La Selecta, centre de l'edició i de la vida literària (1943-1962)

Abstract

Si durant la postguerra la Selecta va adquirir un prestigi incontestable va ser pels models editorials que va prendre com a referència (Renaixença, Ilustració Catalana, Catalònia) i, sobretot, per la tenacitat i l’exigència del seu fundador, Josep M. Cruzet, que entre el 1943 i el 1962 va envoltar-se d’un equip plenament professional, en part depenent de la llibreria que havia fundat el 1924 amb Antoni López Llausàs i Manuel Borràs de Quadras. Més enllà de l’equip editorial (tècnics editorials, auxiliars i comercials), amb què va crear una marca editorial amb personalitat, s’estenien tres cercles concèntrics integrats per còmplices d’aquest pinyol: els professionals externs, els avaladors i els mecenes. Mentre que els primers col·laboraven amb altres empreses editores i els avaladors davant de les autoritats franquistes eren elements pròxims al règim, el grup dels mecenes compartia uns antecedents familiars burgesos i una ocupació laboral reeixida com a industrials. Sota l’amenaça franquista, Cruzet articulà un catàleg que no sols emmiralla el paper dels intel·lectuals durant els anys quaranta i cinquanta, sinó que s’erigeix com un dels principals referents editorials del segle XX per la seva categoria literària i regularitat comercial. Així com en la selecció de títols va bastir un pont amb els editors catalans que l’havien precedit, en el disseny de les seves tres col·leccions es va inspirar en models d’èxit com el de l’editorial Aguilar per als acabats nobles de la Biblioteca Perenne i la Biblioteca Excelsa, i el de Penguin per al grafisme de la popular Biblioteca Selecta. Entossudit a publicar els principals títols de la història de la literatura catalana, Cruzet bastí una línia editorial formada per autors clàssics, moderns i contemporanis, bona part de les obres dels quals s’inscrivien en quatre tipologies editorials: les obres completes, les antologies, les traduccions i les guies de viatge. En la planificació comercial Cruzet va mantenir el seu lideratge en el sector. A despit d’un entorn polític i mediàtic hostil, va concebre iniciatives tan heterogènies com un butlletí de novetats, un espai radiofònic, sessions literàries, concursos per als lectors i fins i tot homenatges al mateix editor. Mercès a aquesta activitat, la Selecta va esdevenir l’epicentre de la vida literària de la postguerra, un espai de trobada d’autors amb editors, entre autors i entre editors. Amb uns recursos raquítics, l’editorial i les seves distribuïdores a l’interior i a l’exili van fer una aposta decidida per invertir en publicitat a la premsa, acompanyada de la impressió de díptics, fulls volants i targetes comercials, amb motiu de l’aparició de novetats, dels aniversaris dels autors o de les campanyes pròpies del sector. No obstant aquesta inversió, els avantatges oferts als subscriptors i l’acollida d’alguns títols, les vendes escasses abocaren l’editorial a una crisi que assolí una dimensió incorregible després de la mort del fundador.

