Universitat de Barcelona. Departament de Química Inorgànica
L'interès pels compostos amb unions directes metall-metall és ja forca antic. La determinació d'un enllaç mercuri-mercuri en l'ió mercuri(I) que es presenta en forma dímera (Hg2+/2), fou el primer exemple d'una espècie química amb un enllaç intermetàl·lic. Aquest fet no va ser confirmat estructuralment fins molts anys després en estudiar els compostos Hg(2)X(2). Altres exemples interessants en els quals s'han detectat enllaços M-M són els compostos de fórmula M(6)Cl(14).7H(2)O, on M = Nb i Ta. Aquests, però, eren casos aïllats en el món de la química pel fet que els mitjans de que es disposava, feien difícil posar de manifest un enllaç intermetàl·lic. A partir dels anys seixanta, es produeix un gran desenvolupament de tècniques físiques que permeten de comprovar la presencia d'un enllaç metall-metall. Es tracta principalment de la difracció de raigs-X i de la ressonància magnètica nuclear (RMN), que és aplicable a diversos nuclis. Això fa que aquesta àrea de la química experimenti un creixement espectacular, de manera que són nombrosos els compostos d'aquest tipus que ja avui dia es coneixen.
Compostos inorgànics; Compuestos inorgánicos; Inorganic compounds; Síntesi inorgànica; Síntesis inorgánica; Inorganic synthesis (Chemistry)
546 - Inorganic chemistry
Ciències Experimentals i Matemàtiques