Capacidad pronóstica de los parámetros analíticos pretratamiento en los pacientes con carcinomas escamosos de cabeza y cuello

Abstract

Introducció: El carcinoma escamós de cap i coll és el 6è tumor més diagnosticat a nivell mundial. La seva etiopatogènia té relació amb carcinògens ambientals com el tabac i l’alcohol, però també amb el virus del papil·loma humà en la localització de la orofaringe. La seva supervivència no ha experimentat una milloria evident amb els anys degut a les recidives locals i regionals, metàstasis a distància i segons tumors primaris. El pronòstic oncològic d’aquest tipus de tumor s’estima únicament amb factors tumorals (TNM). Tot i així, cada vegada existeix més evidència que també influeixen factors relacionats amb el pacient, degut a la interacció entre el sistema immunitari i la inflamació amb el càncer. L’anàlisi de sang és un mètode poc invasiu, de baix cost i àmpliament disponible que ens permet avaluar d’una manera senzilla l’estat immunitari, inflamatori i nutricional del pacient. Objectius: La principal hipòtesis del nostre estudi és que existeix una relació entre el pronòstic de la malaltia i el valor quantitatiu de diversos paràmetres analítics hematològics en pacients amb carcinomes escamosos de cap i coll. Com a objectius concrets ens proposem determinar quins paràmetres analítics condicionen de manera significativa el pronòstic dels pacients amb aquests tipus de tumors i proposar un paràmetre analític integrat que combini la informació pronòstica dels paràmetres individuals. Finalment, ens plantegem proposar un algoritme de classificació pronòstica pels pacients amb carcinomes escamosos de cap i coll que combini criteris tumorals (TNM) i criteris relatius al pacient (paràmetre integrat de valors analítics). Material i mètodes: Es tracta d’un estudi observacional retrospectiu on es va incloure els pacients diagnosticats histològicament de carcinoma escamós de cap i coll recollits en única institució (Hospital de Sant Pau) entre l’any 2000 i 2017, els quals disposaven d’una analítica sanguínia pretractament i un seguiment mínim de 2 anys. La cohort resultant va constar de 1274 pacients. Resultats: De tots els paràmetres analítics recollits, es va objectivar una relació significativa amb el resultats oncològics en les següents variables: creatinina, alanina aminotransferasa, albúmina, hemoglobina, hematòcrit, hematies, plaquetes, plaquetòcrit, leucòcits, neutròfils, monòcits i limfòcits. De tots ells, la hemoglobina va demostrar una major capacitat pronòstica. També es va comprovar la capacitat pronòstica en la nostra cohort de les ratis neutròfils-limfòcits, plaquetes-limfòcits, de l’índex de la resposta inflamatòria sistèmica (combinació de neutròfils, monòcits i limfòcits) i la relació aspartat aminotransferasa i alanina aminotransferasa, ja proposats anteriorment. Es va crear un paràmetre integrat conformat en el numerador per les variables en les que el seu augment va suposar una disminució de la supervivència (neutròfils, plaquetes i monòcits), i en el seu denominador per les variables en què el seu descens va suposar una disminució de la supervivència (creatinina, albúmina, hemoglobina, alanina aminotransferasa i limfòcits). Es va comprova com aquest paràmetre integrat presentava una capacitat pronòstica major al comparar-la amb la dels paràmetres analítics individuals i els paràmetres combinats coneguts prèviament. Es va proposar una classificació pronòstica que combinava informació tumoral (mitjançant la classificació TNM) i del pacient (mitjançant la categoria del valor del paràmetre integrat), demostrant una millor estratificació del risc que les classificacions actuals mitjançant només el TNM. Conclusions: L’estat inflamatori, immunitari i nutricional del pacient juga un paper important en el pronòstic oncològic del pacient amb carcinoma escamós de cap i coll. La informació pronòstica derivada del paràmetre analític integrat va ajudar a classificar els pacients en categories pronòstiques en les que es combinava característiques relatives al tumor amb el valor del paràmetre integrat.

