Agrupació fotogràfica de Catalunya: orígenes y consolidación (1923 - 1937)

Abstract

Les associacions fotogràfiques van suposar, ja des de mitjans del segle XIX, un important punt de suport en l’evolució i el desenvolupament de la fotografia. Gràcies a elles els aficionats van poder, no tan sols adquirir nous coneixements tècnics i científics, sinó també promoure la seva reivindicació com a dispositiu artístic. Fundada el 1923 a Barcelona, l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya va desenvolupar una intensa activitat, que es va incrementar a finals dels anys vint i principis dels trenta fins a la Guerra Civil. L’abundant documentació localitzada a la seu social constitueix una font d’informació important per a l’anàlisi de la seva composició societària, estructura organitzativa i programació d’activitats. D’altra banda, l’estudi de la premsa de l’època, principalment l’especialitzada en fotografia, proporciona altres dades rellevants, relatives a la seva repercussió i recepció a l’entorn. Es pot deduir així que l’AFC, a més de constituir-se en centre d’ensenyament de la fotografia a Catalunya, va destacar pel seu dinamisme en l’organització d’exposicions i salons. Aquí es van poder contemplar les millors obres d’uns socis cada cop més coneguts, però també les de fotògrafs destacats procedents tant del territori nacional com de l’estranger. D’aquesta manera, es van fer molt presents les tendències estètiques afins a l’associacionisme fotogràfic, com el pictorialisme, amb una tímida aparició progressiva de propostes més renovadores. La intensa participació de l’AFC a l’àmplia xarxa associacionista mundial es va traduir, d’altra banda, en una presència constant de les fotografies dels seus socis a salons organitzats per entitats similars de tot el món. Aquesta internacionalització creixent va arribar al seu zenit a mitjans dels anys trenta, moment de brusc descens de les activitats a causa de la Guerra civil. La intensa història que s’havia deixat enrere va quedar, però, com a llavor, conformant les bases de la recuperació posterior i futura evolució fins a l’actualitat.

Las asociaciones fotográficas supusieron, ya desde mediados del siglo XIX, un importante punto de apoyo en la evolución y desarrollo de la fotografía. Gracias a ellas los aficionados pudieron, no solo adquirir nuevos conocimientos técnicos y científicos, sino también promover su reivindicación como dispositivo artístico. Fundada en 1923 en Barcelona, la Agrupació Fotogràfica de Catalunya desarrolló una intensa actividad, que se incrementó a finales de los años veinte y principios de los treinta hasta la Guerra civil. La abundante documentación localizada en la sede social constituye una importante fuente de información para el análisis de su composición societaria, estructura organizativa y programación de actividades. Por otra parte, el estudio de la prensa de la época, principalmente la especializada en fotografía, proporciona otros datos relevantes, relativos a su repercusión y recepción en el entorno. Se puede deducir así que la AFC, además de constituirse en centro de enseñanza de la fotografía en Cataluña, destacó por su dinamismo en la organización de exposiciones y salones. Aquí se pudieron contemplar las mejores obras de unos socios cada vez más conocidos, pero también las de destacados fotógrafos procedentes tanto del territorio nacional como del extranjero. De esta manera se hicieron muy presentes las tendencias estéticas afines al asociacionismo fotográfico, como el pictorialismo, con una tímida aparición progresiva de propuestas más renovadoras. La intensa participación de la AFC en la amplia red asociacionista mundial se tradujo, por otra parte, en una constante presencia de las fotografías de sus socios en salones organizados por entidades similares de todo el mundo. Esta internacionalización creciente llegó a su cénit a mediados de los años treinta, momento de brusco descenso de las actividades debido a la Guerra civil. La intensa historia que se había dejado atrás quedó, sin embargo, como semilla, conformando las bases de la recuperación posterior y futura evolución hasta la actualidad.

Camera clubs and photographic societies have been instrumental in the evolution and the development of photography, since the mid-nineteenth century. They were organizations where amateurs could learn new photographic skills, and push the promotion of photography as an art. Founded in 1923 in Barcelona, the Agrupació Fotogràfica de Catalunya displayed an intense activity until the Civil War (1936). The abundant documentation located at the corporate headquarters constitutes an important source of information to study its member composition, its organizational structure, and its activities. Furthermore, the study of the specialized press of the time, provides relevant data regarding the reception and relevance of the society in the environment. In this work we conclude that the AFC, in addition to being the main center for teaching photography in Catalonia, stood out for its dynamism in the organization of exhibitions and salons. In the AFC, the visitors could see the best works of its increasingly renowned members, as well as those of outstanding national and international photographers. As a consequence, aesthetic trends supported by international photographic societies, such as pictorialism, became very present in AFC, as well as timid progressive appearances of more innovative proposals. In addition to this intense participation of AFC in the global network of photographic societies, numerous photographs of members were shown in salons organized by similar entities around the world. This growing internationalization reached its zenith in the mid-thirties, a time followed by a sharp decline in activities due to the Civil War. The intense history left behind, however, remained as a seed, creating the basis for a subsequent recovery and future evolution to the present day.