La justicia social y política en los entornos de cuidados: una cuestión de agencia política enfermera

Abstract

[spa] Las enfermeras se encuentran afectadas por formas de injusticia que las impiden participar en condición de pares en la vida social que se opera en las organizaciones de salud. Esta tesis doctoral tiene como objetivo explorar cómo las enfermeras despliegan su agencia política para construir un marco de justicia social y política en las organizaciones públicas de salud enfrentándose a los retos e incertidumbres de (re)pensar su orden institucional cuando este no resuena con su ethos profesional. Esta investigación, inscrita en un diseño etnometodológico de análisis crítico del discurso, asume una posición epistemológica anclada en la teoría crítica y apoyada en un marco teórico dual que pone en diálogo el pensamiento teórico de los filósofos Nancy Fraser y Hartmut Rosa. Las miradas de enfermeras asistenciales, de enfermeras en mandos de gestión intermedia y directiva y de enfermeras en cargos políticos, colegiales y sindicales —en tanto que voces centrales—, así como las miradas de médicos asistenciales y de un gerente de una organización pública de salud —en tanto que voces periféricas—, se reúnen para ser analizadas después de un proceso de generación de datos que ha consistido en entrevistas individuales semiestructuradas. Los hallazgos que se desprenden de ellas sugieren que la profesión enfermera representa para las participantes una forma de ser, de expresarse, de estar y de actuar en el mundo y de obtener y retener una forma de retorno a cambio de ella. Esta se encuentra amenazada por formas materiales, sociales y políticas de injusticia que se (re)producen en las organizaciones de salud. Frente a ellas, lejos de mantenerse inmóviles, las enfermeras proyectan miradas, comunican palabras y emprenden acciones que, con un anhelo emancipador, se dirigen a la construcción de organizaciones de salud justas para ellas mismas y para los pacientes a los que brindan sus cuidados. La necesidad de reconsiderar la relación de las enfermeras con su profesión, de elaborar un marco de justicia social y política en las organizaciones de salud, de (re)conceptualizar la noción de agencia política enfermera y de avanzar en el desarrollo de una nueva teoría filosófica emancipadora en enfermería son discutidas junto a sus implicaciones para la práctica, la gestión, la educación, la política y la investigación.

[cat] Les infermeres es troben afectades per formes d'injustícia que les impedeixen participar en condició de pars en la vida social que s’opera en les organitzacions de salut. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu explorar com les infermeres despleguen la seva agència política per a construir un marc de justícia social i política en les organitzacions públiques de salut enfrontant-se als reptes i incerteses de (re)pensar el seu ordre institucional quan aquest no ressona amb el seu ethos professional. Aquesta recerca, inscrita en un disseny etnometodològic d’anàlisi crítica del discurs, assumeix una posició epistemològica ancorada en la teoria crítica i recolzada en un marc teòric dual que posa en diàleg el pensament teòric dels filòsofs Nancy Fraser i Hartmut Rosa. Les mirades d’infermeres assistencials, d’infermeres en càrrecs de gestió intermèdia i directiva i d’infermeres en càrrecs polítics, col·legials i sindicals —com a veus centrals—, així com les mirades de metges assistencials i d’un gerent d’una organització pública de salut —com a veus perifèriques— es reuneixen per a ser analitzades després d’un procés de generació de dades que ha consistit en entrevistes individuales semiestructurades. Les troballes que es desprenen d’elles suggereixen que la professió infermera representa per a les participants una manera de ser, d’expressar-se, d’estar i d’actuar en el món i d’obtenir i retenir una forma de retorn a canvi d’ella. Aquesta es troba amenaçada per formes materials, socials i polítiques d’injustícia que es (re)produeixen en les organitzacions de salut. Davant elles, lluny de mantenir-se immòbils, les infermeres projecten mirades, comuniquen paraules i emprenen accions que, amb un anhel emancipador, es dirigeixen a la construcció d’organitzacions de salut justes per a elles mateixes i per als pacients als quals brinden les seves cures. La necessitat de reconsiderar la relació de les infermeres amb la seva professió, d’elaborar un marc de justícia social i política en les organitzacions de salut, de (re)conceptualitzar la noció d’agència política infermera i d’avançar en el desenvolupament d’una nova teoria filosòfica emancipadora en infermeria són discutides al costat de les seves implicacions per a la pràctica, la gestió, l’educació, la política i la recerca.

[eng] Nurses are affected by forms of injustice that prevent them from being able to participate as peers in the social life of healthcare organizations. This doctoral thesis aims at exploring how nurses enact their political agency to build a framework of social and political justice in public healthcare organizations facing the challenges and uncertainties that (re)thinking their institutional order entails when it does not resonate to their professional ethos. This research, inscribed in an ethnomethodological design of critical discourse analysis, assumes an epistemological position that finds its roots in critical theory and that is supported by a dual theoretical framework that brings into play the philosophical tenets of Nancy Fraser and Hartmut Rosa. A data-collecting process consisting of semi-structured interviews brings together the insights of nurses working in clinical settings, nurses in middle management positions, nurse directors, and nurses in political, regulatory college or trade union posts —as central voices—, as well as those of physicians working in clinical settings and of a manager of a public healthcare organization —as peripheral voices—, to conform a corpus for analysis. The findings point at how the nursing profession is suggestive to participants of a mode of being, expressing themselves, and acting in the world, and of obtaining and retaining a trade-off from it. This mode is threatened by material, social and political forms of injustice that are (re)produced in healthcare organizations. Far from yielding to those and driven by an emancipatory will, nurses project outlooks, communicate words, and take actions towards the construction of fair healthcare organizations for themselves and for the patients they take care of. The need to reconsider nurses’ relationship with their profession, to elaborate a new social and political justice framework for healthcare organizations, to (re)conceptualize the notion of nurses’ political agency, and to advance in the development of a new emancipatory philosophical theory in nursing are discussed along with their implications for practice, management, education, politics, and research.