Tractament de l’Escoliosi Idiopàtica Durant l’Adolescència: Anàlisi qualitativa i quantitativa de l’efecte psicològic i funcional a llarg termini

Abstract

Antecedents: Recerca prèvia ha demostrat que la deformitat corporal, com la que trobem en pacients amb escoliosi idiopàtica, pot tenir un efecte negatiu en el desenvolupament d’una correcta autoimatge. Això a la vegada, pot donar lloc a una disminució de l’autoestima i la confiança social, junt a un augment de l’ansietat i la depressió, especialment en les adolescents sotmeses a tractament ortèsic. L’objectiu principal d’aquest projecte és analitzar l’estat psicosocial i funcional a llarg termini de les pacients adultes afectes d’escoliosi idiopàtica tractades (amb ortesis i/o cirurgia) durant l’adolescència i identificar els principals factors influents en aquest estat a llarg termini. Material i mètodes: Per a la realització d’aquest estudi es va optar per la selecció d’un métode mixt qualitatiu (transversal i retrospectiu) i quantitatiu (transversal). La part qualitativa comprèn el registre, transcripció, codificació i anàlisi de text (anàlisi de contingut) mitjançant el mètode Network Text Analysis (NTA) de grups de discussió i d’entrevistes individuals semi-estructurades. L’anàlisi quantitativa es basa en l’ús de qüestionaris de qualitat de vida autorreportats. S’han analitzat dimensions àmpliament reportades en la literatura com la salut mental i la salut física generals o l’autoimatge, però també d’altres poc o gens estudiades prèviament en pacients amb escoliosi com l’autoconcepte, la personalitat, l’autoestima, les capacitats afectives, i la funció i salut sexuals. Les dades qualitatives s’han utilitzat per a l’estudi retrospectiu de l’impacte de la pròpia deformitat i el seu tractament durant l’adolescència i per estudiar els factors que afecten l’estat psicosocial i funcional de les pacients en l’actualitat. Les dades quantitatives s’han utilitzat per a analitzar l’impacte tant del tractament com de l’edat en cada una de les dimensions estudiades, i per a analitzar les relacions entre totes aquestes dimensions en l’actualitat. Resultats i conclusions: Els nostres resultats suggereixen que, tot i que les pacients amb escoliosi idiopàtica refereixin un efecte de la deformitat i el seu tractament sobre el seu estat psicosocial a curt termini durant l’adolescència, aquest impacte no perdura ni té un efecte a llarg termini a l’edat adulta. L’única dimensió que s’ha vist afectada pel tractament és la percepció de la deformitat del tronc, sent millor en les pacients quirúrgiques. L’estat psicosocial i funcional de les pacients adultes amb escoliosi idiopàtica tractada durant l’adolescència, tot i que en la majoria de casos sigui pitjor que la població general, és acceptable i no es veu afectada pel tractament. L’estat psicosocial i funcional es veu només afectat per l’edat.

Antecedentes: Investigación previa ha demostrado que la deformidad corporal, como la que encontramos en pacientes con escoliosis idiopática, puede tener un efecto negativo en el desarrollo de una correcta autoimagen. Esto a su vez, puede dar lugar a una disminución de la autoestima y la confianza social, junto a un aumento de la ansiedad y la depresión, especialmente en las adolescentes sometidas a tratamiento ortésico. El objetivo principal de este proyecto es analizar el estado psicosocial y funcional a largo plazo de las pacientes adultas afectas de escoliosis idiopática tratadas (con ortesis y/o cirugía) durante la adolescencia e identificar los principales factores influyentes en este estado a largo plazo. Material y métodos: Para la realización de este estudio se optó por la selección de un método mixto cualitativo (transversal y retrospectivo) y cuantitativo (transversal). La parte cualitativa comprende el registro, transcripción, codificación y análisis de texto (análisis de contenido) mediante el método Network Texto Analysis (NTA) de grupos de discusión y de entrevistas individuales semi-estructuradas. El análisis cuantitativo se basa en el uso de cuestionarios de calidad de vida autorreportados. Se han analizado dimensiones ampliamente reportadas en la literatura como la salud mental y la salud física generales o la autoimagen, pero también otras poco o nada estudiadas previamente en pacientes con escoliosis como el autoconcepto, la personalidad, la autoestima, las capacidades afectivas, y la función y salud sexuales. Los datos cualitativos se han utilizado para el estudio retrospectivo del impacto de la propia deformidad y su tratamiento durante la adolescencia y para estudiar los factores que afectan el estado psicosocial y funcional de las pacientes en la actualidad. Los datos cuantitativos se han utilizado para analizar el impacto tanto del tratamiento como de la edad en cada una de las dimensiones estudiadas, y para analizar las relaciones entre todas ellas en la actualidad. Resultados y conclusiones: Nuestros resultados sugieren que, aunque las pacientes con escoliosis idiopática refieran un efecto de la deformidad y su tratamiento sobre su estado psicosocial a corto plazo durante la adolescencia, este impacto no perdura ni tiene un efecto a largo plazo en la edad adulta. La única dimensión que se ha visto afectada por el tratamiento es la percepción de la deformidad del tronco, siendo mejor en las pacientes quirúrgicas. El estado psicosocial y funcional de las pacientes adultas con escoliosis idiopática tratada durante la adolescencia, aunque en la mayoría de casos sea peor que la población general, es aceptable y no se ve afectada por el tratamiento. El estado psicosocial y funcional se ve sólo afectado por la edad.

Background: Research has demonstrated that body disfigurement, of the type seen in patients with idiopathic scoliosis, can have a negative effect on the development of an individual’s self-image. This in turn, can result in decreased self-esteem and social confidence, along with increased anxiety and depression, particularly in adolescents undergoing brace treatment. The main objective of this project is to analyze the long-term psychosocial and functional status of female adult idiopathic scoliosis patients treated (with brace and/or surgery) during adolescence and to identify the main factors influencing this long-term status. Material and methods: A qualitative (cross-sectional and retrospective) and quantitative (cross-sectional) mixed method was chosen to carry out this study. The qualitative part comprises the recording, transcription, coding and text analysis (content analysis) using Network Text Analysis (NTA) method of focus groups and individual semi-structured interviews. Quantitative analysis is based on the use of self-reported quality of life questionnaires. Dimensions widely reported in the literature such as general mental health and physical health or self-image have been analyzed, but also others little or not previously studied in scoliosis patients such as self-concept, personality, self-esteem, affectivity and sexual function and sexual health. The qualitative data have been used for the retrospective study of the impact of the deformity itself and its treatment during adolescence and to study the factors affecting the psychosocial and functional status of the patients today. Quantitative data were used to analyze the impact of both treatment and age on each of the dimensions studied, and to analyze the relationships between all of them at the present time. Results and conclusions: Our results suggest that, although patients with idiopathic scoliosis report an effect of the deformity and its treatment on their psychosocial status in the short term during adolescence, this impact does not last or have a long-term effect in adulthood. The only dimension that has been affected by treatment is the perception of trunk deformity, being better in surgical patients. The psychosocial and functional status of adult patients with idiopathic scoliosis treated during adolescence, although in most cases worse than the general population, is acceptable and unaffected by treatment. Psychosocial and functional status is only affected by age.