Les quatre dimensions de la persona humana: De l'antropologia del Salteri a la neurobiologia del segle XXI

Abstract

Aquesta tesi que es presenta és un treball d’aproximació a una antropologia essencial fonamentada en una mirada multidimensional de l’individu segons la proposta antropològica dels escrits de l’Antic Testament, i la seva correlació amb les troballes neuro- biològiques d’avui. Neix de l’interès essencial de conèixer qui és aquest ésser humà del que Déu es recorda. (Sl 8,5) “Què és l’home perquè te’n recordis”. El primer capítol pretén fer una revisió de les diferents concepcions antropològiques fonamentals al llarg de la història. Aquestes mirades han sofert diversos biaixos que han caracteritzat la definició de la persona humana d’acord amb certs perspectivismes o reduccionismes tradicionals, a consideracions de caràcter històrico culturals o bé a pre- concepcions dialògiques molt definides, que han acabat per situar la persona humana entre el cos i l’anima o entre la fisicitat i l’espiritualitat, o entre la ment i el cervell. Les antropologies considerades deixen d’abastar àmbits i dimensions específiques de l’individu que el fan ser com és. En un segon capítol és fa una aproximació amb detall a la perspectiva judeocristiana que ens ofereix l’estudi dels textos bíblics ja posa en evidència que la persona és definida a partir de quatre dimensions que responen a mots hebreus concrets, el basar, el nephesh, el leb i la ruah, que semblen explicar la fisicitat, la identitat anímica, el raonament i l’esperit humà. S’estudia aquest vincle terminològic a partir del gènesi i la creació humana i especialment el llibre dels Salms, prototipus de llibre de pregaria i de relació amb Déu del creient, on es posen de relleu aquestes quatre dimensions. Posteriorment, una aproximació a l’antropologia biologista mira d’esbrinar l’evolució del cervell humà com a paradigma del desplegament de les capacitats plenament humanes i diferenciadores de les altres espècies. De l’estudi del sistema nerviós central, i a la llum de les troballes neurobiològiques d’avui, es descriuen les diferents xarxes neurals evolucionades, des del primer i arcaic cervell reptilià, el cervell límbic dels primers mamífers, el cervell cortical dels primats i el cervell “de luxe” o transcendent, ben diferenciats tot i que increïblement relacionats, i que permeten correlacionar les seves funcions amb aquestes dimensions humanes descrites en la literatura judeocristiana de les escriptures. Finalment es posen en relació aquestes dues preconcepcions antropològiques amb la finalitat de veure-hi un sentit darrer, tot i proposant una antropologia essencial en quatre dimensions, explicada a partir de textos bíblics i descrita neurobiològicament. Algunes conclusions a les que arriba la tesi són que certament podem descriure una antropologia de quatre dimensions tot i relacionant aquest reduccionisme biologista amb el paradigma judeocristià. Una segona conclusió és que estem describint una antropologia en evolució, no tancada, que permet el desplegament permanent de l’ésser humà evolutivament parlant. Finalment, i fruit d’aquestes reflexions, intuïm que tal i com les neurones són cèl·lules pensades per a respondre, es fa suggerent la idea d’una espiritualitat i vivència transcendent en la persona creient que vagi més enllà de la interioritat i la contemplació, i que l’amor esdevé el vincle que relliga les dimensions humanes fent possible el necessari equilibri de la persona de la que Déu es recorda.

