es realitzaren les versions necessàries fins arribar a un acord. Aquest consens es considerà assolit, si existia convergència entre els valors del quartil 1 i 3 (RIQ:Q1-Q3=0), o si el rang interquartílic relatiu (RIR) era inferior a 15%. A la vegada, es calculà l’índex de Kappa de Fleiss, per a múltiples observadors, per avaluar el grau de concordança entre els experts/expertes. Per a l’avaluació preliminar dels efectes del programa proposat, es dugué a terme un estudi pilot aleatoritzat a cec simple amb 30 adults de 65 anys y més, sense seqüeles de patologies neurològiques i amb alteracions de l’equilibri de lleus a moderades, que conservaven la capacitat de marxa i vivien en comunitat. El grup control (n=15) realitzà exercicis habituals per a adults grans (60 min/sessió, 2 cops/setmana, durant 8 setmanes), dividits en: 10 min. d’escalfament + 40 min. d’exercicis d’enfortiment muscular, equilibri i marxa + 10 min. d’estiraments. Mentre el grup experimental (n=15) realitzà el programa d’exercicis DualPro (20 min), sumat als exercicis habituals. Les variables de resultat elegides foren: equilibri, velocitat de marxa, risc de caigudes, por de caigudes i qualitat de vida. Totes elles es valoraren a l’ingrés a l’estudi, a les 8 setmanes post-tractament i després de 8 setmanes d’haver finalitzat la intervenció. També es mesuraren dues variables resultat, com l’adherència i satisfacció amb la intervenció durant la valoració post-tractament. D’acord amb la distribució de les variables, es realitzaren comparacions en les mesures intragrupo, per a la qual s’utilitzà la prova de Wilconxon o el test t-student per a mostres dependents. Per a les comparacions intergrupos, segons el comportament de les dades, s’utilitzà la prova U de Mann-Whitney o el test t-student per a mostres independents. S’analitzaren les possibles diferències en el comportament de les variables després de 8 setmanes sense intervenció. Els anàlisis estadístics es realitzaren mtijançant el programa estadístic SPSS. Resultats: De la cerca bibliogràfica a les bases de dades, s’obtingueren 498 articles, dels que finalment es seleccionaren 11, trobant que tots els estudis presentaren almenys un grup que realitzava DT cognitiu motor. A partir d’aquesta revisió, es dissenyà el programa inicial amb exercicis provats. Per a la validació del programa DualPro amb la metodologia Delphi, els experts/expertes arribaren al consens sobre la idoneïtat del programa després de dues rondes de qüestionaris. La participació tant en la primera com en la segona ronda fou del 100% (n=14). El RIR fou menor a 15% per a totes les preguntes després de la segona ronda, demostrant que s’havia arribat al consens sobre els exercicis que conformen el programa. L’índex de Kappa de Fleiss mostrà en la segona ronda (0.84) que el grau d’acord es situà en un interval de bo a excel·lent. Respecte a la prova pilot, finalitzaren la intervenció y s’obtingué la mesura post-tractament de 29 voluntaris (n=8) i voluntàries (n=21), amb una edat mitjana de 73,45 (DE 6,11) anys. A l’inici de l’estudi no s’observaren diferències estadísticament significatives ni per a les variables sociodemogràfiques, ni clíniques entre els grups. Després del tractament les variables d’equilibri, velocitat de la marxa, risc i por de caigudes, mostraren millores estadísticament significatives per a tots dos grups, en els quals pel grup experimental l’increment post-tractament fou major, però no s’obtingué significació. El seguiment es realitzà en 25 dels voluntaris/voluntàries, trobant que el canvi obtingut en les variables resultat, es mantingué després de 8 setmanes d’haver finalitzat la intervenció en ambdós grups. Conclusions: Els experts/expertes inclosos en l’estudi, consideraren que el programa DualPro per a l’entrenament de l’equilibri i marxa en l’adult gran és vàlid. En el present treball d’investigació, el programa DualPro utilitzat com a complement a exercicis habituals, sembla tenir major influència en l’equilibri i risc de caigudes, mostrant un increment més elevat comparat al grup control. De confirmar-se les nostres dades preliminars en futurs assajos clínics, amb major números de mostra, el programa d’exercici DualPro podria complementar els programes d’entrenament de prevenció, promoció i recuperació, dels adults grans que viuen en comunitat.