Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret
L’urbanisme i les seves edificacions tenen alta perdurabilitat en el temps, irradiant així mateix impactes positius, negatius o neutres als territoris. Les normes jurídiques i el soft law ajuden en l’estructuració de dinàmiques col·lectives, però, per si soles no transformen la realitat; és així com en correlacionar urbanisme, edificacions, normes jurídiques, soft law, amb el canvi climàtic (realitat innegable davant de dades de migració per condicions ambientals, desglaç dels Pols Àrtics, augment del nivell del mar, contaminació de recursos naturals no renovables, majors precipitacions en pluges, tornados, ciclons, temperatures més extremes), se’n fa palesa la necessitat imperiosa per un urbanisme i construcció sostenibles, sumant-li una gestió adequada del parc immobiliari existent per a rehabilitar-lo. Des de la perspectiva internacional, amb els seus antecedents a l’Acord de París i altres, es van acordar Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS), entre els quals, (I) Energia assequible i no contaminant, (ii) Indústria, innovació i infraestructura i (iii ) Ciutats i comunitats sostenibles són objectius que estableixen metes importants, les quals passen per prevenció, mitigació i adaptació davant dels efectes del canvi climàtic des de l’urbanisme, la construcció d’edificacions noves i la gestió de les existents, propendint per millors estàndards en dissenys, materials, temps d’execució, funcionament, és a dir, tota l’Anàlisi del Cicle de Vida de l’edificació (ACV), conegut als països anglosaxons com el Life Cycle Assessment (LCA). A Colòmbia han estat importants els esforços i decisions per promoure l’urbanisme i la construcció d’edificacions sostenibles, però, s’observa que a nivell internacional, específicament a la Unió Europa (UE) i Espanya, es té un avenç més significatiu, i que des de la normativa jurídica d’Espanya, s’inclouen disposicions coercitives des de fa més temps sobre aquestes temàtiques considerant, a més, la rehabilitació del que existeix, mentre que a Colòmbia, és una tendència més recent des de la normativa jurídica, sent més principialística que coercible, i encara no considera la rehabilitació del que existeix. Es ressalta que tant Espanya com Colòmbia tenen lleis de l’any 2021 sobre el canvi climàtic, precisant que l’espanyola estableix de manera prescriptiva metes, temps i estratègies coercibles sobre l’urbanisme, la construcció d’edificacions noves i la rehabilitació de les existents, mentre que la colombiana encara és més d’intencionalitats i no fa referència de manera expressa a l’urbanisme, la construcció d’edificacions noves o la rehabilitació de les existents. Per complir en temps les metes dels ODS, a més de normes jurídiques i de conscienciar, calen mecanismes de mesurament en progressivitat estadística, és així com es descobreix que la varietat de segells i certificacions de sostenibilitat en la construcció i rehabilitació d’edificacions a nivell internacional i local de Colòmbia poden possibilitar-ho, en la mesura que s’aprofitin de millor manera pels Estats i les societats, sumats a la implementació de metodologies com el BIM (Building Information Modeling).
El urbanismo y sus edificaciones tienen alta perdurabilidad en el tiempo, irradiando así mismo impactos positivos, negativos o neutros en los territorios. Las normas jurídicas y el soft law ayudan en la estructuración de dinámicas colectivas, sin embargo, por si solas no transforman la realidad, es así como al correlacionar urbanismo, edificaciones, normas jurídicas, soft law, con el cambio climático (realidad innegable ante datos de migración por condiciones ambientales, deshielo de polos árticos, aumento del nivel del mar, contaminación de recursos naturales no renovables, mayores precipitaciones en lluvias, tornados, ciclones, temperaturas más extremas), se avizora la necesidad imperiosa por un urbanismo y construcción sostenible, sumándole una gestión adecuada del parque inmobiliario existente a fin de rehabilitarlo. Desde la perspectiva internacional, con sus antecedentes en el Acuerdo de Paris y otros, se acordaron Objetivos del Desarrollo Sostenible (ODS), entre los cuales, (I) Energía asequible y no contaminante, (ii) Industria, innovación e infraestructura y (iii) Ciudades y comunidades sostenibles son objetivos que establecen metas importantes, las cuales pasan por prevención, mitigación y adaptación ante los efectos del cambio climático desde el urbanismo, la construcción de edificaciones nuevas y la gestión de las existentes, propendiendo por mejores estándares en diseños, materiales, tiempos de ejecución, funcionamiento, es decir, todo el Análisis del Ciclo de Vida de la edificación (ACV), conocido en los países anglosajones como el Life Cycle Assessment (LCA). En Colombia han sido importantes los esfuerzos y decisiones para promover el urbanismo y la construcción de edificaciones sostenibles, sin embargo, se