dc.description.abstract
Una de les etapes més interessants de l'escultura catalana és, sense cap mena de dubte, aquella que, tenint com a centre la ciutat de Barcelona, es desenvolupa entre els darrers anys del segle XIV i començaments del segle XV. La nostra tesi de llicenciatura ja l'havíem fet centrada en l'estudi d'un dels seus principals integrants, Pere ça Anglada, tot i que aleshores érem perfectament conscients que l'obra d'aquest autor no es podia entendre d'una forma aïllada.
Per això, quan va ser el moment d'escollir el terna de la nostra tesi doctoral, ens inclinàrem per l'ampliació de l'àmbit de recerca, cara a poder precisar millor quines havien estat les circumstàncies, i també els veritables protagonistes, de la renovació de l'escultura barcelonina cap el 1400.
Pel que fa a l’estructura del treball, després d'uns capítols introductoris on es tracten qüestions generals però necessàries de cara a poder delimitar el marc de la present recerca, passem a l’estudi dels que considerem els veritables protagonistes
de la renovació escultòrica. En primer lloc estudiem la figura de Pere Moragues, com a clar introductor d'aquest canvi i, a continuació, distingim dos grans nuclis de creativitat, un d'ells centrat en la figura de Pere ça Anglada, amb el que suposa, els precedents i les conseqüències (A.Canet, F. Marata, Ll. Rexach), i l'altre constituït pel grup d'escultors que treballen en la decoració de les obres encarregades a Arnau Bargués.
en_US
