Universitat de Barcelona. Departament de Biologia Animal
Els quiròpters són mamífers euteris que regulen la temperatura corporal gràcies a la seva activitat metabòlica. Els representants de la zona temperada són, a més, consumidors secundaris (microquiròpters) quasi exclusivament d'insectes. Així, doncs, depenen de l'abundància d'aquests animals de sang freda que consumeixen en grans quantitats. A títol d'exemple i per tal de donar una idea de la importància que tenen les agrupacions de rats-penats sobre les poblacions d'insectes, s'ha calculat el que podria consumir en un any la colònia d'hivernada de 13000 M. schreibersi del Querant Gran d'en Paús (situat al massís del Montsec). S'ha estimat que un individu captura anualment de 0.94 a 1.89 Kg d'insectes, tot i havent descomptat un període de tres mesos de dejuni hivernal. Per tant, el resultat obtingut per a tota l'agrupació és de 12.2 a 24.57 tones d'insectes anuals, xifra prou indicativa de la importància que tenen aquests mamífers en el control de plagues i, en general, sobre les poblacions d'artròpodes. L'estudi biològic dels rats-penats ofereix bastants dificultats, sobretot les que fan referència a les possibilitats d'observació directa en els moments d'activitat, pel fet de ser nocturns els seus costums voladors. Així doncs, molts aspectes de la seva vida és necessari que siguin interpretats a través de l'estudi en llurs refugis. Això no obstant, el taxó escollit per al nostre estudi ofereix un comportament gregari i abundància d'efectius, característiques que faciliten els mostreigs. Pel que fa a l’estructura del present treball, després de la immediata exposició d'alguns trets generals sobre l'espècie, esmentant els antecedents del seu estudi a l'àmbit mediterrani, s'adjunta un breu resum de l'estat, per cert incomplet i inacabat, de la taxonomia mundial del gènere Miniopterus i la seva distribució. Un curt capítol dona una breu notícia de la repartició de M. schreibersi a Espanya. Les restants dades aportades es distribueixen en cinc capítols, que són els següents: - Explicació de les característiques dels refugis en l'àmbit estudiat i els períodes d'utilització estacional com a índex del cicle anual. - Estudi biomètric del nostre Miniopterus i singularment de l'ala en les diferents espècies del gènere i la seva correlació amb la talla. - Aspectes del cicle reproductor en ambdós sexes, indicant funcionalitat de gònades, còpula, fecundació i implantació; gestació i desenvolupament intrauterí, part i mida de la cria. Estudi del creixement extrauterí. Variacions del pes i la seva interpretació. - Comportament en les migracions i capacitat d'orientació. - Dades d'alguns endoparàsits. Un capítol final destaca les conclusions que semblen més importants; això no obstant, s'han considerat amb major detall, juntament amb els comentaris, al final de cadascun dels cinc capítols indicats.
Ratapinyades; Murciélagos; Bats
59 - Zoology
Ciències Experimentals i Matemàtiques
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.