How Changing Party Systems Shape the Functioning of Democracy

Abstract

[eng] Party systems have become increasingly complex in the last decades. Although they are one of the cornerstones of liberal democracies, there is still little agreement in the literature as to whether different configurations of party systems constitute good or bad news for democracy. In the three empirical papers of this dissertation, I explore the relationship between party system fragmentation and polarization and two outcomes crucial for the functioning of democracy: accountability and incumbent turnover. First, I analyze the effect of government fragmentation on accountability with respect to corruption scandals. Most previous studies on the topic have assumed that voters punish all kinds of governments for all types of corruption. I challenge this assumption by distinguishing between two types of governments (single-party majority governments and minority/coalition governments) and two types of corruption (welfare-increasing and welfare-decreasing corruption). I argue that voters are better able to identify bad governments when one party holds the majority of seats. Using data from Spanish municipalities, I show that corruption has a negative effect on the electoral performance of single-party majority governments, but this is not the case in minority/coalition governments, in which the mayor relies on the support of other parties. The second article focuses on the fragmentation of the opposition and analyzes how it shapes the vote for incumbents who have been charged with corruption. Opposition parties play a key role in holding governments accountable, as voters need to find an attractive alternative in order to vote against the incumbent. I argue that ideological proximity and the opposition parties’ viability are the two main parameters that explain how opposition fragmentation conditions accountability. I also argue that voters are not homogeneous when it comes to evaluating the alternatives: some give more weight to ideology, others to viability. I test these hypotheses using data from a survey experiment. The results indicate that opposition fragmentation clearly facilitates accountability. This is specially the case for more ideologue voters, who only punish incumbents when they can find an ideologically close alternative. Finally, the third article delves into the effects of polarization on support for the incumbent and incumbent turnover. This study contends that polarization can decrease turnover by favoring voters’ coordination around incumbent candidates. The hypotheses are tested using a Regression Dis- continuity Design on data from legislative and cantonal elections in France. The results show that polarization clearly increases the vote for incumbent candidates and, consequently, decreases alternation. These effects are particularly strong when polarization is associated with the presence of extreme runner-up candidates in the election: when that is the case, almost every single incumbent is able to secure reelection.

Overall, this dissertation improves our understanding of how different properties of party systems shape how democracy works and clarifies when and why each of these properties matters for each outcome. By applying a variety of methods (observational, experimental, and quasi-experimental), I show that, in terms of accountability, single-party governments facing fragmented oppositions are best for democracy. Polarization, in turn, feeds electoral support for incumbent candidates and prevents them from losing office.

[cat] En els darrers anys la complexitat dels sistemes departits ha augmentat substancialment. Encara que els sistemes de partits són un dels elements més rellevants al voltant dels quals s’organitzen les democràcies, no hi ha acord sobre els potencials efectes que diferents configuracions d’aquests sistemes poden exercir sobre el funcionament de la democràcia. Els tres articles que conformen aquesta tesi exploren la relació entre la fragmentació i la polarització del sistema de partits i dues variables que són crucials per la democràcia: la rendició de comptes i l’alternança en el govern. En primer lloc, aquesta tesi analitza l’efecte de la fragmentació del govern sobre el càstig electoral de la corrupció. La majoria d’estudis sobre aquest tema han assumit que els votants castiguen qualsevol govern per qualsevol cas de corrupció. En aquesta tesi, poso a prova aquesta hipòtesi i distingeixo entre dos tipus de governs (governs unipartidistes amb majoria absoluta i governs de minoria/coalició) i dos tipus de corrupció (corrupció amb/sense externalitats positives en el curt termini). L’argument principal és que pels votants és més fàcil identificar els mals governs quan només un partit té la majoria dels escons. Els resultats mostren que la corrupció disminueix el suport electoral cap als governs unipartidistes amb majoria absoluta. En canvi, no té cap efecte sobre els governs de coalició/minoritaris. El segon article se centra en la fragmentació de l’oposició i analitza com aquesta condiciona el vot a governs acusats de corrupció. L’oposició té un paper clau en el procés de rendició de comptes, donat que els votants només poden castigar els mals governs si troben una alternativa atractiva. L’argument principal d’aquest capítol és que la fragmentació de l’oposició condiciona aquest procés a través de dos mecanismes: la proximitat ideològica i la viabilitat dels partits. També s’hi argumenta que els votants no són homogenis a l’hora de valorar les alternatives: uns votants donen més pes a la ideologia, mentre d’altres donen més pes a la viabilitat dels partits. A través d’un experiment d’enquesta es mostra que la fragmentació de l’oposició afavoreix la rendició de comptes, especialment pels votants més ideològics, que només castiguen els governs corruptes quan troben una alternativa propera ideològicament. Finalment, el tercer article examina els efectes de la polarització sobre el suport al partit que governa. Aquest estudi argumenta que la polarització pot dificultar l’alternança en el poder mobilitzant els ciutadans en favor del govern. Per a testar-ho, s’utilitza un disseny de regressió discontínua a par- tir de dades de les eleccions legislatives i cantonals franceses. Els resultats mostren que la polarització augmenta clarament el suport electoral als candidats que governen i n’afavoreix la reelecció. Aquests efectes són especialment forts quan la polarització s’associa amb la presència de candidats que pertanyen a partits d’extrema dreta/esquerra. En resum, aquesta tesi millora la nostra comprensió de com les diferents propietats dels sistemes de partits condicionen el funcionament de la democràcia i aclareix quan i per què cadascuna d’aquestes propietats és important. Mitjançant l’aplicació de diversos mètodes (observacionals, experimentals i quasi-experimentals), es demostra que, pel que fa a la rendició de comptes, els governs unipartidistes que s’enfronten a oposicions fragmentades faciliten el bon funcionament de les democràcies. La polarització, al seu torn, afavoreix el suport electoral als governants i evita que perdin el càrrec.