Si durante la posguerra la Editorial Selecta adquirió un prestigio incontestable fue por los modelos editoriales que tomó como referencia (Renaixença, Ilustració Catalana, Catalònia) y, sobre todo, por la tenacidad y la exigencia de su fundador, Josep M. Cruzet, que entre 1943 y 1962 se rodeó de un equipo plenamente profesional, en parte dependiente de la librería que había fundado en 1924 con Antoni López Llausàs y Manuel Borràs de Quadras. Más allá del equipo editorial (técnicos editoriales, auxiliares y comerciales), con el que creó una marca editorial con personalidad, se extendían tres círculos concéntricos integrados por cómplices de este núcleo: los profesionales externos, los mediadores y los mecenas. Mientras los primeros colaboraban con otras empresas editoras y los garantes ante las autoridades franquistas eran elementos próximos al régimen, el grupo de los mecenas compartía unos antecedentes familiares burgueses y una ocupación laboral exitosa como industriales. Bajo la amenaza franquista, Cruzet articuló un catálogo que no solo refleja el papel de los intelectuales en los años cuarenta y cincuenta, sino que se erige como uno de los principales referentes editoriales del siglo XX por su categoría literaria y regularidad comercial. Así como en la selección de títulos construyó un puente con los editores catalanes que lo habían precedido, en el diseño de sus tres colecciones se inspiró en modelos de éxito como el de la editorial Aguilar para los acabados nobles de la Biblioteca Perenne y la Biblioteca Excelsa, y el de Penguin para el grafismo de la popular Biblioteca Selecta. Empeñado en publicar los principales títulos de la historia de la literatura catalana, Cruzet construyó una línea editorial formada por autores clásicos, modernos y contemporáneos, cuyas obras en buenas parte se inscribían en cuatro tipologías editoriales: obras completas, antologías, traducciones y guías de viaje. En la planificación comercial Cruzet mantuvo su liderazgo en el sector. A despecho de un entorno político y mediático hostil, concibió iniciativas tan heterogéneas como un boletín de novedades, un espacio radiofónico, sesiones literarias, concursos para los lectores e incluso homenajes al propio editor. Gracias a esta actividad, la Selecta se convirtió en el epicentro de la vida literaria de la posguerra, un espacio de encuentro de autores con editores, entre autores y entre editores. Con unos recursos raquíticos, la editorial y sus distribuidoras en el interior y en el exilio hicieron una apuesta decidida para invertir en publicidad en la prensa, acompañada de la impresión de dípticos, folletos y tarjetas comerciales, con motivo de la aparición de novedades, los cumpleaños de los autores o las campañas propias del sector. A pesar de esta inversión, las ventajas ofrecidas a los suscriptores y la acogida de algunos títulos, las ventas escasas abocaron la editorial a una crisis que alcanzó una dimensión incorregible tras la muerte del fundador.

If during the Spanish post-war period the Editorial Selecta acquired an indisputable prestige it was thanks to the publishing models it took as a reference (Renaixença, Ilustració Catalana, Catalònia) and, above all, for the persistence and thoroughness of its founder, Josep M. Cruzet. Between 1943 and 1962, Cruzet was surrounded by a fully professional team, partly belonging to the bookshop he had founded with Antoni López Llausàs and Manuel Borràs de Quadras in 1924. Besides the editorial board (editorial, auxiliary and commercial technicians), with which he created a publishing brand full of personality, there were three concentric circles made up of external professionals, mediators and patrons. While the former collaborated also with other publishing companies, the mediators in front the Francoist authorities were people close to the regime, and the patrons shared a bourgeois family background and a successful career as industrialists. Under the Francoist dictatorship, Cruzet articulated a catalog of Catalan books that not only mirrors the role of intellectuals during the 1940s and 1950s, but stands out as one of the main Catalan publishing references of the 20th century due to its literary significance and commercial consistency. With his selection of titles, he built a bridge with the Catalan publishers who had preceded him, and in the design of his three collections he was inspired by successful models such as the Editorial Aguilar for the fine presentation of the Biblioteca Perenne and the Biblioteca Excelsa, and Penguin for the graphics of the popular Biblioteca Selecta. Determined to publish the main titles in the history of Catalan literature, Cruzet built an editorial line made up of classical, modern and contemporary authors, whose works came out in four publishing typologies: complete works, anthologies, translations and travel guides. In commercial planning Cruzet maintained its leadership in the sector. Despite a hostile political and media environment, he conceived such heterogeneous initiatives as a news bulletin, a radio space, literary sessions, contests for readers, and even tributes to the publisher himself. Thanks to this activity, Editorial Selecta became the epicenter of Catalan post-war literary life, a meeting place for authors and publishers, between authors and with other publishers. With meager resources, the publishing house and its distributors at home and in exile made a firm commitment to invest in advertising in the press, printing of leaflets, leaflets and business cards, either on the issue of novelties, anniversaries of the authors or campaigns of the bookselling sector. Despite this investment, the benefits offered to subscribers and the reception of some titles, low sales plunged the publisher into a crisis that reached an insurmountable dimension after the death of the founder.