Estudio de factores de riesgo relacionados con las calcificaciones de los catéteres doble J

Abstract

[spa] Los catéteres JJ son una de las herramientas más utilizadas en el campo de la Urología, debido a su multitud de aplicaciones. Sin embargo, su uso no está exento de complicaciones. Las incrustaciones de los catéteres JJ son frecuentes y pueden conducir a situaciones más graves como la obstrucción del catéter y la pérdida de la unidad renal. Se conocen algunos factores de riesgo relacionados con la incrustación, no obstante su relación con las alteraciones en la bioquímica urinaria no ha sido todavía estudiada. Objetivos Estudiar la relación entre la presencia de incrustaciones en los catéteres JJ y las alteraciones metabólicas urinarias en pacientes litiásicos. Como objetivo secundario: estudiar la prevalencia de los diferentes tipos de incrustación. Material y métodos Estudiamos prospectivamente un total de 76 pacientes a los que se les colocó un catéter JJ por causa litiásica en el servicio de Urología del Hospital Universitari Son Espases, obteniendo hasta 90 catéteres. Se recogieron sus características demográficas y se les realizó una bioquímica urinaria de 24h antes de la retirada del catéter JJ. Tras su retirada, los catéteres fueron analizados para identificar y cuantificar sus incrustaciones. Además, se creó una clasificación para identificar macroscópicamente la gravedad de las incrustaciones. Un valor de p < 0.05 fue considerado estadísticamente significativo. Resultados El 70% de los catéteres presentó algún tipo de incrustación. La mayoría (42%) presentó un grado de incrustación medio. El tipo de depósito más frecuente fue el oxalato cálcico, que predominó en los grupos con un grado de incrustación bajo y medio (63,3% y 80%, respectivamente, p<0,05), mientras que los fosfatos infecciosos fueron la composición mayoritaria en el grupo con un alto grado de incrustación (43,8%; p<0,05). Se observó una elevada correlación entre nuestra clasificación macroscópica y el peso del depósito, siendo a mayor el peso, mayor el grado de incrustación (rs=0,777; p<0,05). Los pacientes con incrustaciones en sus catéteres JJ presentaron una mayor oxaluria y fosfaturia, además de un mayor tiempo de permanencia en comparación con los que no presentaban ningún tipo de incrustación (p<0,05). Además, los pacientes con catéteres con un grado de incrustación medio o alto presentaron una menor diuresis, y una mayor calciuria, uricosuria, fosfaturia y oxaluria al compararlos con los pacientes con incrustaciones bajas o nulas (p<0,05). Los pacientes con catéteres con incrustaciones de ácido úrico presentaron un menor pH y una mayor uricosuria en comparación con los pacientes con otros tipos de incrustación (p<0,05). Al comparar los pacientes sin incrustaciones con los que si las presentaban, agrupados según el tipo de incrustación observamos que los pacientes con incrustaciones de oxalato cálcico tenían mayor fosfaturia y citraturia y mayor tiempo de permanencia del catéter; los de ácido úrico tenían una menor diuresis, una mayor uricosuria y un mayor tiempo de permanencia; y los pacientes con incrustaciones de fosfatos (infecciosos y no infecciosos) presentaban un mayor pH, una menor oxaluria y un mayor tiempo de permanencia (p<0,05). Conclusiones La reducción de la diuresis y el aumento de la calciuria, uricosuria, fosfaturia y citraturia se relaciona con un mayor grado de incrustación en los catéteres JJ. Las diferencias en el pH, así como la concentración de otras sustancias influye en el tipo de incrustación formado. El 70% de los catéteres JJ de nuestra serie presentan algún grado de incrustación, siendo el oxalato cálcico el tipo más frecuente.

