dc.contributor.author
Moreno Gómez, Mara
dc.date.accessioned
2022-09-27T10:18:46Z
dc.date.available
2022-09-27T10:18:46Z
dc.date.issued
2022-07-26
dc.identifier.uri
http://hdl.handle.net/10803/675480
dc.description.abstract
[eng] Over the last century, vector-borne pathogens have spread to new areas, creating novel
public health challenges. As major arthropod disease vectors, mosquitoes represent a
significant, growing threat to human health due to their role in disease transmission.
Personal protection products such as insecticides and repellents are useful tools
available to the general public that can decrease disease incidence and mosquito-related
nuisances by reducing contact frequency between mosquitoes and their hosts. However,
European Union regulations have become increasingly strict because biocide use
generates toxicological risks for human and environmental health.
The doctoral research presented herein sought to 1) validate new laboratory and field
methodologies and 2) explore alternative parameters and/or approaches for evaluating
insecticides and repellents. To this end, four studies were conducted using Aedes
albopictus (Skuse, 1894), Culex pipiens (Linnaeus, 1758), and human volunteers.
The first study estimated the landing rate outdoors in an area infested with the Asian
tiger mosquito (Ae. albopictus) and replicated this rate in the laboratory. More specifically,
16 study participants were exposed to mosquitoes in a highly infested region of Italy.
These field results were compared to laboratory results obtained in 1) a 30-m3 room
where 9 volunteers were exposed to different numbers of mosquitoes (15–50) and 2) a
0.064-m3 AIC test cage containing 200 mosquitoes. The highest mosquito landing rate
in the field was 26.8 landings/min. In the room test, a similar landing rate was achieved
using 15–20 mosquitoes and an exposure time of 3 min. In the AIC test, the landing
rate was 229 ± 48 landings/min. This study is the first to concomitantly measure and
compare Ae. albopictus landing rates in the field and laboratory.
The second study assessed alternative laboratory methods for evaluating topical
mosquito repellents and took place at three European testing laboratories. Each test
utilised female Ae. albopictus and 30 study participants. First, a conventional AIC test and
a sleeved AIC test were performed using exposed arm areas of 600 and 100 cm2,
respectively, and cage volumes of 0.040 and 0.064 m3, respectively. Mosquito density
was consistently 1 female/840 cm3. Second, room-based testing (40 ± 5 mosquitoes in
25–30 m3) was used as a proxy for field testing. A mosquito repellent (15% N,N-diethylm-
toluamide) was employed at two doses: 1 and 0.5 g/600 cm2. The two new methods
showed themselves to be good alternatives to conventional AIC testing and yielded
reproducible protection times across laboratories.
The third study used the room test to evaluate the effects of sublethal insecticide doses
used in spatial treatments on mosquito fitness; protection against mosquito bites in
humans; and toxicological risks to human and environmental health. This work
employed a synthetic type I pyrethroid, prallethrin, at three sublethal doses (0.40 ± 0.01
mg/h, 0.80 ± 0.01 mg/h, and 1.60 ± 0.01 mg/h) and utilised colonies of Ae. albopictus
and Cx. pipiens. The results showed that sublethal doses reduced mosquito survival,
influencing population size in the next generation. The doses also provided 100%
protection to human hosts and presented limited risks to human and environmental
health.
The fourth study explored how well sublethal doses of spatial repellents could protect
people from bites outdoors. Two field experiments were performed in Italy in an area
with high Ae. albopictus abundance using a synthetic type I pyrethroid, transfluthrin, in
aerosol form. The first examined levels of protection for humans, and the second
examined mosquito knockdown and mortality. Percent protection for humans remained
high (>80%) at 5 h despite the absence of mosquito mortality at 1 h. This study showed
that sublethal doses could be useful: they protected human hosts even when mosquito
mortality was null.
dc.description.abstract
[spa] Los mosquitos representan una amenaza importante y creciente para la salud humana
debido a su papel en la transmisión de enfermedades.
Productos de protección personal, como insecticidas y repelentes, pueden disminuir la
incidencia de enfermedades y las molestias relacionadas con los mosquitos al reducir la
frecuencia de contacto entre ellos y sus huéspedes. Sin embargo, la regulación de
biocidas se ha vuelto cada vez más estricta debido a que su uso puede generar riesgos
toxicológicos para la salud humana y medioambiental.
