Efectos de un programa de actividad física en los cambios biomecánicos en el equilibrio y la marcha en personas mayores de 75 años residentes en la comunidad

Abstract

Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció basada en el Programa d’exercicis OTAGO en format grupal durant 6 setmanes, per millorar la força, la marxa i l’equilibri en gent gran, residents a la comunitat. Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat controlat amb 196 participants en el grup intervenció (GI) i 205 en el grup control (GC) entre 75 i 90 anys, reclutats en Centres d’Atenció Primària, excloent les persones amb demència, cegues, amputades i/o intervingudes quirúrgicament de membres inferiors els 6 mesos previs, neoplàsies actives, institucionalitzats o incloses en programes d’atenció domiciliaria, així com amb exercici físic contraindicat. A l’inici, als 3 i 12 mesos postintervenció es va avaluar la força de prensió manual amb un dinamòmetre Jamar®, la potència (P) de les extremitats inferiors amb un encoder lineal Chronojump®, la marxa amb el sensor BTS G-Walk® i el Timed Up-and-Go test (TUG), així com l’equilibri amb la plataforma Biodex Balance System®, l’escala de Tinetti i la d’equilibri de Berg. Simultàniament es va realitzar un monitoratge telefònic trimestral de les caigudes i les seves conseqüències. Resultats: Es van analitzar les proves físiques de 401 participants a nivell basal (55,1% dones, edat mitjana 80,7 anys), de 237 als 3 mesos i 127 als 12 mesos i les dades en relació amb les caigudes de 393 persones. L’edat es correlaciona significativament (p<0,05) amb totes les variables físiques excepte amb l’índex de risc de caigudes (FR) i amb el test d’integració sensorial i equilibri modificat en superfície goma escuma amb ulls tancats (m-CTSIB CE). Les dones van obtenir valors inferiors als homes en totes les PF. La intervenció aconsegueix una millora significativa (p=0,02) de l’equilibri als 3 mesos en els homes, avaluats mitjançant l’escala de Tinetti. Els homes del GI, milloren significativament (p<0,05) l’equilibri avaluat amb el FR als 3 mesos i el m-CTSIB CE als 12 mesos, així com, la FP, la velocitat de la marxa i la longitud de la gambada, encara que aquestes proves s’observa una tendència a la millora però sense significació estadística. Les dones del GI milloren significativament l’equilibri (p=0,01) avaluat amb l’escala de Tinetti i el FR als 3 mesos (p=0,04) i el m-CTSIB CE i la gambada als 12 mesos (p=0,01). En els dos sexes no es va observar millora de la P i del TUG. En el GI, la taxa de caigudes és significativament inferior (p<0,05) en les dones i en la categoria d’edat de 80-84 anys. La taxa de fractures és significativament inferior (p<0,05) en els dos sexes i en la categoria de 80-84 anys, així com, la utilització del recurs assistencial de rehabilitació (p<0,001) i de la por a caure (p<0,001). Conclusions: El programa d’exercicis millora significativament l’equilibri en els homes als 3 mesos i exerceix també una tendència a la millora en la FP, la velocitat de la marxa, la cadència i la longitud de la gambada sense ser significatiu. En les dones aquesta tendència favorable es produeix en l’equilibri, la velocitat de la marxa i la longitud de la gambada sense ser significativa. Als 12 mesos s’aconsegueix una menor pèrdua, no significativa, de la FP, la marxa i l’equilibri en els dos sexes. Una major edat es correlaciona significativament amb totes les variables físiques excepte amb el FR i el m-CTSIB CE. Els homes obtenen puntuacions significativament superiors a les dones excepte en la cadència de la marxa i les proves d’equilibri. La intervenció disminueix significativament la taxa de caigudes en les dones i la categoria d’edat de 80-84 anys, així com les seves conseqüències.

