Essays on Sustainable Consumption

Abstract

El clima està canviant, i les accions humanes en són les principals responsables. Per tant, comprendre la naturalesa dels comportaments ambientals dels consumidors ajudarà a dissenyar millors polítiques ambientals per a un futur sostenible. Al primer estudi, informat al Capítol 2, basat en el marc teòric del comportament ambiental responsable (REB), desentranyem els efectes dels factors ambientals sociopsicològics en els comportaments dels europeus, considerant que els contextos de vida varien d’un país a un altre. Les dades van ser proporcionades per la sèrie Eurobarometer Special Survey realitzada a l’enquesta del 2017 “Actituds dels ciutadans europeus cap al medi ambient”. Els resultats mostren que els tres comportaments ambientals provats (compres ecològiques, ús del transport públic i consum reduït de recursos) s’expliquen per factors ambientals individuals, així com per diferències entre països. Tot i així, els efectes difereixen depenent del comportament considerat. També trobem que els efectes del coneixement, les actituds i el control conductual percebut estan intervinguts per un conjunt de categories socials i indicadors de posició social (edat, gènere, educació i ingressos). Després de trobar evidència que els països importen en relació amb el comportament proambiental, estudiem els impulsors a nivell de país i els seus efectes en el comportament mitjà dels europeus i les interaccions entre nivells, que s’informen al Capítol 3. Per examinar la influència dels impulsors a nivell de país en el comportament i relacions actitud-comportament, afegim dades a nivell de país a l’estudi, obtingudes de diverses fonts secundàries. L’impacte directe dels impulsors a nivell de país en els comportaments proambientals va ser l’esperat: la riquesa i la desigualtat d’ingressos del país van tenir impactes positius i negatius respectivament, mentre que el desenvolupament educatiu, els problemes ambientals i els valors culturals no van tenir un impacte directe en el comportament ambiental mitjà del país. Això no obstant, en observar les interaccions entre nivells, el desenvolupament educatiu va augmentar l’efecte del control conductual percebut sobre els comportaments. A països més desenvolupats, la influència del desenvolupament del país en el comportament a través de factors sociopsicològics pot seguir un mecanisme social diferent. En contrast amb la investigació publicada fins ara, aquesta tesi doctoral també té com a objectiu descobrir patrons de comportament ambiental individual i com es distribueixen entre països amb el seu darrer estudi, informat al Capítol 4. Identifiquem quatre relacions actitud-comportament que etiquetem, de acord amb les puntuacions mitjanes de comportament ambiental, ambientalista, preambientalista, menys ambientalista i no ambientalista. Vam descobrir que els europeus ambientalistes estaven associats a posicions socials més privilegiades, però l’impacte dels factors sociopsicològics va ser menor en comparació amb altres patrons. Pel que fa a la distribució de patrons ambientals a la UE, hem reduït l’heterogeneïtat dels països a quatre grups de països que reflecteixen similituds de patrons que etiquetem com a verd (Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Suècia), pre-verd (Àustria, Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, Malta, Eslovènia), marró (República Txeca, Estònia, Itàlia, Irlanda, Hongria, Letònia, Polònia, Espanya, Eslovàquia, Regne Unit) i gris (Bulgària, Croàcia, Xipre, Grècia, Lituània, Portugal, Romania) països . Com calia esperar, els grups de països van reflectir els nivells de desenvolupament socioeconòmic (els països més desenvolupats eren més verds). Finalment, proporcionem una explicació per a les relacions heterogènies d’actitud i de comportament basades en l’efecte de desplaçament dels motivadors externs. En general, els governs han de fer un esforç per millorar els nivells de desenvolupament socioeconòmic per fomentar la sostenibilitat, però no descuidar l’avaluació de l’efecte dels incentius que poden reduir l’efecte dels factors ambientals sociopsicològics en el comportament ambiental.

