dc.description.abstract
La història de la simulació de sistemes de N cossos pot resumir-se breument dient que aquesta ha anat evolucionant dels primers estudis de líquids simples a l'estudi de sistemes cada vegada més complexes (sals foses, líquids moleculars, dissolucions, macromolècules, interfases, reaccions químiques, polímers, ...), Aquesta evolució ha estat possible gràcies, d'una banda, al gran progrés tecnològic dels ordinadors, i de l'altra, al desenvolupament de nous mètodes i tècniques de simulació.
Aquesta línia d'evolució cap a l'estudi de sistemes més complexes és precisament la que s'està seguint en el grup de simulació integrat per membres de la Secció d'Informàtica del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la Universitat Politècnica de Catalunya i del Departament de Física Fonamental de la Universitat de Barcelona. Abans de l'inici d'aquest treball, s'havia aplicat la dinàmica molecular a l'estudi de líquids simples, i es començava a preparar el camí per a poder estudiar sistemes més complexes; d'una banda, s'havia desenvolupat un programa de dinàmica de Langevin per a poder simular dissolucions considerant explícitament només el solut, i de l'altra, s'acabava d'implementar el mètode d'Ewald al programa de dinàmica molecular per a poder simular sistemes iònics com les sals foses.
Aleshores, seguint aquesta línia de progressió, en aquest treball hem estudiat: a) Sals foses aplicant la dinàmica molecular (AgI, Cul, CuBr, CuCI i NaCl). b) Dissolucions iòniques aquoses aplicant la dinàmica de Langevin (NaCI-aq).
en_US