La presente tesis doctoral buscó 1) validar nuevas metodologías de laboratorio y de
campo y 2) explorar parámetros y/o enfoques alternativos para evaluar insecticidas y
repelentes. Para ello se llevaron a cabo cuatro estudios utilizando Aedes albopictus (Skuse,
1894), Culex pipiens (Linnaeus, 1758) y voluntarios humanos.
El primer estudio involucró a 16 participantes que evaluaron la tasa de aterrizaje de
mosquitos en un área naturalmente infestada por Ae. albopictus. Los resultados obtenidos
se compararon con estudios de laboratorio llevados a cabo en 1) una cabina de 30 m3
donde 9 voluntarios fueron expuestos a diferente número de mosquitos (15–50) y 2)
una jaula de 0,064 m3 que contenía 200 mosquitos, test conocido como arm-in-cage
(AIC). La tasa de aterrizaje de mosquitos más alta en el campo fue de 26,8
aterrizajes/min. El ensayo en la cabina logró una tasa similar utilizando 15 - 20
mosquitos y un tiempo de exposición de 3 min. En el AIC, la tasa fue de 229 ± 48
aterrizajes/min. Este estudio es el primero en medir y comparar tasas de aterrizaje en
campo y laboratorio con Ae. albopictus.
El segundo estudio exploró métodos de laboratorio alternativos para evaluar repelentes
de mosquitos de uso tópico. Se realizó en cuatro laboratorios europeos; se utilizaron
hembras de Ae albopictus y 30 participantes por configuración. 1) Se comparó resultados
de protección con el AIC convencional (áreas de brazo expuestas de 600 cm2) versus el
AIC con manguito (100 cm2) y volúmenes de jaula de entre 0,040 y 0,064 m3. La
densidad de mosquitos fue de 1 hembra/840 cm3. 2) se utilizaron cabinas de entre 25–
30 m3 con 40 ± 5 mosquitos. Se empleó 15% N,N-dietil-m-toluamida en dos dosis: 1 y
0,5 g/600 cm2. Los dos nuevos métodos demostraron ser buenas alternativas al AIC
convencional produciendo tiempos de protección reproducibles en todos los
laboratorios.
El tercer estudio evaluó en laboratorio los efectos de dosis subletales de insecticidas
utilizadas en tratamientos espaciales sobre 1) el estado físico de los mosquitos; 2)
protección contra las picaduras de mosquitos en humanos; y 3) riesgos toxicológicos
para la salud humana y ambiental. Este trabajo empleó un piretroide sintético tipo I,
praletrina, en tres dosis subletales (0,40 ± 0,01 mg/h, 0,80 ± 0,01 mg/h y 1,60 ± 0,01
mg/h) y utilizó colonias de Ae. albopictus y Cx. pipiens. Las dosis subletales redujeron la
supervivencia de los mosquitos, redujeron el tamaño de la población y brindaron una
protección del 100% a los huéspedes humanos. Además, presentaron riesgos
relativamente bajos para la salud humana y ambiental.
El cuarto estudio exploró cómo las dosis subletales de repelentes espaciales podrían
proteger a las personas de las picaduras de mosquitos al aire libre. Se realizaron dos
experimentos de campo en Italia en un área de alta abundancia de Ae. albopictus usando
un piretroide tipo I sintético, transflutrina, en forma de aerosol. Primero examinó los
niveles de protección para los humanos y el segundo evaluó la mortalidad de los
mosquitos. El porcentaje de protección para humanos se mantuvo alto (>80%) a las 5
h a pesar de la ausencia de mortalidad de mosquitos después de 1 h de aplicación.
dc.description.abstract
[cat] Els mosquits representen una amenaça important i creixent per a la salut humana degut
al seu paper en la transmissió de malalties.
Productes de protecció personal, com insecticides i repel·lents, poden disminuir la
incidència de malalties i les molèsties relacionades amb els mosquits al reduir la
freqüència de contacte entre ells i els seus hostes. Tot i això, la regulació de biocides s'ha
tornat cada vegada més estricta pel fet de que el seu ús pot generar riscos toxicològics
per a la salut humana i mediambiental.