El clima está cambiando, y las acciones humanas son las principales responsables. Por lo tanto, comprender la naturaleza de los comportamientos ambientales de los consumidores ayudará a diseñar mejores políticas ambientales para un futuro sostenible. En el primer estudio, informado en el Capítulo 2, basado en el marco teórico del comportamiento ambiental responsable (REB), desentrañamos los efectos de los factores ambientales sociopsicológicos en los comportamientos de los europeos, considerando que los contextos de vida varían de un país a otro. Los datos fueron proporcionados por la serie Eurobarometer Special Survey realizada en la encuesta de 2017 “Actitudes de los ciudadanos europeos hacia el medio ambiente”. Los resultados muestran que los tres comportamientos ambientales probados (compras ecológicas, uso del transporte público y consumo reducido de recursos) se explican por factores ambientales a nivel individual, así como por diferencias entre países. Aún así, los efectos difieren dependiendo del comportamiento considerado. También encontramos que los efectos del conocimiento, las actitudes y el control conductual percibido están mediados por un conjunto de categorías sociales e indicadores de posición social (edad, género, educación e ingresos). Después de encontrar evidencia de que los países importan en relación con el comportamiento proambiental, estudiamos los impulsores a nivel de país y sus efectos en el comportamiento promedio de los europeos y las interacciones entre niveles, que se informan en el Capítulo 3. Para examinar la influencia de los impulsores a nivel de país en el comportamiento y relaciones actitud-comportamiento, agregamos datos a nivel de país al estudio, obtenidos de varias fuentes secundarias. El impacto directo de los impulsores a nivel de país en los comportamientos proambientales fue el esperado: la riqueza y la desigualdad de ingresos del país tuvieron impactos positivos y negativos, respectivamente, mientras que el desarrollo educativo, los problemas ambientales y los valores culturales no tuvieron un impacto directo en el comportamiento ambiental medio del país. No obstante, al observar las interacciones entre niveles, el desarrollo educativo aumentó el efecto del control conductual percibido sobre los comportamientos. En países más desarrollados, la influencia del desarrollo del país en el comportamiento a través de factores socio-psicológicos puede seguir un mecanismo social diferente. En contraste con la investigación publicada hasta la fecha, esta tesis doctoral también tiene como objetivo descubrir patrones de comportamiento ambiental individual y cómo se distribuyen entre países con su último estudio, informado en el Capítulo 4. Identificamos cuatro relaciones actitud-comportamiento que etiquetamos, de acuerdo con las puntuaciones medias de comportamiento ambiental, ambientalista, preambientalista, menos ambientalista y no ambientalista. Descubrimos que los europeos ambientalistas estaban asociados con posiciones sociales más privilegiadas, pero el impacto de los factores sociopsicológicos fue menor en comparación con otros patrones. Con respecto a la distribución de patrones ambientales en la UE, hemos reducido la heterogeneidad de los países a cuatro grupos de países que reflejan similitudes de patrones que etiquetamos como verde (Bélgica, Luxemburgo, Países Bajos, Suecia), pre-verde (Austria, Dinamarca, Finlandia, Francia, Alemania, Malta, Eslovenia), marrón (República Checa, Estonia, Italia, Irlanda, Hungría, Letonia, Polonia, España, Eslovaquia, Reino Unido) y gris (Bulgaria, Croacia, Chipre, Grecia, Lituania, Portugal, Rumania) países . Como era de esperar, los grupos de países reflejaron los niveles de desarrollo socioeconómico (los países más desarrollados eran más verdes). Finalmente, proporcionamos una explicación para las relaciones heterogéneas de actitud y comportamiento basadas en el efecto de desplazamiento de los motivadores externos. En general, los gobiernos deben hacer un esfuerzo por mejorar sus niveles de desarrollo socioeconómico para fomentar la sostenibilidad, pero no descuidar la evaluación del efecto de los incentivos que pueden reducir el efecto de los factores ambientales sociopsicológicos en el comportamiento ambiental.

Climate is changing, and human actions are the main responsible. Hence, understanding the nature of consumers’ environmental behaviors will help design better environmental policies for a sustainable future. In the first study, reported in Chapter 2, drawing on the responsible environmental behavior (REB) theoretical framework, we disentangle the effects of socio-psychological environmental factors on Europeans’ behaviors, considering that living contexts vary from country to country. The data was provided by the Eurobarometer Special Survey series conducted in the 2017 survey “Attitudes of European citizens toward the environment”. Results show that the three tested environmental behaviors (eco-friendly purchasing, public transport use, and reduced resource consumption) are explained by individual-level environmental factors as well as by country differences. Still, the effects differ depending on the behavior considered. We also find that the effects of knowledge, attitudes, and perceived behavioral control are mediated by a set of social categories and indicators of social position (age, gender, education, and income). After finding evidence that countries matter regarding pro-environmental behavior, we study the country-level drivers and their effects on Europeans’ mean behavior and cross-level interactions, reported in Chapter 3. To examine the influence of country-level drivers on behavior and attitude-behavior relationships, we added country-level data to the study, retrieved from several secondary sources. The direct impact of country-level drivers on pro-environmental behaviors was as expected: country affluence and income inequality had positive and negative impacts, respectively, whereas educational development, environmental issues, and cultural values had no direct impact on country mean environmental behavior. Nonetheless, when looking at the cross-level interactions, educational development increased the effect of perceived behavioral control on behaviors. In more developed countries, the influence of country development on behavior through social-psychological drivers may follow a different social mechanism. A pattern in which income is not enough to change perceptions of reality, but income may be transformed into cultural capital that may change socially ingrained habits, skills, and dispositions. Contrasting with research published to date, this doctoral dissertation also aims to uncover individual environmental behavior patterns and how they are distributed across countries with its last study, reported in Chapter 4. As far as we are aware, this is the first attempt that examines how European Union (EU) citizens systematically differ in their environmental attitude-behavior relationships according to country-level contextual drivers. We identified four attitude-behavior relationships that we labeled, according to mean environmental behavior scores, environmentalist, pre-environmentalist, less-environmentalist, and non-environmentalist. We found that environmentalist Europeans were associated with more privileged social positions, but the impact of socio-psychological drivers was lower in comparison to other patterns. Regarding the distribution of environmental patterns across the EU, we have reduced the countries’ heterogeneity to four country clusters reflecting pattern similarities that we labeled green (Belgium, Luxembourg, the Netherlands, Sweden), pre-green (Austria, Denmark, Finland, France, Germany, Malta, Slovenia), brown (Czech Republic, Estonia, Italy, Ireland, Hungary, Latvia, Poland, Spain, Slovakia, United Kingdom) and grey (Bulgaria, Croatia, Cyprus, Greece, Lithuania, Portugal, Romania) countries. As expected, the country clusters reflected socioeconomic development levels (more developed countries were greener). In the interest of reducing inequality in the distribution of environmentally healthy and vital ecosystems, we suggest that EU environmental policies should mainly focus their efforts to address the environmental issues of countries classified as brown and grey. Finally, we provide an explanation for heterogenous attitude-behavior relationships based on the crowding-out effect of external motivators. Overall, governments should make an effort to improve their socio-economic development levels to foster sustainability but not neglect assessing the effect of incentives that may reduce the effect of socio-psychological environmental factors on environmental behavior.”