El cuerpo del imputado y los actos de investigación en el proceso penal argentino

Abstract

La tesi doctoral té per objecte d’estudi els actes d’investigació que recauen sobre el cos de l’imputat en el procés penal argentí. Alhora, aquests actes es contraposen amb els límits constitucionals que regulen cada ingerència: escorcolls, requises, inspeccions i intervencions corporals, genèricament anomenades registres o investigacions corporals. Es busca així la determinació de conceptes amb contingut que permetin delimitar una diligència d’una altra i enquadrar en alguna categoria cada cas que presenti la pràctica policial o judicial a Argentina. El Capítol I abasta un estudi de la història de l’ús del cos en el terreny del càstig i més endavant, ja sobre el segle XIII, en l’àmbit de la indagació, procurant extreure del cos algun vestigi de prova a través de la tortura. En aquest capítol s’analitzen també els drets fonamentals que es veuen vulnerats amb cada diligència; drets que es troben tutelats constitucionalment, com la dignitat, la intimitat, la llibertat ambulatòria, la integritat i la salut física i psíquica. Així mateix s’estudien els principis que limiten la tasca de persecució penal per part de l’Estat, com la prohibició d’auto-incriminació, legalitat, reserva de llei, proporcionalitat, raonabilitat i motivació. El Capítol II ens porta a l’examen concret de cada mesura, a la concreció de definicions tècniques i a l’abast de cadascuna respecte de les altres i respecte dels drets fonamentals que poguessin veure’s afectats. Determinant en la matèria resulta la separació entre els actes que l’imputat ha de tolerar i aquells actes en els quals la seva intervenció depèn de l’autonomia de la seva voluntat, la qual cosa implica un tall transversal que distingeix els uns i els altres amb precisió. El Capítol III distingeix els actes d’ investigació i els seus requisits en aquesta etapa dels actes que han de concretar-se en el judici oral respecte de la mateixa diligència, tenint en compte els principis de publicitat, immediació i contradicció. Després s’aprofundeix sobre l’ús de la força estatal per a materialitzar tals mesures i es conclou en la seva virtualitat com a coacció jurídica, sense opcions per a l’exercici efectiu de la força sobre el cos de la persona imputada. Enfront de tal posicionament es proposen vies alternatives per a l’obtenció d’evidències, la valoració d’una eventual negativa com a indici en conjunt amb la resta de la prova i la consideració d’aquesta negativa com a constitutiva del delicte de desobediència. Finalment, l’Epíleg comprèn la totalitat dels casos que la pràctica presenta a fi de classificar-los en alguna de les categories abans suggerides i, a partir d’allí, oferir una eina útil per a la tasca policial i judicial. Com es va indicar, el tall transversal es dona entre els actes que l’imputat ha de tolerar i els actes en els quals pot intervenir d’acord amb l’autonomia de la seva voluntat. Només els primers autoritzen ingerències estatals coactives, des del punt de vista jurídic. En definitiva, segons s’ha exposat, l’objectiu de la recerca radica a brindar paràmetres certs i previsibles per a delimitar jurídica i tècnicament els supòsits en els quals el sistema processal penal actua sobre el cos de l’imputat; posar de relleu els drets fonamentals afectats; reconèixer els principis constitucionals aplicables; descartar l’ús de la força proposant alternatives viables i, comprovar la capacitat de rendiment de les pautes proposades a partir de la seva confrontació amb la totalitat dels casos que la realitat policial i judicial mostren.

