Implicaciones clínicas y pronósticas de los patrones radiológicos de las hiperintensidades de la sustancia blanca en pacientes con antecedente reciente de ictus isquémico. Estudio observacional por resonancia magnética

Abstract

Un dels marcadors coneguts de malaltia de petit vas intracranial és la presència d’hiperintensitats en la substància blanca en ressonància magnètica. Es relaciona amb l’envelliment i amb factors de risc vascular i és més prevalent en pacients amb antecedent d’ictus. A més, és un factor predictor de nous esdeveniments isquèmics, així com de deteriorament cognitiu i funcional. El seu espectre de presentació topogràfica és variable i, avui dia, encara no hi ha suficient evidència de si aquesta variabilitat tradueix etiopatogènies diferents i justifica diferents presentacions clíniques. En aquest treball de tesi s’ha aprofundit en l’anàlisi de l’espectre d’aquestes hiperintensitats, des d’un entorn clínic, en dues cohorts de pacients amb antecedent d’ictus isquèmica partir de diferents abordatges d’anàlisis de la imatge, amb especial interès en els visuals. A través del mètode visual utilitzat s’han pogut avaluar determinats patrons de distribució menys estudiats. Els resultats obtinguts han trobat associacions significatives entre determinats patrons de distribució i perfils de risc vascular i de pronòstic funcional. En concret, les conclusions més rellevants han estat l’associació independent entre la hipertensió arterial amb les hiperintensitats periventriculars i de ganglis basals, la relació entre la dislipèmia amb les lesions en el tronc i, finalment, el pitjor pronòstic funcional dels pacients amb lesions en el tronc als tres mesos de l’esdeveniment. En conclusió, les evidències demostrades en aquesta tesi realcen la idea de la possible existència de vulnerabilitats topogràfiques específiques en la substància blanca, per la qual cosa sembla rellevant definir fenotips de distribució d’aquestes lesions per a continuar avançant en aquesta línia de recerca.

Uno de los marcadores conocidos de enfermedad de pequeño vaso intracraneal es la presencia de hiperintensidades en la sustancia blanca en resonancia magnética. Se relaciona con el envejecimiento y con factores de riesgo vascular y es más prevalente en pacientes con antecedente de ictus. Además, es un factor predictor de nuevos eventos isquémicos, así como de deterioro cognitivo y funcional. Su espectro de presentación topográfica es variable y, a día de hoy, aún no hay suficiente evidencia de si esta variabilidad traduce etiopatogenias distintas y justifica diferentes presentaciones clínicas. En este trabajo de tesis se ha profundizado en el análisis del espectro de estas hiperintensidades, desde un entorno clínico, en dos cohortes de pacientes con antecedente de ictus isquémico a partir de diferentes abordajes de análisis de la imagen, con especial interés en los visuales. A través del método visual utilizado se han podido evaluar determinados patrones de distribución menos estudiados. Los resultados obtenidos han hallado asociaciones significativas entre determinados patrones de distribución y perfiles de riesgo vascular y de pronóstico funcional. En concreto, las conclusiones más relevantes han sido la asociación independiente entre la hipertensión arterial con las hiperintensidades periventriculares y de ganglios basales, la relación entre la dislipemia con las lesiones en el tronco y, finalmente, el peor pronóstico funcional de los pacientes con lesiones en el tronco a los tres meses del evento. En conclusión, las evidencias demostradas en esta tesis realzan la idea de la posible existencia de vulnerabilidades topográficas específicas en la sustancia blanca, por lo que parece relevante definir fenotipos de distribución de estas lesiones para seguir avanzando en esta línea de investigación.

One of the known markers of intracranial small vessel disease is the presence of hyperintensities in the white matter on magnetic resonance imaging. It is related to aging and vascular risk factors and is more prevalent in patients with a history of stroke. It is also a predictor of new ischemic events as well as cognitive and functional deterioration. Its spectrum of topographic presentation is variable, and, to date, there is still not enough evidence as to whether this variability translates different etiopathogenesis and justifies different clinical presentations. This thesis work has deepened into the analysis of the spectrum of these hyperintensities, from a clinical setting, in two cohorts of patients with a history of ischemic stroke based on different image analysis approaches, with special interest in visuals. Through the visual method used, it has been possible to evaluate certain less studied distribution patterns. The results obtained have found significant associations between certain distribution patterns and profiles of vascular risk and functional prognosis. Specifically, the most relevan conclusions have been the independent association between arterial hypertension with periventricular and basal ganglia hyperintensities, the relationship between dyslipidaemia with lesions in the brainstem and, finally, the worse functional prognosis of patients with lesions in the brainstem three months after the event. In conclusion, the evidence demonstrated in this thesis enhances the idea of the possible existence of specific topographic vulnerabilities in the white matter, so it seems relevant to define distribution phenotypes of these lesions to continue advancing in this line of research.