Aquesta tesi busca 1) validar noves metodologies de laboratori i de camp i 2) explorar
paràmetres i/o enfocaments alternatius per avaluar insecticides i repel·lents. Es van dur
a terme quatre estudis utilitzant Aedes albopictus (Skuse, 1894), Culex pipiens (Linnaeus,
1758) i voluntaris humans.
El primer estudi va involucrar 16 participants per avaluar la taxa d'aterratge de mosquits
en una àrea infestada per Ae. albopictus. Els resultats obtinguts es van comparar amb
estudis de laboratori en 1) una cabina de 30 m3 on 9 voluntaris van ser exposats a
diferent número de mosquits (15–50) i 2) una gàbia de 0,064 m3 que contenia 200
mosquits, test conegut com arm in cage (AIC). La taxa d'aterratge de mosquits més alta
al camp va ser de 26,8 aterratges/min. L'assaig a la cabina va aconseguir una taxa similar
utilitzant 15-20 mosquits i un temps d'exposició de 3 min. A l'AIC, la taxa va ser de 229
± 48 aterratges/min. Aquest estudi és el primer a mesurar i comparar taxes d'aterratge
a camp i laboratori amb Ae. albopictus.
El segon estudi va explorar mètodes de laboratori alternatius per avaluar repel·lents de
mosquits dús tòpic. Quatre laboratoris europeus van repetir les probes amb d'Ae
albopictus i 30 participants van particicpar per configuració. Es van comparar resultats
de protecció amb l'AIC convencional (àrees de braç exposades de 600 cm2) versus 1)
l'AIC amb mànega (100 cm2) i volums de gàbia d'entre 0,040 i 0,064 m3. La densitat de
mosquits va ser de 1 femella/840 cm3. 2) cabines d'entre 25–30 m3 amb 40 ± 5
mosquits. Es va emprar 15% N,N-dietil-m-toluamida en dues dosis: 1 i 0,5 g/600 cm2.
Els dos nous mètodes van demostrar ser bones alternatives a l'AIC convencional
produint temps de protecció reproduïbles a tots els laboratoris.
El tercer estudi va avaluar en laboratori els efectes de dosis subletals d'insecticides
utilitzades en tractaments espacials sobre l'estat físic dels mosquits; 2) protecció contra
les picades de mosquits en humans; i 3) riscos toxicològics per a la salut humana i
ambiental. Aquest treball va emprar un piretroide sintètic tipus I, praletrina, en tres dosis
subletals (0,40 ± 0,01 mg/h, 0,80 ± 0,01 mg/hi 1,60 ± 0,01 mg/h) i va utilitzar colònies
d'Ae. albopictus i Cx. pipiens. Les dosis subletals van reduir la supervivència dels mosquits,
van reduir la mida de la població i van brindar una protecció del 100% als hostes humans.
A més, van presentar riscos relativament baixos per a la salut humana i ambiental.
El quart estudi va explorar com les dosis subletals de repel·lents espacials podrien
protegir les persones de les picades de mosquits a l'aire lliure. Es van fer dos experiments
de camp a Itàlia en una àrea d'alta abundància d' Ae. albopictus usant un piretroide sintètic,
tipus I, transflutrina, en forma d'aerosol. Primer es va examinar els nivells de protecció
per als humans i segon es va avaluar la mortalitat dels mosquits. El percentatge de
protecció per a humans es va mantenir alt (>80%) a les 5 h malgrat l'absència de
mortalitat de mosquits després d'una hora de l’ aplicació.
dc.format.mimetype
application/pdf
dc.rights.license
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
dc.source
TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
dc.subject
Ensayos laboratorio
dc.subject
Protección humana
dc.subject.other
Entomología Médico-Veterinaria. Evaluación de insecticidas y repelentes
dc.title
The role of insecticides and repellents in protecting humans and as tools in the fight against vector- borne disease transmission
dc.type
info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
dc.type
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
dc.contributor.director
Miranda Chueca, Miguel Angel
dc.contributor.director
Bueno Marí, Rubén
dc.contributor.tutor
Ramon Juanpere, Cori
dc.rights.accessLevel
info:eu-repo/semantics/openAccess