observa que a nivel internacional, específicamente en la Unión Europa (UE) y España, se tiene un adelanto más significativo, toda vez que desde la normativa jurídica de España, se incluyen disposiciones coercibles desde hace más tiempo sobre dichas temáticas, considerando además, la rehabilitación de lo existente, mientras que en Colombia, es una tendencia más reciente desde la normativa jurídica, siendo más principialística que coercible, y todavía no considera la rehabilitación de lo existente. Se resalta que tanto España como Colombia tienen Leyes del año 2021 sobre el cambio climático, precisando que la española establece de manera prescriptiva metas, tiempos y estrategias coercibles, sobre el urbanismo, la construcción de edificaciones nuevas y la rehabilitación de las existentes, mientras que la colombiana todavía es más de intencionalidades y no alude de manera expresa al urbanismo, la construcción de edificaciones nuevas o rehabilitación de las existentes. Para cumplir en tiempo las metas de los ODS, además de normas jurídicas y de concienciar, son necesarios mecanismos de medición en progresividad estadística, es así como se descubre que la variedad de sellos y certificaciones de sostenibilidad en la construcción y rehabilitación de edificaciones a nivel internacional y local de Colombia pueden posibilitarlo, en la medida que se aprovechen de mejor manera por los Estados y las sociedades, sumados a la implementación de metodologías como el BIM (Building Information Modeling).
Urban planning and its buildings have high durability over time, radiating positive, negative or neutral impacts on the territories. Legal regulations and soft law help in the structuring of collective dynamics, however, by themselves they do not transform reality, this is the case when correlating urban planning, buildings, legal regulations, soft law, with climate change (an undeniable reality in the face of data of migration due to environmental conditions, melting of arctic ice caps, rising sea levels, pollution of non-renewable natural resources, increased rainfall, tornadoes, cyclones, more extreme temperatures), there is an urgent need for sustainable urban planning and construction, adding an adequate management of the existing real estate park in order to rehabilitate it. From the international perspective, with its antecedents in the Paris and others, Agreement Sustainable Development Goals (SDGs) were agreed, among which, (I) Affordable and non-polluting energy, (ii) Industry, innovation and infrastructure and (iii) ) Sustainable cities and communities are objectives that establish important goals, which go through prevention, mitigation and adaptation to the effects of climate change from urban planning, the construction of new buildings and the management of existing ones, promoting better standards in designs, materials, execution times, operation, that is, the entire Life Cycle Analysis of the building (ACV), known in Anglo-Saxon countries as the Life Cycle Assessment (LCA). In Colombia, the efforts and decisions to promote urban planning and the construction of sustainable buildings have been important, however, it is observed that at the international level, specifically in the European Union (EU) and Spain, there is a more significant advance, every time that from the legal regulations of Spain, enforceable provisions have been included for a longer time on these issues, also considering the rehabilitation of what exists, while in Colombia, it is a more recent trend from the legal regulations, being more principialistic than enforceable, and still does not consider the rehabilitation of the existing. It is highlighted that both Spain and Colombia have Laws of the year 2021 on climate change, specifying that the Spanish law establishes in a prescriptive manner goals, times and enforceable strategies, on urban planning, the construction of new buildings and the rehabilitation of existing ones, while the Colombian one is still more intentional and does not expressly allude to urban planning, the construction of new buildings or the rehabilitation of existing ones. In order to meet the goals of the SDGs in time, in addition to legal regulations and raising awareness, measurement mechanisms in statistical progressivity are necessary, this is how it is discovered that the variety of seals and certifications of sustainability in the construction and rehabilitation of buildings at the International and local Colombia can make it possible, to the extent that they are better used by States and societies, added to the implementation of methodologies such as BIM (Building Information Modeling).
Certificacions de sostenibilitat; Certificaciones de sostenibilidad; Sustainability certifications; Urbanisme sostenible; Urbanismo sostenible; Sustainable urbanism; Construcció sostenible; Construcción sostenible
34 - Law. Jurisprudence
Ciències Socials
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.