dc.contributor.author
Suhail, Aamir
dc.date.accessioned
2022-06-05T15:50:59Z
dc.date.available
2022-10-08T02:00:15Z
dc.date.issued
2021-10-08
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/674424
dc.description.abstract
Aquesta tesi es basa en tres estudis per investigar el costat fosc de l’comportament de ciutadania organitzacional i els seus impactes adversos en el benestar dels empleats i el funcionament en el lloc de treball. Els dos primers estudis es basen principalment en la teoria de la conservació dels recursos. Per tant, amb base en la teoria de la conservació dels recursos, l’Estudi 1 analitza la relació entre l’experiència dels empleats de la pressió ciutadana i l’exercici laboral, així com el paper mediador de la fatiga ciutadana i el paper moderador de l’compromís de continuïtat. Les dades de fonts múltiples revelen que els sentiments dels empleats que no tenen més remei que participar en un comportament aparentment voluntari perjudiquen el seu acompliment laboral a causa de l’esgotament d’energia induït per la fatiga ciutadana. No obstant això, el compromís de permanència dels empleats modera la relació indirecta de la pressió ciutadana i l’exercici laboral. La creença dels empleats que les seves alternatives d’ocupació són limitades canvia la seva percepció sobre el comportament ciutadà com oportunitats en lloc d’amenaces. L’estudi 2 investiga com el comportament de ciutadania obligatòria afecta l’energia i la motivació dels empleats per participar en altres comportaments voluntaris, com el comportament organitzacional orientat a el servei i la creativitat a través de la sobrecàrrega de rols. Argumentar que la intensitat d’aquest efecte és diferent per a diferents generacions (millennials versus no millennials). En l’estudi 2, els resultats d’una anàlisi SEM de covariància suggereixen que la sobrecàrrega de rols resultant de l’comportament de ciutadania obligatòria pot soscavar el OCB orientat a el servei i la creativitat dels empleats millennials. No obstant això, aquests efectes poden ser més moderats entre els no millennials que “viuen per treballar”. L’estudi 3 es basa en la teoria de la concessió de llicències morals per proposar un model que expliqui els conflictes de relació a través de variables mediadores i moderadores. Suggerim que el dret psicològic mitjana la relació entre les iniciatives individuals i els conflictes de relació. També sostenim que els motius de l’maneig d’impressions moderen aquest efecte mediador. Basat en la teoria de l’autorepresentació, suggerim que el la relació entre la iniciativa individual i el dret psicològic s’enforteix quan els empleats prenen iniciatives individuals amb la intenció de participar en un motiu de gestió d’impressions reeixit. Els resultats d’una anàlisi PLS-SEM de el model de moderació intervinguda van suggerir diferents fortaleses de la relació entre la iniciativa individual i els drets psicològics i els conflictes de relació en nivells més baixos i més alts de motius de gestió d’impressions. Es discuteixen altres implicacions interessants del nostre estudi.
en_US
dc.description.abstract
Esta tesis se basa en tres estudios para investigar el lado oscuro del comportamiento de ciudadanía organizacional y sus impactos adversos en el bienestar de los empleados y el funcionamiento en el lugar de trabajo. Los dos primeros estudios se basan principalmente en la teoría de la conservación de los recursos. Por lo tanto, con base en la teoría de la conservación de los recursos, el Estudio 1 analiza la relación entre la experiencia de los empleados de la presión ciudadana y el desempeño laboral, así como el papel mediador de la fatiga ciudadana y el papel moderador del compromiso de continuidad. Los datos de fuentes múltiples revelan que los sentimientos de los empleados de que no tienen más remedio que participar en un comportamiento aparentemente voluntario perjudican su desempeño laboral debido al agotamiento de energía inducido por la fatiga ciudadana. Sin embargo, el compromiso de permanencia de los empleados modera la relación indirecta de la presión ciudadana y el desempeño laboral. La creencia de los empleados de que sus alternativas de empleo son limitadas cambia su percepción sobre el comportamiento ciudadano como oportunidades en lugar de amenazas. El estudio 2 investiga cómo el comportamiento de ciudadanía obligatoria afecta la energía y la motivación de los empleados para participar en otros comportamientos voluntarios, como el comportamiento organizacional orientado al servicio y la creatividad a través de la sobrecarga de roles. Argumentamos que la intensidad de este efecto es diferente para diferentes generaciones (millennials versus no millennials). En el estudio 2, los resultados de un análisis SEM de covarianza sugieren que la sobrecarga de roles resultante del comportamiento de ciudadanía obligatoria puede socavar el OCB orientado al servicio y la creatividad de los empleados millennials. Sin embargo, estos efectos pueden ser más moderados entre los no millennials que “viven para trabajar”. El estudio 3 se basa en la teoría de la concesión de licencias morales para proponer un modelo que explique los conflictos de relación a través de variables mediadoras y moderadoras. Sugerimos que el derecho psicológico media la relación entre las iniciativas individuales y los conflictos de relación. También sostenemos que los motivos del manejo de impresiones moderan este efecto mediador. Basado en la teoría de la autorrepresentación, sugerimos que el la relación entre la iniciativa individual y el derecho psicológico se fortalece cuando los empleados toman iniciativas individuales con la intención de participar en un motivo de gestión de impresiones exitoso. Los resultados de un análisis PLS-SEM del modelo de moderación mediada sugirieron diferentes fortalezas de la relación entre la iniciativa individual y los derechos psicológicos y los conflictos de relación en niveles más bajos y más altos de motivos de gestión de impresiones. Se discuten otras implicaciones interesantes de nuestro estudio.
