Ethical Intentionality in Sarah Kane’s Blasted: Dramaturgy, Performance and Reception = Intencionalitat ètica a Blasted, de Sarah Kane: dramatúrgia, escenificació i recepció

Abstract

This PhD thesis, entitled “Ethical Intentionality in Sarah Kane’s Blasted: Dramaturgy, Performance and Reception / Intencionalitat ètica a Blasted, de Sarah Kane: dramatúrgia, escenificació i recepció,” aims to contribute to the field of theatre studies by offering an analysis of the dramaturgy, performance and reception of Blasted (1995), by Sarah Kane (1971-1999), from an ethicopolitical perspective. The starting point for the thesis is drawn from Liz Tomlin’s Political Dramaturgies and Theatre Spectatorship: Provocations for Change (2019), which argues that contemporary political dramaturgies intend to interpellate spectators so that they will react to the harmful consequences of neoliberalism by means of a critical and/or resistant response. In relation to previous studies of Kane’s work, the originality of the thesis lies, first of all, in identifying the harmful relationship between individuals that occurs in the normative, hierarchical framework of neoliberalism as the central conflict in Blasted. In this sense, one of the main contributions of the thesis is to carry out the dramaturgical study of Blasted from an entirely ethicopolitical perspective and through an innovative methodology that combines a detailed textual reading (close reading) with a theoretical framework based on Emmanuel Levinas’s and, above all, Judith Butler’s ethics. This combined methodology sheds fresh light on some of Blasted’s less studied scenes and provides a complex portrayal of the characters and the ethical conflict between them. In addition, the methodology used in the thesis may be deployed to read other contemporary dramaturgies from an ethical perspective. The dramaturgical analysis of Blasted is complemented by an examination of two

21st-century productions of the play and their reception: the British staging directed by Robert Wilson at the Crucible Theatre in Sheffield in 2015 and the Catalan Blasted (Rebentats) directed by Alícia Gorina and premiered at the Temporada Alta Festival in 2017 and Teatre Nacional de Catalunya in 2018. By identifying, in the productions’

staging, set design and acting, the four strategies for spectatorial political interpellation that Tomlin describes in her study—ironic interpellation, autonomy and affect, empathy and agonism and antagonism and agency—the thesis outlines the ethicopolitical intentionality of both productions while bearing in mind at all times the necessary distinction between the spectatorial interpellations that come from the dramaturgy itself and may be described as part of Kane’s ethicopolitical legacy, and those that emanate from the choices and decisions made by production’s artistic team. The practical application of the methodology drawn from Tomlin’s study is another significant contribution made by the thesis, since it can be replicated to analyse the ethicopolitical intentionality of other contemporary productions. Finally, the study of the real responses of spectators to the two selected productions of Blasted, based on reviews published in the media, on personal blogs and social networks, lead to the conclusion that the strategies of ethicopolitical interpellation identified in them are not always successful.

La present tesi, titulada “Ethical Intentionality in Sarah Kane’s Blasted: Dramaturgy, Performance and Reception / Intencionalitat ètica a Blasted, de Sarah Kane: dramatúrgia, escenificació i recepció,” pretén contribuir a l’àmbit dels estudis teatrals oferint una anàlisi dramatúrgica, escènica i de la recepció de l’obra Blasted (1995), de Sarah Kane (1971-1999), des d’una perspectiva eticopolítica. La premissa de partida de la tesi es troba en l’estudi de Liz Tomlin Political Dramaturgies and Theatre Spectatorship: Provocations for Change (2019), en què s’atribueix a les dramatúrgies polítiques contemporànies la intencionalitat d’interpel·lar els espectadors per tal que reaccionin davant les conseqüències nocives del neoliberalisme amb una resposta crítica i/o de resistència. En relació amb estudis anteriors de l’obra de Kane, l’originalitat de la tesi rau, en primer lloc, en identificar la relació nociva entre individus que es produeix en el marc normatiu i jeràrquic del neoliberalisme com al veritable conflicte central de Blasted. En aquest sentit, una de les aportacions de la tesi radica en optar per desenvolupar l’estudi dramatúrgic de Blasted des d’un enfocament íntegrament eticopolític i mitjançant una metodologia innovadora que combina l’anàlisi textual detallada (close reading) amb un marc teòric que es nodreix del pensament ètic d’Emmanuel Levinas i, molt especialment, de Judith Butler. Això permet aportar llum sobre algunes de les escenes menys estudiades de Blasted i contribueix a oferir un retrat complex dels personatges i del conflicte ètic dramatitzat. A més, la metodologia emprada pot esdevenir útil per enfocar la lectura ètica d’altres textos dramàtics contemporanis. L’estudi del text dramàtic de Blasted es complementa amb el de dues escenificacions de la peça del segle XXI i la seva recepció: la producció britànica dirigida per Robert Wilson al Crucible Theatre de Sheffield el 2015 i la catalana Blasted (Rebentats) dirigida per Alícia Gorina i estrenada al Festival Temporada Alta el 2017 i al

Teatre Nacional de Catalunya el 2018. A partir de la identificació, en els elements escènics, escenogràfics i actorals de cadascun dels muntatges, de les quatre estratègies d’interpel·lació política dels espectadors assenyalades per Tomlin—interpel·lació irònica, autonomia i afecte, empatia i agonisme i antagonisme i agència—, la tesi descriu la intencionalitat eticopolítica de les dues escenificacions, distingint en tot moment entre els aspectes que provenen del text i que formen part del llegat eticopolític de Kane i les aportacions dels equips artístics dels muntatges. L’aplicació pràctica de la metodologia derivada de Tomlin constitueix una altra aportació significativa de la tesi, en tant que és traslladable a l’anàlisi de la intencionalitat eticopolítica d’altres muntatges contemporanis. Finalment, l’estudi de les respostes reals dels espectadors de les dues posades en escena seleccionades, a través de ressenyes i crítiques publicades en mitjans de comunicació oficials, personals (blocs) i xarxes socials, permet concloure que les estratègies d’interpel·lació eticopolítica identificades no sempre són reeixides.