[spa] En los últimos años la complejidad de los sistemas de partidos ha aumentado sustancialmente. Aunque los sistemas de partidos son uno de los elementos más relevantes en torno a los cuales se organizan las democracias, no existe acuerdo sobre los potenciales efectos que diferentes configuraciones de estos sistemas pueden ejercer sobre el funcionamiento de la democracia. En los tres artículos que conforman esta tesis, se explora la relación entre la fragmentación y la polarización del sistema de partidos y dos variables cruciales para las democracias: la rendición de cuentas y la alternancia en el gobierno. En primer lugar, esta tesis analiza el efecto de la fragmentación del gobierno sobre el castigo electoral de la corrupción. La mayoría de estudios al respecto han asumido que los votantes castigan a cualquier gobierno por cualquier caso de corrupción. En esta tesis, pongo a prueba esta hipótesis y distingo entre dos tipos de gobiernos (gobiernos unipartidistas con mayoría absoluta y gobiernos de minoría/coalición) y dos tipos de corrupción (corrupción con/sin externalidades positivas en el corto plazo). El argumento principal es que para los votantes es más fácil identificar a los malos gobernantes cuando solo un partido posee la mayoría de los escaños. Los resultados muestran que la corrupción disminuye el apoyo electoral hacia los gobiernos unipartidistas con mayoría absoluta. Por el contrario, no tiene ningún efecto sobre los gobiernos de coalición/minoritarios. El segundo artículo se centra en la fragmentación de la oposición y analiza cómo condiciona el voto a gobiernos acusados de corrupción. La oposición tiene un papel clave en el proceso de rendición de cuentas, dado que los votantes solo pueden castigar a los malos gobiernos si encuentran una alternativa atractiva. El principal argumento de este capítulo es que la fragmentación de la oposición condiciona este proceso a través de dos mecanismos: la proximidad ideológica y la viabilidad de los partidos. También se argumenta que los votantes no son homogéneos a la hora de valorar las alternativas: unos dan más peso a la ideología, mientras que otros dan más peso a la viabilidad de los partidos. A través de un experimento de encuesta se muestra que la fragmentación de la oposición favorece la rendición de cuentas, especial- mente para los votantes más ideológicos, que solo castigan a los gobiernos corruptos cuando encuentran una alternativa cercana ideológicamente. Por último, el tercer artículo examina los efectos de la polarización sobre el apoyo al partido que gobierna. Este estudio argumenta que la polarización puede dificultar la alternancia en el poder movilizando a los ciudadanos en favor del gobierno. Para testarlo, se utiliza un diseño de regresión discontinua a partir de datos de las elecciones legislativas y cantonales francesas. Los resultados muestran que la polarización aumenta claramente el apoyo electoral a los candidatos que gobiernan y favorece su reelección. Estos efectos son especialmente fuertes cuando la polarización se asocia con la presencia de candidatos pertenecientes a partidos de extrema derecha/izquierda.

En resumen, esta tesis mejora nuestra comprensión de cómo las diferentes propiedades de los sistemas departidos condicionan el funcionamiento de la democracia y aclara cuándo y por qué cada una de estas propiedades es importante. Mediante la aplicación de diversos métodos (observacionales, experimentales y casi-experimentales), demuestro que, en lo que se refiere a la rendición de cuentas, los gobiernos unipartidistas que se enfrentan a oposiciones fragmentadas facilitan el buen funcionamiento de las democracias. La polarización, a su vez, favorece el apoyo electoral a los gobernantes y evita que pierdan su cargo.