en_US
dc.description.abstract
This thesis constitutes upon three studies to investigate dark side of the organizational citizenship behavior and its adverse impacts on employees wellbeing and workplace functioning. First two studies mainly rely upon conservation of resources theory. Thus, Based on the conservation of resources theory Study 1 discusses the relationship between employees’ experience of citizenship pressure and job performance, as well as the mediating role of citizenship fatigue and moderating role of continuance commitment. A Multisource data reveals that employees’ feelings that they have no choice but to participate in ostensibly voluntary behavior harm their job performance because of energy depletion induced by citizenship fatigue. However, employees’ continuance commitment moderate the indirect relationship of citizenship pressure and job performance. Employees’ belief that their employment alternatives are limited change their perception about citizenship behavior as opportunities instead of threat. Study 2 investigates how compulsory citizenship behavior affects employees’ energy and motivation to engage in other voluntary behaviors such as service oriented-organizational behavior and creativity through role overload. We argued that the intensity of this effect is different for different generations (millennials vs. non-millennials). In study 2, results of a co-variance SEM analysis suggest that role overload resulting from compulsory citizenship behavior may undermine the service-oriented OCB and creativity of millennial employees. However, these effects may be more muted among non-millennials who “live to work.” Study 3 relies on moral licensing theory to propose a model explaining relationship conflicts through mediating and moderating variables. We suggest that psychological entitlement mediates the relationship between individual initiatives and relationship conflicts. We also argue that impression management motives moderate this mediating effect. Based on the self-representation theory, we suggest that the relationship between individual initiative and psychological entitlement becomes stronger when employees take individual initiatives with an intention of engaging in a successful impression management motive. Results of a PLS-SEM analysis of mediated moderation model suggested different strengths of the relationship between individual initiative and psychological entitlement and relationship conflicts at lower and higher levels of impression management motives. Other interesting implications of our study are discussed.
en_US
dc.format.extent
195 p.
en_US
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.language.iso
eng
en_US
dc.publisher
Universitat Autònoma de Barcelona
dc.rights.license
L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
dc.rights.uri
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
*
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Comportament de ciutadania al lloc de treball organitzativa
en_US
dc.subject
Conducta cívica en las organizaciones
en_US
dc.subject
Organizational citizenship behavior
en_US
dc.subject
Obligatori comportament de ciutadania al lloc de treball
en_US
dc.subject
Obligatorio conducta cívica en las organizaciones
en_US
dc.subject
Compulsory citizenship behavior
en_US
dc.subject
Pressió per comportament de ciutadania organitzativa al lloc de treball
en_US
dc.subject
Presión por la conducta cívica en las organizaciones
en_US
dc.subject
Citizenship pressure
en_US
dc.subject.other
Ciències Socials
en_US
dc.title
Other Side of the Coin: Essays on Dark Side of Organizational Citizenship Behavior and Its Effects on Employees’ Wellbeing and Workplace Functioning
en_US
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.authoremail
emailaamir15@gmail.com
en_US
dc.contributor.director
Simon i Villar, Alexandra
dc.contributor.director
Rialp Criado, Àlex
dc.embargo.terms
12 mesos
en_US
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess
dc.description.degree
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Creació i Gestió d'Empreses