La suficiencia investigadora de la instrucción penal

Abstract

[spa] La fase previa al juicio oral del proceso penal ha venido caracterizada, en los diferentes ordenamientos procesales, como una fase eminentemente investigadora. Sin embargo, su encaje procesal, la extensión de su cometido y el modo de llevarlo a cabo carecen de una sistematización uniforme, pues su engranaje está vinculado a las bases político-filosóficas de los diferentes sistemas procesales. La indeterminación de sus límites y significación en el conjunto del proceso la han ido configurando como una etapa sobredimensionada. Este trabajo se focaliza en la actual sobreexplotación de la fase previa al juicio oral, con el objetivo de delimitar su finalidad y la suficiencia de las tareas que se le encomiendan. Se concluye que impera una vasta ambigüedad sobre la función epistemológica de la instrucción que socava la agilización del proceso y la optimización de éste como una herramienta para la determinación imparcial de los hechos. La reflexión de estos aspectos finaliza con una serie de propuestas para la simplificación y neutralización de la fase previa al juicio, partiendo de que la mayor eficiencia epistemológica del proceso y su racionalización requieren de una depuración profunda de esta etapa procesal.

[cat] La fase prèvia al judici oral del procés penal ha estat caracteritzada, en els diferents ordenaments processals, com una fase eminentment investigadora. No obstant això, el seu marc processal, l'extensió de la seva tasca i la manera de dur-la a terme no gaudeixen d’una sistematització uniforme, ja que el seu concret engranatge està lligat a les bases politicofilosòfiques dels diferents sistemes processals. La indeterminació dels seus límits i del seu pes en el conjunt del procés l'han anat configurant com una etapa sobredimensionada. Aquest treball es focalitza en l'actual sobreexplotació de la fase prèvia al judici oral, amb l'objectiu de delimitar la finalitat i la suficiència de les tasques que se li encomanen. S’arriba a la conclusió de que impera l’ambigüitat en la funció epistemològica de la instrucció, que dificulta l’agilització del procés i la seva optimització com una eina per a la determinació imparcial dels fets. La reflexió d'aquests aspectes finalitza amb una sèrie de propostes per a la simplificació i la neutralització de la fase prèvia al judici, partint de que la major eficiència epistemològica del procés i la seva racionalització requereixen una depuració profunda d'aquesta etapa processal.

[eng] The pre-trial phase of criminal proceedings has been characterized, in the different procedural systems, as an eminently investigative phase. However, its procedural setting, the extent of its function and the way it is carried out lack a uniform systematization, since it is linked to the political-philosophical bases of the different procedural systems. The indetermination of its limits and magnitude in the process as a whole has gradually made it an overdimensioned stage. In this scenario, this paper examines the current overexploitation of the pre-trial phase, with the aim of delimiting its essential purpose and the sufficiency of the tasks entrusted to it. We come to the conclusion that there is a huge ambiguity about the epistemological function of the pre-trial phase that undermines the streamlining of the process and its optimization as a tool for the impartial determination of the truth. The consideration of these aspects ends with various proposals for the simplification and neutralization of the pre-trial phase, on the assumption that the greater epistemological efficiency of the process and its rationalization require a profound purification of this procedural stage.