El tratamiento de superficie de la cerámica hecha a mano: análisis traceológico a través de la experimentación arqueológica

Abstract

Aquesta tesi doctoral es focalitza en l’estudi d’una fase específica del procés de producció ceràmica feta a ma: el tractament de les superfícies (internes i externes). Aquesta etapa concreta ha estat escassament estudiada abordada de manera específica i sistematitzada per part de la recerca arqueològica. Per tant, l’objectiu principal de coneixement es centra en avaluar la viabilitat de l’estudi de l’esmentada fase a partir de l’aplicació de la metodologia experimental i l’anàlisi traceològic de les superfícies de les mostres obtingudes. A partir d’aquí, es dissenya i implementa un programa experimental configurat per variables intrínseques i extrínseques al material ceràmic, tals com l’alternança de les terres emprades (pasta ceràmica industrial i pasta ceràmica natural), l’elecció de tot un seguit d’eines involucrades en el treball ceràmic (d’origen mineral, vegetal i animal), la variació de la consistència de la pasta ceràmica (amb graus d’assecat que poden oscil·lar entre la consistència humida, passant per l’esta cuir i finalitzant amb les superfícies seques) i la modificació del temps de treball destinat a treballar cada mostra (amb una inversió baixa, mitja i alta). Per l’anàlisi de la informació de la col·lecció de referència que hem elaborat, es proposa una metodologia analítica basada en l’aplicació de categories de descripció de les traces, per una banda, i de l’aparença general de superfície, per d’altra. Els resultats de l’anàlisi posen de relleu la idoneïtat d’aquest tipus de mètodes adreçats a l’estudio de la producció ceràmica. D’aquesta manera, és possible establir patrons de recurrència entre les dades, en correlacionar grups traceològics en funció de les circumstàncies en la seva producció. Els esmentats grups han estat validats amb mètodes independents, com ara l’anàlisi textural. Una de les principals aportacions d’aquesta recerca rau en l’obtenció d’un referent experimental que sistematitza la variabilitat de les traces identificables a escala macroscòpica en las superfícies de la ceràmica feta a ma. Així mateix, s’ha elaborat una nomenclatura d’anàlisi aplicable a la descripció de les macro-traces en mostres experimental i en individus arqueològics. La via de la aplicabilitat en arqueologia serà fonamental en el futur, permetent acabar de validar la solidesa del programa, a l’hora que serà d’ajut en el plantejament de noves hipòtesis i preguntes de recerca, aportant profunditat a la caracterització dels processos de treballs involucrats en la producció de recipients ceràmics fets a ma.

Esta tesis doctoral se enfoca en el estudio de una fase específica del proceso de producción cerámica hecha a mano: el tratamiento de las superficies (internas y externas). Esta etapa concreta ha sido escasamente abordada de manera especializada y sistemática por parte de la investigación arqueológica. Por lo tanto, el objeto principal de conocimiento se centra en evaluar la viabilidad del estudio de la mencionada fase a partir de la aplicación de la metodología experimental y el análisis traceológico de las superficies de las muestras obtenidas. A partir de aquí, se diseña e implementa un programa experimental compuesto por variables intrínsecas y extrínsecas al material cerámico, tales como la alternancia en las tierras empleadas (pasta cerámica industrial y pasta cerámica natural), la elección de un elenco de herramientas involucradas en el trabajo cerámico (de origen mineral, vegetal y animal) la variación en la consistencia de la pasta cerámica (con grados de secado que oscilan entre la consistencia húmeda, pasando por el estado cuero y finalizando con las superficies secas) y la modificación del tiempo de trabajo destinado a trabajar cada muestra (con inversión baja, media y alta). Para el análisis de la información de la colección de referencia que hemos elaborado, se propone una metodología analítica basada en la aplicación de categorías de descripción de las trazas, por un lado y de la apariencia general de superficie, por otro. Los resultados del análisis ponen de relieve la idoneidad de este tipo de método para el estudio de la producción cerámica. De este modo, es posible establecer patrones de recurrencia entre los datos, pudiendo correlacionar grupos traceológicos en función de las circunstancias que median en su producción. Dichos resultados han sido validados con métodos independientes, como el análisis textural. Una de las principales aportaciones de esta investigación radica en la obtención de un referente experimental que sistematiza la variabilidad de las trazas identificables a escala macroscópica en las superficies de la cerámica hecha a mano. Asimismo, se ha elaborado una nomenclatura de análisis aplicable a la descripción de las macro-trazas en muestras experimentales y en individuos arqueológicos. Esta última vía será fundamental en el futuro, permitiendo acabar de validar la solidez del programa, a la vez que ayudará a plantear nuevas hipótesis y preguntas de investigación, aportando profundidad a la caracterización de los procesos de trabajo involucrados en la producción de recipientes cerámicos hechos a mano.

This doctoral thesis focuses on the study of a specific phase of the handmade pottery production process: the treatment of the surfaces (internal and external). This specific phase has been scarcely approached in a specialised and systematic way by archaeological research. Therefore, the main object of knowledge focuses on assessing the viability of the study of the mentioned phase based on the application of experimental methodology and the traceological analysis of the surfaces of the samples obtained. From this point, an experimental programme is designed and implemented, consisting of variables intrinsic and extrinsic to the pottery material, such as the alternation in the clay used (industrial clay and natural clay), the choice of a set of tools involved in the pottery work (of mineral, vegetable and animal origin), the variation in the consistency of the clay (with degrees of drying that oscillate between a wet consistency, to a leather state and ending with dry surfaces) and the modification of the working time spent working each sample (with low, medium and high investment). For the analysis of the information from the reference collection we have elaborated, an analytical methodology based on the application of categories of description of the traces, on the one hand, and of the general surface appearance, on the other hand, is proposed. The results of the analysis highlight the suitability of this type of method for the study of ceramic production. In this way, it is possible to establish patterns of recurrence among the data, making it possible to correlate traceological groups according to the circumstances of their production. These results have been validated with independent methods, such as textural analysis. One of the main contributions of this research lies in obtaining an experimental reference that systematises the variability of identifiable traces on a macroscopic scale on the surfaces of handmade ceramics. Moreover, an analytical nomenclature has been developed that can be applied to the description of macro-traces in experimental samples and in archaeological individuals. The archaeological approach will be fundamental in the future, allowing the programme’s strength to be further validated, while at the same time supporting new hypotheses and research questions, contributing depth to the characterisation of the labour processes involved in the production of handmade pottery vessels.