Nivell d'activitat física i comportament sedentari en gent gran: instruments de mesura i intervencions

Abstract

Els nivells d’activitat física (AF) i de comportament sedentari (CS) han esdevingut marcadors importants de la salut de les persones grans (65 anys). Tot i que ambdós comportaments estan molt relacionats entre ells, no s’associen de la mateixa manera amb l’estat de salut d’aquest col·lectiu. Aquest segment de població està augmentant molt ràpidament i és el menys físicament actiu i més sedentari. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral és investigar la relació entre l’AF i el CS, així com també les intervencions per modificar ambdós comportaments, en l’estat de salut de les persones grans. Aquest objectiu s’ha dividit en tres estudis: (1) avaluar els efectes de les intervencions d’AF en un seguiment mínim de sis mesos, i descriure les estratègies específiques implementades per millorar l’adherència a l’AF; (2) avaluar la validesa del Sedentary Behaviour Questionnaire (SBQ) per mesurar el CS de les persones grans mitjançant l’accelerometria com a criteri de validesa; (3) avaluar la relació entre l’AF i el CS auto-reportat i mesurat mitjançant accelerometria amb la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) de les persones grans. L’estudi I mostra que les intervencions basades en AF tenen un efecte significatiu sobre els nivells d’AF a l’acabar les intervencions respecte el grup control (GC) no actiu (diferència de mitjanes estandarditzada (DME) = 0.18); i passats sis mesos de seguiment (DME= 0.30). L’educació, la monitorització i la planificació d’accions son les estratègies identificades més utilitzades. L’estudi II mostra un acord dèbil entre mesures (Correlació intraclasse (CIC) = 0.32) i una infravaloració de temps sedentari de 72.90 mins/dia de l’SBQ respecte l’accelerometria. L’estudi III mostra una relació estadísticament significativa però dèbil entre l’AF i el CS auto-reportada i mesurada mitjançant accelerometria amb la QVRS (p  0.05), essent positiva amb l’AF i negativa amb el CS, especialment amb el physical component score (PCS) de l’SF-12. Respecte a l’estudi I, podem concloure que tot i mostrar uns resultats bastant heterogenis, les intervencions basades en AF tenen uns efectes estadísticament significatius sobre els nivells d’AF a l’acabar les intervencions amb una tendència a minvar a partir dels 12 mesos. Les estratègies més utilitzades han estat l’educació, l’auto-monitorització i la planificació d’accions, totes tres basades amb la Teoria Social Cognitiva (TSC). L’estudi II mostra que l’SBQ tendeix a infravalorar el temps en CS de la gent gran. Per tant, l’SBQ és una eina vàlida però poc fiable. Amb els resultats de l’estudi III, concloem que l’AF i el CS auto-reportat i avaluat mitjançant l’accelerometria s’associen significativament però dèbil amb la QVRS, diferenciant entre la PCS i la mental component score (MCS).

Los niveles de actividad física (AF) y de comportamiento sedentario (CS) han pasado a considerarse marcadores importantes de la salud de las personas mayores (65 años). A pesar de que ambos comportamientos están muy relacionados entre sí, no se asocian del mismo modo con el estado de salud de la gente mayor. Este segmento de población es el que está aumentando muy rápidamente y es el menos físicamente activo y más sedentario. El objetivo principal de esta tesis doctoral es investigar la relación entre la AF y del CS, así como también de las intervenciones para modificar ambos comportamientos, en la salud de las personas mayores. Este objetivo se ha dividido en tres estudios: (1) evaluar el efecto de las intervenciones de AF con un seguimiento mínimo de seis meses, y describir las estrategias específicas implementadas para mejorar la adherencia a la AF; (2) evaluar la validez del Sedentary Behaviour Questionnaire (SBQ) para medir el CS de las personas mayores mediante la acelerometría como criterio de validez; (3) evaluar la relación entre la AF y el CS auto-reportado y medido mediante acelerometría con la calidad de vida relacionada con la salud (CVRS) de las personas mayores. El estudio I muestra que las intervenciones basadas en AF tienen un efecto significativo sobre los niveles de AF al terminar las intervenciones respecto a los grupos control (GC) no activos (diferencia de medias estandarizada (DME) = 0.18); y a los 6 meses de seguimiento (DME = 0.30). La educación, la auto-monitorización y la planificación de acciones son las estrategias identificadas más utilizadas. El estudio II muestra un acuerdo débil entre medidas (Correlación intraclase (CIC) = 0.32) y una infravaloración del SBQ del tiempo sedentario de 72.90 mins/día respecto a la acelerometría. El estudio III muestra una relación estadísticamente significativa pero débil entre la AF y el CS auto-reportado y medido mediante acelerometría con la CVRS (p  0.05) siendo positiva con la AF y negativa con el CS, especialmente con el physical component score (PCS). Respecto al estudio I, podemos concluir que, a pesar de mostrar unos resultados bastante heterogéneos, las intervenciones basadas en AF tienen unos efectos estadísticamente significativos sobre los niveles de AF al terminar las intervenciones, con una tendencia a menguar a partir de los 12 meses. Las estrategias más utilizadas han sido la educación, la monitorización y la planificación de acciones, basadas con la Teoría Social Cognitiva (TSC). El estudio II muestra que el SBQ tiende a infravalorar el tiempo en CS de la gente mayor. Por lo tanto, el SBQ es un instrumento válido, pero poco fiable. Con los resultados del estudio III, concluimos que la AF y el CS auto-reportado y medido mediante la acelerometría se asocian significativa pero débilmente con la CVRS, diferenciando entre el PCS y el mental component score (MCS).

Physical activity (PA) levels and sedentary behaviour (SB) have become an important health marker for older adults (65 years old). Despite both behaviours are closely related, they are not equally associated with the older adults’ health status. In the last decades, older adults have been the fastest growing segment population, and they are the least active and most sedentary. The main aim of this doctoral thesis is to investigate the relation of PA and SB, as well as interventions to modify both behaviours, with older adults’ health. The main aim has been targeted with three studies: (1) to evaluate the effect of PA interventions with a minimum six months follow-up, and to describe specific strategies implemented to improve adherence to PA; (2) to evaluate the validity of the Sedentary Behaviour Questionnaire (SBQ) to measure older adults’ SB using accelerometry as a criterion validity; (3) to evaluate the relationship between PA and SB, self-reported and device-measured, with the health-related quality of life (HRQoL) among older adults. Study I shows that PA-based interventions have a significant effect on PA levels at the end of the interventions compared to non-active control groups (CG) (standardized mean difference (SMD) = 0.18); and at 6 months follow-up (SMD = 0.30). Education, self-monitoring and action planning are the most used identified strategies. Study II shows a weak agreement between measures (intraclass correlation coefficient (ICC) = 0.32) and an underestimation of the sedentary time with the SBQ of 72.90 mins/day against device-measured. Study III shows a statistically significant but weak relationship between PA and SB, self-reported and device-measured, with HRQoL (p  0.05), being positive with PA and negative with SB, in particular with physical component score (PCS). Regarding study I, although showing quite heterogeneous results, PA-based interventions have statistically significant effects on PA levels at the end of the interventions, with a decline after 12 months. The most widely used strategies have been educations, self-monitoring and action planning, based on the Social Cognitive Theory (SCT). Study II shows that SBQ tends to underestimate SB time among older adults. Therefore, the SBQ is a valid but unreliable instrument. Based on the study III results, we conclude that PA and SB, self-reported and device-measured, are significant but weakly associated with HRQoL, with a variance between PCS and mental component score (MCS).