Esta tesis que se presenta es un trabajo de aproximación a una antropología esencial fundamentada en una mirada multidimensional del individuo según la propuesta antropológica de los escritos del Antiguo Testamento, y su correlación con los hallazgos neurobiológicos de hoy. Nace del interés esencial de conocer quién es ese ser humano del que Dios se acuerda. (Sal 8,5) “Qué es el hombre para que te acuerdes de él?”. El primer capítulo pretende realizar una revisión de las diferentes concepciones antropológicas fundamentales a lo largo de la historia. Estas miradas han sufrido varios sesgos que han caracterizado la definición de la persona humana de acuerdo con ciertos perspectivismos o reduccionismos tradicionales, a consideraciones de carácter histórico culturales o bien a preconcepciones dialógicas muy definidas, que han acabado por situar a la persona humana entre el cuerpo y el alma o entre la fisicidad y la espiritualidad, o entre la mente y el cerebro. Las antropologías consideradas dejan de abarcar ámbitos y dimensiones específicas del individuo que le hacen ser como es. En un segundo capítulo se hace una aproximación con detalle a la perspectiva judeocristiana que nos ofrece el estudio de los textos bíblicos ya pone en evidencia que la persona es definida a partir de cuatro dimensiones que responden a palabras hebreas concretas, bazar, nephesh, leb y ruah, que parecen contar la fisicidad, la identidad anímica, el razonamiento y el espíritu humano. Se estudia este vínculo terminológico a partir del Génesis y la creación humana y especialmente el libro de los Salmos, prototipo de libro de oración y de relación con el Dios del creyente, donde se ponen de relieve estas cuatro dimensiones. Posteriormente, una aproximación a la antropología biologista trata de averiguar la evolución del cerebro humano como paradigma del despliegue de las capacidades plenamente humanas y diferenciadoras de las demás especies. Del estudio del sistema nervioso central, y a la luz de los hallazgos neurobiológicos de hoy, se describen las diferentes redes neurales evolucionadas, desde el primer y arcaico cerebro reptiliano, el cerebro límbico de los primeros mamíferos, el cerebro cortical de los primates y el cerebro “de lujo” o trascendente, bien diferenciados aunque increíblemente relacionados, y que permiten correlacionar sus funciones con estas dimensiones humanas descritas en la literatura judeocristiana de las escrituras. Finalmente se ponen en relación estas dos preconcepciones antropológicas con el fin de ver un sentido último, proponiendo una antropología esencial en cuatro dimensiones, explicada a partir de los textos bíblicos y descrita neurobiológicamente. Algunas conclusiones a las que llega la tesis son que ciertamente podemos describir una antropología de cuatro dimensiones relacionando este reduccionismo biologista con el paradigma judeocristiano. Una segunda conclusión es que estamos describiendo una antropología en evolución, no cerrada, que permite el despliegue permanente del ser humano evolutivamente hablando. Por último, y fruto de estas reflexiones, intuimos que tal y como las neuronas son células pensadas para responder, se hace sugerente la idea de una espiritualidad y vivencia trascendente en la persona creyente que vaya más allá de la interioridad y la contemplación, y que el amor se convierte en el vínculo que religa las dimensiones humanas haciendo posible el necesario equilibrio de la persona de la que Dios se acuerda.

This thesis is a work of approach to an essential anthropology based on a multidimensional view of the individual according to the anthropological proposal of the Old Testament writings, and its correlation with today's neurobiological findings. It is born from the essential interest in knowing who this human being is. (Ps 8: 5) "What is a human, that you should remember him?" The first chapter aims to review the different fundamental anthropological conceptions throughout history. These views have suffered from various biases that have characterized the definition of the human person according to certain traditional perspectives or reductionisms, from historical cultural considerations to very definite dialogical preconceptions, which have ended up placing the human person between the body and the soul, physicality and spirituality, or between mind and brain. The anthropologies considered no longer cover specific areas and dimensions of the individual that make him the way he is. In a second chapter he gives a detailed approach to the Judeo-Christian perspective offered by the study of biblical texts and highlights that the person is defined from four dimensions that respond to specific Hebrew words, bazar, nephesh, leb and ruah, which seem to explain physicality, psychic identity, reasoning, and the human spirit. We study this terminological link from genesis and human creation, and especially the book of Psalms, a prototype book of prayer and relationship with God of the believer, where these four dimensions are highlighted. Subsequently, an approach to biological anthropology seeks to find out the evolution of the human brain as a paradigm for the deployment of the fully human and differentiating capabilities of other species. From the study of the central nervous system, and because of today's neurobiological findings, the different evolved neural networks are described. From the first and archaic reptilian brain, the limbic brain of the first mammals, to the cortical brain of primates and the “luxury” or transcendent brain, well differentiated but incredibly related, and that allow to correlate its functions with these human dimensions described in the Judeo-Christian literature of the scriptures. Finally, these two anthropological preconceptions are related in order to see a final meaning, while proposing an essential anthropology in four dimensions, explained from biblical texts and described neurobiologically. Some of the conclusions reached by the thesis are that we can certainly describe a four-dimensional anthropology while relating this biological reductionism to the Judeo-Christian paradigm. A second conclusion is that we are describing an evolving anthropology, not closed, that allows the permanent deployment of human beings evolutionarily speaking. Finally, and because of these reflections, we sense that just as neurons are cells designed to respond, it suggests the idea of a transcendent spirituality and experience in the person believing that it goes beyond the interiority and the contemplation. In addition, love becomes the bond that binds the human dimensions making possible the necessary balance of the person whom God remembers