Advancing Research on Virtual Collaboration

Abstract

Aunque los entornos virtuales no eran nuevos para algunas organizaciones, cuando llegó la pandemia de COVID-19, casi todas las industrias del mundo comenzaron a emplearlos. Dado que muchas organizaciones y empleados trabajarán de forma remota de forma permanente (o al menos en cierta medida) en el futuro, uno de los desafíos más importantes que enfrentarán las organizaciones es facilitar el desempeño individual y del equipo en entornos virtuales. Los entornos virtuales pueden permitir a las organizaciones maximizar su capital humano y mejorar su conocimiento, recursos, colaboración y creatividad para satisfacer las demandas de sus partes interesadas. Sin embargo, cuando los miembros del equipo utilizan las comunicaciones mediadas por tecnología, se enfrentan a desafíos adicionales que afectan la colaboración y el rendimiento. Por lo tanto, es fundamental comprender los aspectos que contribuyen a la colaboración individual y en equipo en entornos virtuales. El objetivo principal de esta tesis es, por lo tanto, avanzar en la investigación sobre la colaboración virtual. Más específicamente, esta tesis aborda la siguiente pregunta de investigación: ¿Qué factores promueven una colaboración efectiva en un contexto virtual? Para abordar esta pregunta, esta tesis se divide en seis capítulos, de los cuales la parte principal es un compendio de tres ensayos (Capítulos 2, 3 y 4). El primer capítulo de la tesis es la introducción general. El segundo capítulo se centra en factores a nivel individual que permiten la efectividad de la colaboración virtual (género y juicio situacional). El tercer capítulo se centra en factores a nivel de equipo que promueven la eficacia de la colaboración virtual (comportamientos de comunicación virtual del equipo e intercambio de información del equipo). El cuarto capítulo se centra en los factores de nivel diádico que promueven la colaboración virtual efectiva (expectativas interpersonales y perdón por tiempos de respuesta prolongados). Finalmente, el quinto capítulo presenta las conclusiones generales, limitaciones y futuras líneas de investigación. Esta tesis contribuye a la literatura sobre colaboración en entornos virtuales al examinar fenómenos contemporáneos en diferentes niveles de análisis (p. ej., género, equipos de estudiantes cara a cara tradicionales y efectos de falta de respuesta) desde varias perspectivas teóricas y metodológicas. En general, esta tesis proporciona información útil para las personas y los equipos que trabajan en entornos virtuales.

Encara que els entorns virtuals no eren nous per a algunes organitzacions, quan va arribar la pandèmia de COVID-19, gairebé totes les indústries del món van començar a fer-los servir. Atès que moltes organitzacions i empleats treballaran de manera remota de manera permanent (o almenys en certa mesura) en el futur, un dels desafiaments més importants que enfrontaran les organitzacions és facilitar l'exercici individual i de l'equip en entorns virtuals. Els entorns virtuals poden permetre a les organitzacions maximitzar el seu capital humà i millorar-ne el coneixement, els recursos, la col·laboració i la creativitat per satisfer les demandes de les seves parts interessades. Tot i això, quan els membres de l'equip utilitzen les comunicacions à través de mitjans tecnològics, s'enfronten a desafiaments addicionals que afecten la col·laboració i el rendiment. Per tant, és fonamental comprendre els aspectes que contribueixen a la col·laboració individual i en equip en entorns virtuals. L'objectiu principal d'aquesta tesi és, doncs, avançar en la investigació sobre la col·laboració virtual. Més específicament, aquesta tesi aborda la pregunta de recerca següent: Quins factors promouen una col·laboració efectiva en un context virtual? Per abordar aquesta pregunta, aquesta tesi es divideix en sis capítols, dels quals la part principal és un compendi de tres assaigs (Capítols 2, 3 i 4). El primer capítol de la tesi és la introducció general. El segon capítol se centra en factors individuals que permeten l'efectivitat de la col·laboració virtual (gènere i judici situacional). El tercer capítol se centra en factors d'equip que promouen l'eficàcia de la col·laboració virtual (comportaments de comunicació virtual de l'equip i intercanvi d'informació de l'equip). El quart capítol se centra en els factors de nivell diàdic que promouen la col·laboració virtual efectiva (expectatives interpersonals i perdó per temps de resposta perllongats). Finalment, el cinquè capítol presenta les conclusions generals, les limitacions i les futures línies de recerca. Aquesta tesi contribueix a la literatura sobre col·laboració en entorns virtuals en examinar fenòmens contemporanis a diferents nivells d'anàlisi (p. ex., gènere, equips d'estudiants cara a cara tradicionals i efectes de manca de resposta) des de diverses perspectives teòriques i metodològiques. En general, aquesta tesi proporciona informació útil per a persones i equips que treballen en entorns virtuals.

Although virtual environments were not new to some organizations, when the COVID-19 pandemic hit, almost every industry on the globe began employing them. Given that many organizations and employees will work remotely permanently (or at least to some extent) in the future, one of the most significant challenges organizations will face is facilitating individual and team performance in virtual environments. Virtual environments may enable organizations to maximize their human capital and enhance their knowledge, resources, collaboration, and creativity to meet their stakeholder’s demands. Nevertheless, when team members rely on technology-mediated communications, they encounter additional challenges that impact collaboration and performance. Thus, it is critical to understand the aspects that contribute to individual and team collaboration in virtual environments. The main purpose of this thesis is thus to advance research on virtual collaboration. More specifically, this thesis addresses the following overarching research question: What factors promote effective collaboration in a virtual context? To address this question, this thesis is divided into six chapters, of which the main part is a compendium of three essays (Chapters 2, 3, and 4). The first chapter of the thesis is the general introduction. The second chapter focuses on individual-level factors that enable the effectiveness of virtual collaboration (gender and situational judgment). The third chapter focuses on team-level factors that promote virtual collaboration effectiveness (team virtual communication behaviors and team information sharing). The fourth chapter focuses on dyadic-level factors that promote effective virtual collaboration (interpersonal expectations and forgiveness for lengthy response times). Finally, the fifth chapter presents the general conclusions, limitations, and future research directions. This thesis contributes to the literature on collaboration in virtual environments by examining understudied contemporary phenomena at different levels of analysis (e.g., gender, traditional face-to-face student teams, and unresponsiveness effects) from various theoretical and methodological perspectives. Overall, this thesis provides insights helpful to individuals and teams working in virtual environments.