[cat] Introducció: Els catèters JJ són una de les eines més utilitzades en Urologia, a causa de la seva gran varietat d'aplicacions. Tot i això, el seu ús no està exempt de complicacions. Les incrustacions dels catèters JJ són freqüents i poden conduir a situacions més greus com l'obstrucció del catèter i la pèrdua de la unitat renal. Es coneixen alguns factors de risc, no obstant la seva relació amb les alteracions a la bioquímica urinària no ha estat encara estudiada. Objectius: Estudiar la relació entre la presència d'incrustacions als catèters JJ i les alteracions metabòliques urinàries en pacients litiàsics. Com a objectiu secundari: estudiar la prevalença dels diferents tipus d'incrustació. Material i mètodes Vam estudiar prospectivament un total de 75 pacients als quals se'ls va col·locar un catèter JJ per causa litiàsica al servei d'Urologia de l'Hospital Universitari Son Espases, obtenint fins a 90 catèters. Se'n van recollir les característiques demogràfiques i se'ls va realitzar una bioquímica urinària de 24h abans de la retirada del catèter JJ. Després de la seva retirada, els catèters van ser analitzats per identificar i quantificar les seves incrustacions. A més, es va crear una classificació per identificar macroscòpicament la severitat de les incrustacions. Un valor de p<0.05 va ser considerat estadísticament significatiu. Resultats El 70% dels catèters va presentar algun tipus d'incrustació. La majoria (42%) va presentar un grau d'incrustació mitjà. El tipus de dipòsit més freqüent va ser l'oxalat càlcic, que va predominar als grups amb un grau d'incrustació baix i mitjà (63,3% i 80%, respectivament, p<0,05), mentre que els fosfats infecciosos van ser la composició majoritària al grup amb un alt grau d'incrustació (43,8%; p<0,05). Es va observar una elevada correlació entre la nostra classificació macroscòpica i el pes del dipòsit, sent com més gran el pes, major el grau d'incrustació (rs=0,777; p<0,05). Els pacients amb incrustacions en els seus catèters JJ van presentar una major oxalúria i fosfatúria, a més d'un temps de permanència major en comparació amb els que no presentaven cap tipus d'incrustació (p<0,05). A més, els pacients amb catèters amb un grau d'incrustació mitjà o alt van presentar una menor diüresi, i una calciúria, uricosuria, fosfatúria i oxalúria major al comparar-los amb els pacients amb incrustacions baixes o nul·les (p<0,05). Els pacients amb catèters amb incrustacions d'àcid úric van presentar un pH menor i una major uricosuria en comparació amb els pacients amb altres tipus d'incrustació (p<0,05). Al comparar els pacients sense incrustacions amb els que si les presentaven, agrupats segons el tipus d'incrustació, vam observar que els pacients amb incrustacions d'oxalat càlcic tenien major fosfatúria i citraturia, així com major temps de permanència del catèter; els d'àcid úric tenien una menor diüresi, major uricosuria i major temps de permanència; i els pacients amb incrustacions de fosfats (infecciosos i no infecciosos) presentaven un major pH, una menor oxalúria i un major temps de permanència (p<0,05). Conclusions La reducció de la diüresi i l'augment de la calciúria, uricosuria, fosfatúria i citraturia es relaciona amb un grau més alt d'incrustació en els catèters JJ. Les diferències en el pH i la concentració d'altres substàncies influeixen en el tipus d'incrustació format. El 70% dels catèters JJ de la nostra sèrie presenten algun grau d'incrustació, essent-ne l'oxalat càlcic el tipus més freqüent.

[eng] Introduction Ureteral stents are one of the most used tools in Urology, due to their wide number of indications. However, its use may hinder some complications. Ureteral stent encrustations are common and can lead to more serious situations such as catheter obstruction and loss of the renal unit. Some risk factors are known for ureteral stent encrustations, however, their relationship with urinary biochemistry disturbances has not yet been studied. Objectives To study the relationship between the ureteral stents encrustations and urinary metabolic disturbances in lithiasic patients. As a secondary objective: to study the prevalence of the different encrustation types. Material and methods We prospectively studied 75 patients in whom a ureteral stent was placed due to lithiasic disease in the Urology department of the Son Espases University Hospital, gathering up to 90 ureteral stents. Their demographic characteristics were collected and 24-h urinary biochemistry was performed before the removal of the ureteral stent. After its removal, the catheters were analyzed to identify and quantify their encrustations. In addition, a classification was created to macroscopically identify the encrustation’s severity. A p-value < 0.05 was considered statistically significant. Results 70% of the ureteral stents presented some type of encrustation. The majority of them (42%) had a medium degree of encrustation. The most frequent type of deposit was calcium oxalate, which prevailed in the groups with a low and medium degree of encrustation (63.3% and 80%, respectively, p<0.05), while the infectious phosphates were the most common components in the group with a high degree of encrustation (43.8%; p<0.05). A high correlation was observed between our macroscopic classification and the weight of the deposit, being the greater the weight, the greater the degree of encrustation (rs=0.777; p<0.05). Patients with ureteral stent encrustations presented greater oxaluria and phosphaturia, in addition to a longer indwelling time compared to those who did not show any type of encrustation (p<0.05). In addition, patients with catheters with a medium or high degree of encrustation presented less urine output, and higher calciuria, uricosuria, phosphaturia, and oxaluria when compared to patients with low or no encrustation (p<0.05). Patients with uric acid encrusted catheters had lower pH and higher uricosuria compared to patients with other types of encrustation (p<0.05). When comparing the patients without encrustations with those who did present them, grouped according to their encrustation type, we observed that the patients with calcium oxalate encrustations had greater phosphaturia and citraturia and longer indwelling time; those of uric acid had a lower diuresis, a greater uricosuria and a longer indwelling time; and patients with phosphate encrustations (infectious and noninfectious) had higher pH, lower oxaluria, and longer indwelling time (p<0.05) Conclusions Reduced diuresis and increased calciuria, uricosuria, phosphaturia, and citraturia are related to a higher degree of ureteral stent encrustation. The type of encrustation formed is influenced by differences in pH and other urinary metabolic disturbances. 70% of the ureteral stents in our series show some degree of encrustation, with calcium oxalate being the most frequent type of deposit.