Objetivo: Evaluar la efectividad de una intervención basada en el Programa de ejercicios OTAGO en formato grupal durante 6 semanas, para mejorar la fuerza, la marcha y el equilibrio en personas mayores, residentes en la comunidad. Metodología: Ensayo clínico aleatorizado controlado con 196 participantes en el grupo intervención (GI) y 205 en el grupo control (GC) entre 75 y 90 años, reclutados en Centros de Atención Primaria, excluyendo las personas con demencia, ceguera, amputados y/o intervenidos quirúrgicamente de miembros inferiores en los 6 meses previos, neoplasias activas, institucionalizadas o incluidas en programas de atención domiciliaria, así como aquellas con ejercicio físico contraindicado. Al inicio, a los 3 y 12 meses posintervención se evaluó la fuerza de prensión manual (FP) con un dinamómetro Jamar®, la potencia (P) de las extremidades inferiores con un encoder lineal Chronojump®, la marcha con el sensor BTS G-Walk® y el Timed Up-and-Go test (TUG), así como el equilibrio con la plataforma Biodex Balance System®, la escala de Tinetti y la de equilibrio de Berg. Simultáneamente se realizó una monitorización telefónica trimestral de las caídas y sus consecuencias. Resultados: Se analizaron las pruebas físicas de 401 participantes a nivel basal (55,1% mujeres, edad media 80,7 años), de 237 a los 3 meses y 127 a los 12 meses y los datos en relación a las caídas de 393 personas. La edad se correlaciona significativamente (p<0,05) con todas las variables físicas excepto con el índice de riesgo de caída (FR) y con el test de integración sensorial y equilibrio modificado en superficie goma espuma con ojos cerrados (m-CTSIB CE). Las mujeres obtuvieron valores inferiores a los hombres en todas la PF. La intervención consigue una mejora significativa (p=0,02) del equilibrio a los 3 meses en los hombres, evaluado mediante la escala de Tinetti. Los hombres del GI, mejoran significativamente (p<0,05) el equilibrio evaluado con el FR a los 3 meses y el m-CTSIB CE a los 12 meses, así como, la FP, la velocidad de la marcha y la longitud de la zancada, aunque estas últimas sin significación estadística. Las mujeres del GI mejoran significativamente el equilibrio (p=0,01) evaluado con la escala de Tinetti y el FR a los 3 meses (p=0,04) y el m-CTSIB CE y la zancada a los 12 meses (p=0,01). En ambos sexos no se observó mejora de la P y del TUG. En el GI, la tasa de caídas es significativamente inferior (p<0,05) en las mujeres y en la categoría de edad de 80-84 años. La tasa de fracturas es significativamente menor (p<0,05) en ambos sexos y en la categoría de 80-84 años, así como, el uso del recurso asistencial de rehabilitación (p<0,001) y del miedo a caer (p<0,001). Conclusiones: El programa de ejercicios mejora significativamente el equilibrio en los hombres a los 3 meses y ejerce también una tendencia a la mejora en la FP, la velocidad de la marcha, la cadencia y la longitud de la zancada sin ser significativo. En las mujeres esta tendencia favorable se produce en el equilibrio, la velocidad de la marcha y la longitud de la zancada sin ser significativa. A los 12 meses se consigue una menor pérdida, no significativa, de la FP, la marcha y el equilibrio en ambos sexos. Una mayor edad se correlaciona significativamente con todas las variables físicas excepto el FR y el m-CTSIB CE. Los hombres obtienen puntuaciones significativamente superiores a las mujeres excepto en la cadencia de la marcha y algunas pruebas de equilibrio. La intervención disminuye significativamente la tasa de caídas en las mujeres y en la categoría de edad de 80-84 años, así como sus consecuencias.

Objective: To evaluate the effectiveness of a group-based 6-week intervention based on the OTAGO Exercise Program, to improve strength, mobility, gait and balance parameters in community-dwelling older adults. Methodology: A randomized controlled clinical trial with 196 participants in the intervention group (IG) and 205 in the control group (CG), community-dwelling older adults 75 to 90 years old, recruited in Primary Care Centres, excluding dementia, blindness, amputees and/or lower limb surgery 6 months previous, active neoplasms, institutionalized or included in home care program, as well as those with contraindication of physical exercise. At baseline, at 3 and 12 months after the end of the intervention, grip strength was evaluated with a Jamar® dynamometer, power (P) of the lower extremities with a Chronojump® linear encoder, gait with the sensor BTS G-Walk® and the Timed Up-and-Go test (TUG), balance with the Biodex Balance System® platform, the Tinetti scale and the Berg balance scale. Simultaneously, a once every three months telephone monitoring of the falls and consequences was carried out. Results: At baseline, 401 participants were analysed with physical tests (55.1% women, mean age 80.7 years), 237 at the 3 months follow-up, 127 at 12-month follow up, and 393 participants were monitored for falls. Age was significantly correlated (p<0.05) with all physical variables except for the Fall Risk test (FR) and the sensory integration balance test with eyes closed and unstable surface (m-CTSIB CE). Women obtained lower values than men in all physical tests. The intervention achieved significant improvements (p=0.02) in balance at post-intervention in men, evaluated using the Tinetti scale. Male participants in the IG significantly improved (p<0.05) balance evaluated with the FR at 3 months and the m-CTSIB CE at 12 months follow up, as well as grip strength, gait speed and stride length, although without statistical significance. Women in the IG significantly improved balance (p=0.01) evaluated with the Tinetti scale and the FR at 3 months (p=0.04) and the m-CTSIB CE and stride length at 12 months (p=0.01) follow up. No improvements in P and TUG score were observed in both sexes. The rate of falls was significantly lower (p<0.05) in the IG, with this decrease being significant in women and in the age category of 80-84 years. In the same group, the rate of fractures numbers was significantly lower (p<0.05) in both sexes and in the 80-84 years-old category, as well as the use of rehabilitation assistance resource (p<0.001) and fear of falling (p<0.001). Conclusions: The exercise program significantly improves balance in men at 3 months and has a tendency to improve grip strength, gait speed, cadence and stride length without being significant. In women, this favourable trend occurs in balance, gait speed and stride length without being significant. At 12 months follow-up, in both sex, grip strength, gait and balance achieve less loss, not significant. Older age is significantly correlated with all physical variables except the FR and m-CTSIB CE. Men obtained significantly higher scores than women except in gait speed, cadence and some balance test. The intervention is also effective in reducing falls in women and in the 80-84 years-old category, as well as their consequences.