El ciclismo urbano en Barcelona: Una mirada feminista

Abstract

Aquesta tesi doctoral analitza el ciclisme urbà de Barcelona des d’una perspectiva feminista. Aquesta qüestió general s’ha afrontat des de tres objectius específics. En primer lloc, l’estudi dels col·lectius i els espais pro-bici de la ciutat. En segon lloc, la relació dialèctica entre la generització de l’espai i les pràctiques ciclistes. I, finalment, les formes de resistència que generen les dones (conscient o inconscientment) davant de les pràctiques patriarcals. La producció de dades es basa en la metodologia qualitativa, molt lligada als estudis de gènere. Per això s’han realitzat 37 entrevistes semiestructurades i observació participant en diferents espais ciclistes, a destacar la participació en dos col·lectius ciclistes no mixtos (Cicliques i Las Palometas). L’anàlisi dels resultats s’ha estructurat en tres blocs principals que corresponen als objectius específics. Hi ha una manca de dones en diversos espais vinculats al ciclisme urbà que fa que s’invisibilitzin altres experiències a part de la masculina. També s’indaga en les pràctiques de les usuàries, que demostren tenir experiències diferents a l’espai públic: més sensació de seguretat, una relació diferent amb el cos o més assetjament sexual. Però les mateixes dones estan generant estratègies de resistència desmuntant rols de gènere, ja sigui des de la pròpia pràctica ciclista o des de la incursió en espais històricament masculinitzats. Aquestes reflexions demostren la importància de comprendre els símbols i les pràctiques del ciclisme urbà des d’una perspectiva de gènere.

Esta tesis doctoral analiza el ciclismo urbano de Barcelona desde una perspectiva feminista. Esta cuestión general se ha afrontado desde tres objetivos específicos. En primer lugar, el estudio de los colectivos y espacios pro-bici de la ciudad. En segundo lugar, la relación dialéctica entre la generización del espacio y las prácticas ciclistas. Y, por último, las formas de resistencia que generan las mujeres (consciente o inconscientemente) frente a las prácticas patriarcales. La producción de datos se basa en la metodología cualitativa, muy vinculada a los estudios de género. Para ello se han realizado 37 entrevistas semi-estructuradas y observación participante en diferentes espacios ciclistas, a destacar la participación en dos colectivos ciclistas no mixtos (Cicliques y Las Palometas). El análisis de los resultados se ha estructurado en tres bloques principales que se corresponden con los objetivos específicos. Existe una carencia de mujeres en diversos espacios vinculados al ciclismo urbano que provoca que se invisibilicen otras experiencias a parte de la masculina. También se indaga en las prácticas de las usuarias, que demuestran tener experiencias diferentes en el espacio público: mayor sensación de seguridad, una relación diferente con el cuerpo o mayor acoso sexual. Pero las propias mujeres están generando estrategias de resistencia desmontando roles de género, ya sea desde la propia práctica ciclista o desde la incursión en espacios históricamente masculinizados. Estas reflexiones demuestran la importancia de entender los símbolos y las prácticas del ciclismo urbano desde una perspectiva de género.

This doctoral analyzes urban cycling in Barcelona from a feminist perspective. This general issue has been addressed here from three specific objectives. Firstly, the study of the city’s cycling advocacy groups. Second, the dialectical relationship between the gendered space and cycling practices. And finally, the forms of resistance generated by women (consciously or unconsciously) who confront patriarchal practices. Data production is based on qualitative methodology, closely linked to gender studies. For this, 37 semi-structured interviews and participant observation have been carried out in different cycling spaces, highlighting the participation in two only women cycling groups (Cicliques and Las Palometas). The analysis of the results has been structured in three main blocks that correspond to the specific objectives. There is a lack of women in various spaces linked to urban cycling that causes other experiences to be made invisible apart from the masculine one. It also investigates the practices of the users, who show that they have different experiences in the public space: a greater sense of security, a different relationship with the body or greater sexual harassment. But the women themselves are generating resistance strategies dismantling gender roles, either from the cycling practice itself or from the incursion into historically masculinized spaces. These reflections demonstrate the importance of understanding the symbols and practices of urban cycling from a gender perspective.