La tesis se encuentra enfocada en los actos de investigación que recaen sobre el cuerpo del imputado en el proceso penal argentino. A la vez, tales actos se contraponen con los límites constitucionales que regulan cada injerencia: cacheos, requisas, inspecciones e intervenciones corporales, genéricamente denominadas registros o investigaciones corporales. Se busca así la determinación de conceptos con contenido que permitan delimitar una diligencia de otra y encuadrar en aquellos cada caso que presente la práctica policial o judicial en Argentina. El Capítulo I abarca un estudio de la historia del uso del cuerpo en el terreno del castigo y luego, ya sobre el siglo XIII, en el ámbito de la indagación, procurando extraer del mismo algún vestigio de verdad a través de la tortura. En este capítulo se analizan también los derechos fundamentales que se ven vulnerados con cada diligencia; derechos que se encuentran tutelados constitucionalmente, como la dignidad, la intimidad, la libertad ambulatoria, la integridad y la salud física y psíquica. Asimismo se estudian los principios que limitan la tarea de persecución penal por parte del Estado, como la prohibición de autoincriminación, legalidad, reserva de ley, proporcionalidad, razonabilidad y motivación. El Capítulo II nos lleva al examen concreto de cada medida, a la concreción de definiciones técnicas y al alcance de cada una respecto de las demás y respecto de los derechos fundamentales que pudieran verse afectados. Determinante en la materia resulta la separación entre los actos que el imputado debe tolerar y aquellos actos en los su intervención depende de la autonomía de su voluntad, lo que implica un corte transversal que distingue unos y otros con precisión. El Capítulo III distingue los actos de investigación y sus requisitos en dicha etapa de los actos que deben concretarse en el juicio oral respecto de la misma diligencia, teniendo en cuenta los principios de publicidad, inmediación y contradicción. Luego se profundiza sobre el uso de la fuerza estatal para materializar tales medidas y se concluye en su virtualidad como coacción jurídica, sin opciones para el ejercicio efectivo de la fuerza sobre el cuerpo de la persona imputada. Frente a tal posicionamiento se proponen vías alternativas para la obtención de evidencias, la valoración de una eventual negativa como indicio en conjunto con el resto de la prueba y la consideración de esa negativa como constitutiva del delito de desobediencia. Finalmente, el Epílogo comprende la totalidad de los casos que la práctica presenta a fin de clasificarlos en alguna de las categorías antes sugeridas y, a partir de allí, ofrecer una herramienta útil para la tarea policial y judicial. Como se indicó, el corte transversal se da entre los actos que el imputado debe tolerar y los actos en los que puede intervenir de acuerdo con la autonomía de su voluntad, solo los primeros autorizan injerencias estatales coactivas (desde el punto de vista jurídico). Según lo expuesto, el objetivo de la investigación radica en brindar parámetros lo suficientemente ciertos y previsibles para delimitar jurídica y técnicamente los supuestos en los que el sistema procesal penal actúa sobre el cuerpo del imputado, demarcar los derechos fundamentales afectados, reconocer los principios constitucionales aplicables, descartar el uso de la fuerza proponiendo alternativas viables y comprobar la capacidad de rendimiento de las pautas propuestas a partir de su confrontación con la totalidad de los casos que la realidad policial y judicial muestran.

The thesis is focused on the acts of investigation that fall on the body of the defendant in the Argentine criminal process. At the same time, such acts are opposed to the constitutional limits that regulate each interference: searches, inspections and corporal interventions, generically called records or corporal investigations. This seeks to determine concepts with content that allow to delimit one diligence from another and frame in those each case that presents the Argentina’s police or judicial practice. Chapter I covers a study of the history of the use of the body in the field of punishment and then, already in the thirteenth century, in the field of inquiry, trying to extract from it some vestige of truth through torture. This chapter also analyzes the fundamental rights that are violated with each diligence; constitutionally protected rights, such as dignity, privacy, freedom of movement, integrity, and physical and mental health. It also studies the principles that limit the task of criminal prosecution by the State, such as the prohibition of self-incrimination, legality, reservation of law, proportionality, reasonableness and motivation. Chapter II takes us to the specific examination of each measure, to the specification of technical definitions and the scope of each one with respect to the others and with respect to the fundamental rights that could be affected. Determinant in the matter is the separation between the acts that the accused must tolerate and those acts in which his intervention depends on the autonomy of his will, which implies a cross-section that distinguishes one from the other with precision. Chapter III distinguishes the acts of investigation and their requirements at that stage from the acts that must be specified in the oral proceeding regarding the same diligence, taking into account the principles of publicity, immediacy and contradiction. Then the use of state force to materialize such measures is deepened and it is concluded in its virtuality as legal coercion, without options for the effective exercise of force on the body of the accused person. Faced with such a position, alternative ways are proposed to obtain evidence, the assessment of a possible refusal as an indication together with the rest of the evidence and the consideration of that refusal as constituting the crime of disobedience. Finally, the Epilogue includes all the cases that the practice presents in order to classify them in one of the categories suggested above and, from there, offer a useful tool for police and judicial tasks. As indicated, the cross-section occurs between the acts that the accused must tolerate and the acts in which he can intervene according to the autonomy of his will, only the former authorize coercive state interference (from the legal point of view). According to the above, the objective of the investigation lies in providing parameters that are sufficiently certain and predictable to legally and technically delimit the cases in which the criminal procedure system acts on the body of the accused, demarcate the fundamental rights affected, recognize the applicable constitutional principles., rule out the use of force by proposing viable alternatives and check the performance capacity of the proposed guidelines from their confrontation with all the cases that the police and judicial reality show.