Role of myosteatosis in the development and persistence of residual muscle weakness in treated acromegaly and Cushing's syndrome. Study of the mechanisms involved

Abstract

El síndrome de Cushing (SC) i l’acromegàlia (ACRO) es presenten amb miopatia i debilitat muscular que persisteixen després de la remissió de l’excés d’hormones. La infiltració de greix intramuscular s’ha associat amb el deteriorament de l’rendiment muscular en diverses condicions. La ressonància magnètica muscular amb tècnica de Dixon de 2 punts estudia el grau de mioesteatosis. Objectius: Avaluar la mioesteatosis mitjançant ressonància magnètica seqüència Dixon de 2 punts, i correlacionar-les amb proves funcionals musculars a SC i acromegàlia, on la composició corporal es troba alterada. Pacients amb síndrome de Cushing: Mètodes: Aquest va ser un estudi transversal. Trenta-sis dones amb SC en remissió i 36 controls aparellats per edat, IMC, estat menopàusic i nivell d’activitat física. Analitzem la fracció de greix percentual (FF) dels músculs de la cuixa en els compartiments anterior, posterior i anterior i posterior combinats mitjançant ressonància magnètica i seqüència Dixon de 2 punts. Avaluem la funció i la força muscular mitjançant les següents proves: velocitat de la marxa (GS), cronometrat cap amunt i cap endavant (TUG), parada en cadira de 30 segons i força d’agafada manual. Resultats: La fracció de greix en tots els compartiments analitzats va augmentar en els pacients en comparació amb els controls. El rendiment en TUG, suport de cadira de 30 segons i GS es va deteriorar més en els pacients amb CS que en els controls. En els pacients, una major FF es va associar negativament amb el rendiment en les proves funcionals. La fracció de Resum 12 greix en els compartiments anterior i posterior combinats predir el rendiment en TUG (ß 0,626, p <0,000) i GS (ß -0,461, p = 0,007), després d’ajustar per edat, IMC, estat menopàusic i massa muscular. Pacients amb acromegàlia Mètodes: En un estudi transversal, vam incloure a 36 pacients amb acromegàlia controlada i 36 controls aparellats. Avaluem el percentatge de fracció de greix en cada múscul de la cuixa, usant la seqüència de Dixon de 2 punts de ressonància magnètica, i el rendiment i la força muscular usant la velocitat de la marxa, cronometrat i llest, suport de cadira de 30 si proves de força d’agafada. Avaluem els símptomes articulars utilitzant l’Índex de Osteoartritis de les Universitats Western Ontario McMaster (WOMAC). Resultats: La fracció de greix intramuscular va ser major en els pacients que en els controls (p <0.05 per als compartiments musculars, recte femoral (RF), vast intermedi (VI), adductor major (AM) i semimembranós). Els pacients tenien una velocitat de marxa més lenta i un rendiment més deficient en el suport de la cadira de 30 segons i les proves cronometrades amunt i endavant que els controls (p <0.05). La major fracció de greix en el compartiment anterior-posterior combinat i en cada múscul es va associar amb un pitjor rendiment en el cronometrat up and go (p <0,05). La fracció de greix en el compartiment anteroposterior va predir el rendiment en cronometrat i llest després d’ajustar l’àrea muscular, les puntuacions funcionals i de mal de IGF-I i WOMAC (β = 0,737 p <0,001). Resum 13 Conclusions: La infiltració grassa a la cuixa de la cuixa està augmentada en pacients amb SC amb remissió a llarg termini i en pacients controlats amb ACRO i s’associa amb un pitjor rendiment muscular i debilitat muscular. Calen estudis futurs per establir estratègies terapèutiques per millorar la debilitat muscular en aquests pacients.

