La arquitectura de las centrales nucleares de primera generación en España (1963-1972)

Author

Gonzalvo Salas, Carlos

Director

Zuaznabar Uzcudun, Guillermo

Codirector

Rodenas García, Juan Fernando

Date of defense

2022-06-28

Pages

513 p.



Department/Institute

Universitat Rovira i Virgili. Unitat Predepartamental d'Arquitectura

Abstract

Les centrals nuclears de primera generació a Espanya —José Cabrera, Guadalajara (1962-1968); Santa María de Garoña, Burgos (1958-1971), i Vandellòs, Tarragona (1967-1972)— estan sent desmantellades segons la previsió de l’administració. Aquest període, caracteritzat per la destrucció de les instal·lacions en qüestió, es converteix en una oportunitat per desentranyar la naturalesa d’una arquitectura que ha estat oculta durant la seva vida útil. El fenomen nuclear, en contraposició de l’atòmic, permet explorar en aquesta tesi la relació ambivalent amb la tecnologia, i les transformacions experimentades en el paisatge per l’eclosió de les primeres centrals nuclears, com unes construccions d’escala monumental que van influir en la construcció d’un nou imaginari col·lectiu durant la Guerra Freda. Com a casos d’estudi, s’aborden les propostes d’Antonio Fernández Alba, Ignacio Álvarez Castelao i Antonio Bonet Castellana als àmbits productius i als poblats per a treballadors de les tres centrals nuclears. Tot i que les dues intervencions poden resultar conceptualment oposades, formen part d’un mateix sistema que permet construir un relat al voltant d’aquesta nova arquitectura que comença en el context internacional des de principis dels anys cinquanta, amb la participació de figures reconegudes com Auguste Perret, Le Corbusier o Claude Parent. El guió que es presenta en aquesta tesi per abordar les tres centrals parteix del seu estat actual, prossegueix amb el desenvolupament d’estratègies d’embelliment i conclou amb el concepte de marca al paisatge.


Las centrales nucleares de primera generación en España – José Cabrera, Guadalajara (1962-1968), Santa María de Garoña, Burgos (1958-1971) y Vandellòs, Tarragona (1967-1972) – están siendo desmanteladas según la previsión de la administración. Este periodo, caracterizado por la destrucción de estas instalaciones, se convierte en una oportunidad para desentrañar la naturaleza de una arquitectura que ha permanecido oculta durante su vida útil. El fenómeno de “lo nuclear”, en contraposición de “lo atómico”, permite explorar en esta tesis la ambivalente relación con la tecnología y las transformaciones experimentadas en el paisaje por la eclosión de las primeras centrales nucleares, como unas construcciones de escala monumental que influyeron en la construcción de un nuevo imaginario colectivo durante la Guerra Fría. Como casos de estudio, se abordan las propuestas realizadas por Antonio Fernández Alba, Ignacio Álvarez Castelao y Antonio Bonet Castellana en los ámbitos productivos y en los poblados para trabajadores de las tres centrales nucleares. A pesar de que ambas intervenciones puedan resultar conceptualmente opuestas, forman parte de un mismo sistema que permite construir un relato en torno a esta nueva arquitectura que comienza en el contexto internacional desde principios de los años cincuenta, con la participación de figuras reconocidas como Auguste Perret, Le Corbusier o Claude Parent. El guión que se presenta en esta tesis para abordar las tres centrales parte de su estado actual, prosigue con el desarrollo de estrategias de embellecimiento y concluye con el concepto de marca en el paisaje.


First generation nuclear power plants in Spain - José Cabrera, Guadalajara (1962-1968), Santa María de Garoña, Burgos (1958-1971) and Vandellòs, Tarragona (1967-1972) - are being decommissioned as planned by the government. This period, characterised by the dismantling of these plants, gives us an opportunity to reveal the nature of a type of architecture that has remained hidden during their useful life. The phenomenon of "nuclear", as opposed to "atomic", allows this thesis to explore the ambivalent relationship with technology and the transformations experienced in the landscape by the emergence of the first nuclear power plants, as large-scale structures that influenced the construction of a new collective imaginary during the Cold War. The proposals made by Antonio Fernández Alba, Ignacio Álvarez Castelao and Antonio Bonet Castellana in the production areas and in the workers' villages of the three nuclear power plants are addressed as case studies. Although both interventions may appear to be conceptually opposed, they form part of the same system, allowing a narrative to be constructed around this new architecture that began in the international context in the early nineteen-fifties, with the participation of recognised figures such as Auguste Perret, Le Corbusier or Claude Parent. The outline of this thesis, which covers the three nuclear power plants, begins with their current state, following with the development of beautification strategies and finishing with the mark that they have left on the landscape.

Keywords

Paisatge; Arquitectura; Central nuclear; Paisaje; Landscape; Architecture; Nuclear power plant

Subjects

7 - Fine arts; 71 - Physical planning. Regional, town and country planning. Landscapes, parks, gardens; 72 - Architecture

Knowledge Area

Enginyeria i arquitectura

Documents

TESI vol 1_Carlos Gonzalvo Salas.pdf

149.7Mb

TESI vol 2_Carlos Gonzalvo Salas.pdf

29.63Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)