Introducción: El carcinoma escamoso de cabeza y cuello es el 6º tumor más diagnosticado a nivel mundial. Su etiopatogenia tiene relación con carcinógenos ambientales como el tabaco y el alcohol, pero también con el virus del papiloma humano en la localización de la orofaringe. Su supervivencia no ha experimentado una mejoría evidente con los años debido a las recidivas locales y regionales, metástasis a distancia y segundos tumores primarios. El pronóstico oncológico de este tipo de tumor se estima únicamente con factores tumorales (TNM). No obstante, cada vez existe más evidencia de que también influyen factores relacionados con el paciente, debido a la interacción entre el sistema inmunitario y la inflamación con el cáncer. El análisis de sangre es un método poco invasivo, de bajo coste y disponible que nos permite evaluar de una manera sencilla el estado inmunitario, inflamatorio y nutricional del paciente. Objetivos: La principal hipótesis de nuestro estudio es que existe una relación entre el pronóstico de la enfermedad y el valor cuantitativo de diversos parámetros analíticos hematológicos en pacientes con carcinomas escamosos de cabeza y cuello. Como objetivos concretos nos proponemos determinar qué parámetros analíticos condicionan de manera significativa el pronóstico de los pacientes con estos tipos de tumores y proponer un parámetro analítico integrado que combine la información pronóstica de los parámetros individuales. Finalmente, nos planteamos proponer un algoritmo de clasificación pronóstica para los pacientes con carcinomas escamosos de cabeza y cuello que combine criterios tumorales (TNM) y criterios relativos al paciente (parámetro integrado de valores analíticos). Material y métodos: Se trata de un estudio observacional retrospectivo en el que se incluyeron los pacientes diagnosticados histológicamente de carcinoma escamoso de cabeza y cuello recogidos en una única institución (Hospital de Sant Pau) entre el año 2000 y 2017, los cuales disponían de una analítica sanguínea previa al tratamiento y un seguimiento mínimo de 2 años. La cohorte resultante constó de 1274 pacientes. Resultados: De todos los parámetros analíticos recogidos, se objetivó una relación significativa con los resultados oncológicos en las siguientes variables: creatinina, alanina aminotransferasa, albúmina, hemoglobina, hematocrito, hematíes, plaquetas, plaquetocrito, leucocitos, neutrófilos, monocitos y linfocitos. De todos ellos, la hemoglobina demostró una mayor capacidad pronóstica. También se comprobó la capacidad pronóstica en nuestra cohorte de las ratios neutrófilos-linfocitos, plaquetas-linfocitos, del índice de la respuesta inflamatoria sistémica (combinación de neutrófilos, monocitos y linfocitos) y la relación aspartato aminotransferasa y alanina aminotransferasa, ya propuestos con anterioridad. Se creó un parámetro integrado conformado en el numerador por las variables en las que su aumento supuso una disminución de la supervivencia (neutrófilos, plaquetas y monocitos), y en el denominador por las variables en las que su descenso supuso una disminución de la supervivencia (creatina, albúmina, hemoglobina, alanina aminotransferasa y linfocitos). Se comprobó como este parámetro integrado presentaba una capacidad pronóstica mayor al compararla con la de los parámetros analíticos individuales y la de los parámetros combinados conocidos previamente. Se propuso una clasificación pronóstica que combinaba información tumoral (mediante la clasificación TNM) y del paciente (mediante la categoría del valor del parámetro integrado), demostrando una mejor estratificación del riesgo que las clasificaciones actuales mediante el TNM únicamente. Conclusiones: El estado inflamatorio, inmunitario y nutricional del paciente juega un papel importante en el pronóstico oncológico del paciente con carcinoma escamoso de cabeza y cuello. La información pronóstica derivada del parámetro analítico integrado ayudó a clasificar los pacientes en categorías pronósticas en las que se combinaban características relativas al tumor con el valor del parámetro integrado.

Introduction: Head and neck squamous cell carcinomas are the 6th most diagnosed tumour worldwide. Its pathogenesis is related to environmental carcinogens such as tobacco and alcohol, but also to the human papilloma virus in the oropharynx. Survival has not clearly improved over the years due to local and regional recurrences, distant metastases and second primary tumours. The oncological prognosis of this type of carcinoma is estimated by tumour factors alone (TNM). However, there is increasing evidence that host-related factors also play a role, due to the interaction between the immune system and inflammation with the cancer. Blood test is a low-invasive, low-cost, and readily available method that allows us to assess the patient’s immune, inflammatory, and nutritional status in a simple way. Objective: The main hypothesis of our study is that there is a relationship between disease prognosis and the quantitative value of blood markers in patients with head and neck squamous cell carcinomas. As specific objectives, we aim to determine which blood markers significantly condition the prognosis of patients with these types of tumours, and to propose an integrated parameter that combines the prognostic information of the individual blood markers. Finally, we plan to propose a prognostic classification algorithm for patients with head and neck squamous cell carcinomas that combines tumour factors (TNM) and host-related factors (integrated parameter of blood values). Material and methods: This is a retrospective observational study which includes patients histologically diagnosed of head and neck squamous cell carcinoma collected at a single institution (Hospital de Sant Pau) between 2000 and 2017, who had a pre-treatment blood test and a minimum follow-up of 2 years. The resulting cohort consisted of 1274 patients. Results: Among all blood markers collected, a significant relationship with oncological outcomes was observed in the following variables: creatinine, alanine aminotransferase, albumin, haemoglobin, haematocrit, red blood cells, platelets, plateletocrit, leukocytes, neutrophils, monocytes, and lymphocytes. Of these, haemoglobin showed the highest prognostic capacity. Previously proposed combinate parameters like neutrophil-to-lymphocyte ratio, platelet-to-lymphocyte ratio, the systemic inflammatory response index (combination of neutrophils, monocytes, and lymphocytes) and aspartate aminotransferase and alanine aminotransferase ratio were also tested for prognostic capacity in our cohort. An integrated parameter was created, made up in the numerator by the variables in which their increase led to a decrease in survival (neutrophils, platelets, and monocytes), and in the denominator by the variables in which their decrease led to a decrease in survival (creatine, albumin, haemoglobin, alanine aminotransferase and lymphocytes). This integrated parameter was found to have a higher prognostic capacity when compared with the individual blood markers and the previously known combined parameters. A prognostic classification combining tumour (by TNM classification) and patient (by integrated parameter value category) information was proposed, demonstrating better risk stratification than current classifications by TNM alone. Conclusions: The inflammatory, immune, and nutritional status of the patient plays an important role in the oncological prognosis of the patients with head and neck squamous cell carcinoma. Prognostic information derived from the integrated analytical parameter helped to classify patients into prognostic categories combining tumour-related characteristics with the value of the integrated parameter.