El síndrome de Cushing (SC) y la acromegalia (ACRO) se presentan con miopatía y debilidad muscular que persisten después de la remisión del exceso de hormonas. La infiltración de grasa intramuscular se ha asociado con el deterioro del rendimiento muscular en varias condiciones. La resonancia magnética muscular con técnica de Dixon de 2 puntos estudia el grado de mioesteatosis. Objetivos: Evaluar la mioesteatosis mediante resonancia magnética secuencia Dixon de 2 puntos, y correlacionarlas con pruebas funcionales musculares en SC y acromegalia, donde la composición corporal se encuentra alterada. Pacientes con síndrome de Cushing: Métodos: Este fue un estudio transversal. Treinta y seis mujeres con SC en remisión y 36 controles emparejados por edad, IMC, estado menopáusico y nivel de actividad física. Analizamos la fracción de grasa porcentual (FF) de los músculos del muslo en los compartimentos anterior, posterior y anterior y posterior combinados mediante resonancia magnética y secuencia Dixon de 2 puntos. Evaluamos la función y la fuerza muscular mediante las siguientes pruebas: velocidad de la marcha (GS), cronometrado hacia arriba y hacia adelante (TUG), parada en silla de 30 segundos y fuerza de agarre manual. Resultados: La fracción de grasa en todos los compartimentos analizados aumentó en los pacientes en comparación con los controles. El rendimiento en TUG, soporte de silla de 30 segundos y GS se deterioró más en los pacientes con CS que en los controles. En los pacientes, una mayor FF se asoció negativamente con el rendimiento en las pruebas funcionales. La fracción de Resumen 12 grasa en los compartimentos anterior y posterior combinados predijo el rendimiento en TUG (ß 0,626, p <0,000) y GS (ß -0,461, p = 0,007), después de ajustar por edad, IMC, estado menopáusico y masa muscular. Pacientes con acromegalia Métodos: En un estudio transversal, incluimos a 36 pacientes con acromegalia controlada y 36 controles emparejados. Evaluamos el porcentaje de fracción de grasa en cada músculo del muslo, usando la secuencia de Dixon de 2 puntos de resonancia magnética, y el rendimiento y la fuerza muscular usando la velocidad de la marcha, cronometrado y listo, soporte de silla de 30 s y pruebas de fuerza de agarre. Evaluamos los síntomas articulares utilizando el Índice de Osteoartritis de las Universidades Western Ontario McMaster (WOMAC). Resultados: La fracción de grasa intramuscular fue mayor en los pacientes que en los controles (p <0.05 para los compartimentos musculares, recto femoral (RF), vasto intermedio (VI), aductor mayor (AM) y semimembranoso). Los pacientes tenían una velocidad de marcha más lenta y un rendimiento más deficiente en el soporte de la silla de 30 segundos y las pruebas cronometradas para arriba y para adelante que los controles (p <0.05). La mayor fracción de grasa en el compartimento anterior-posterior combinado y en cada músculo se asoció con un peor rendimiento en el cronometrado up and go (p <0,05). La fracción de grasa en el compartimento anteroposterior predijo el rendimiento en cronometrado y listo después de ajustar el área muscular, las puntuaciones funcionales y de dolor de IGF-I y WOMAC (β = 0,737 p <0,001). Resumen 13 Conclusiones: La infiltración grasa en el muslo del muslo está aumentada en pacientes con SC con remisión a largo plazo y en pacientes controlados con ACRO y se asocia con un peor rendimiento muscular y debilidad muscular. Se necesitan estudios futuros para establecer estrategias terapéuticas para mejorar la debilidad muscular en estos pacientes.

Cushing’s syndrome (CS) and acromegaly (ACRO) present with myopathy and muscle weakness that persist after remission of excess hormones. Intramuscular fatty infiltration has been associated with the deterioration of muscle performance in several conditions. Muscle MRI with 2-point Dixon technique studies the degree of myosteatosis. Objectives: To evaluate myosteatosis using MRI 2-point Dixon sequence, and correlate them with muscle functional tests in SC and acromegaly, where the body composition is altered. Patients with Cushing’s syndrome: Methods: This was a cross-sectional study. Thirty-six women with CS in remission, and 36 controls matched for age, BMI, menopausal status, and level of physical activity. We analyzed the percentage fat fraction (FF) of the thigh muscles in the anterior, posterior, and combined anterior and posterior compartments using MRI and 2-point Dixon sequence. We assessed muscle function and strength using the following tests: gait speed (GS), timed up and go (TUG), 30-second chair stand, and hand grip strength. Results: Fat fraction in all the compartments analyzed was increased in patients as compared with controls. The performance on TUG, 30-second chair stand, and GS was more impaired in CS patients versus controls. In patients, greater FF was negatively associated with performance on functional tests. Fat fraction in the combined anterior and posterior compartments predicted performance on TUG (ß 0.626, p < 0.000) and GS (ß -0.461, p = 0.007), after adjusting for age, BMI, menopausal status, and muscle mass. Abstract 10 Patients with acromegaly Methods: In a cross-sectional study, we included 36 patients with controlled acromegaly and 36 matched controls. We assessed the percentage of fat fraction in each thigh muscle, using MRI 2-point Dixon sequence, and muscle performance and strength using the gait speed, timed up and go, 30-s chair stand, and hand grip strength tests. We evaluated joint symptoms using the Western Ontario McMaster Universities Osteoarthritis Index (WOMAC). Results: Intramuscular fat fraction was greater in patients than controls (p < 0.05 for muscle compartments, rectus femoris (RF), vastus intermedius (VI), adductor magnus (AM) and semimembranosus). Patients had slower gait speed and poorer performance on the 30-s chair stand and timed up and go tests than controls (p < 0.05). The greater fat fraction in the combined anterior–posterior compartment and in each muscle was associated with worse performance on timed up and go (p < 0.05). The fat fraction in the anterior–posterior compartment predicted performance on timed up and go after adjusting for muscle area, IGF-I and WOMAC functional and pain scores (β = 0.737 p < 0.001). Conclusions: Thigh muscle fatty infiltration is increased in CS patients with long term remission and in controlled ACRO patients and it is associated with poorer muscle performance and muscle weakness. Future studies are needed to establish therapeutic strategies to improve muscle weakness in these patients.