Las canciones de dar palmas como práctica social: relaciones de poder e identidades en un espacio lúdico y performativo

Author

Joanna, Riera Martínez

Director

Cubells Serra, Jenny

Casals Ibañez, Albert

Date of defense

2022-07-27

Pages

261 p.



Abstract

La tesis doctoral aquí present es un estudi pioner sobre la práctica social dels jocs de mans de parla castellana com a espai on es configuren les normes sociales i els seus límits dins d’un context específic, durant l’etapa escolar. El treball en sí, suposa un avanç en el coneixement científic ja que, fins a día d’avui, l’estudi s’ha dedicat pràcticament a la investigació a llengua anglesa. Els objectius d’aquesta investigació són: a) contextualizar els jcos de mans de parla castellana; b) analitzar las narratives mitjançant categories i subcategories temàtiques y c) analitzar els seus elements retòrics, ritmicomelòdics i gestuals. Per a poder comprendre l’efecte del seu conjunt en el marc de la seva pràctica col·lectiva, aquesta investigació es basa en la perspectiva feminista interseccional de Kimberlé Crenshaw (1989), en la perspectiva etnomusicológica de Timothy Rice (1987, 2017), en la concepció de performativitat de Judith Butler (1997) y finalment, en la construcció d’identitats socials de l’etnomusicòleg Pablo Vila (1996). Per a poder dur a terme l’anàlisi, es fa ús de metodologia cualitativa. Com espai de recollida de dades conta amb un treball de camp, grups de discussió i entrevistes inividuals desenvolupades en dos contextos, Espanya, concretament a Catalunya; i a Xile, específicament a Santiago de Xile. També es desenvolupa una etnografía virtual per a la recollida de dades a través del corpus de 382 versiones de jocs de mans. S’analitzen les dades per a pdoer contextualitzar històrica i socialment aquesta pràctica social, així com els seus elements estructurals que la conformen de manera interrelacionada, sent els següents: un anàlisi temàtic, un anàlisi retòric i un anàlisi ritmico-melòdic i gestual. Els resultats detallen el seu origen cap els anys 65’-70’, tenint en compte que la seva màxima expansió va ser a l’època dels 90’. Son més preferibles les zones perifèriques de l’hora del pati. Les participants juguen a la hegemonia i la subversió dels discursos de poder, sobre toot a nivel de gènere, però interseccionen per altres tipus de poders, a través de la seva pràctica. Les temàtiques que acompanyen tenen una gran vinculació amb la violència, les relacions sexoafectives, el discurs religiós y la cura familiar. Els recursos retòrics, molt poc estudiats a la música popular infantil, juntament amb el gest, serveixen per reforçar la seva transmissió oral i el gaudi de la seva pràctica. Les coreografies que es descubreixen en aquesta investigació son: la coreografia creuada, la coreografía de base, la coreografia estàndar, la coreografia de balanceig i finalment, les coreografíes específiques. A través d’aquesta recerca, s’aconsegueix tenir una visió global dels jocs de picar mans com a espai per a la construcció d’identitats, especialment de gènera, i generant un efecte únic que neix a partir de la seva construcció històrica i de la vivencia actual col·lectiva que aflora i emergeix en la seva performativitat.


La tesis doctoral aquí presente es un estudio pionero acerca de la práctica social de los juegos de manos en habla hispana como espacio donde se configuran las normas sociales y sus límites dentro de un contexto específico, durante la etapa escolar. Supone un avance en el conocimiento de este corpus científico que hasta día de hoy se había aportado a la investigación dedicada, prácticamente, a la lengua inglesa. Los objetivos de esta investigación son: a) contextualizar los juegos de manos en habla hispana; b) analizar las narrativas mediante categorías y subcategorías temáticas y c) analizar sus elementos retóricos, ritmicomelódicos y gestuales. Para poder comprender el efecto en su conjunto en el marco de su práctica colectiva, esta investigación se basa en una perspectiva feminista interseccional de Kimberlé Crenshaw (1989) y la perspectiva etnomusicológica de Timothy Rice (1987, 2017), así como en la concepción de performatividad de Judith Butler (1997) y la construcción de identidades sociales del etnomusicólogo Pablo Vila (1996). Para poder llevar a cabo su análisis se hace uso de una metodología de procedimientos cualitativos. Se sirve de trabajo de campo, grupos de discusión y entrevistas individuales desarrolladas en dos contextos, España, concretamente en Cataluña; y en Chile, específicamente en Santiago de Chile. También se hace uso de la etnografía virtual para la recogida de datos a través del corpus de 382 versiones de juegos de manos. Se analizan los datos para poder contextualizar histórica y socialmente los juegos de manos como práctica social, así como sus elementos estructurales que la conforman de manera interrelacionada, siendo estos: un análisis temático, un análisis retórico y un análisis ritmicomelódico y gestual. Los resultados detallan su origen hacia los años 65’-70’ teniendo su máxima expansión en la década de los 90’. Siendo preferibles las zonas periféricas de recreo, las participantes juegan a la hegemonía y a la subversión de los discursos de poder, sobre todo a nivel de género, pero interseccionado por otro tipo de poderes, a través de su práctica. Las temáticas que las acompañan tienen una gran relación con la violencia, las relaciones sexoafectivas, el discurso religioso y el cuidado familiar. Los recursos retóricos, muy poco estudiados en la música popular infantil, junto con el gesto, sirven para reforzar su transmisión oral y disfrute de su práctica. Las coreografías que se descubren en esta investigación por primera vez en el ámbito de la investigación de los juegos de manos son: la coreografía cruzada, la coreografía de base, la coreografía estándar, la coreografía de balanceo y las coreografías específicas. A través de esta investigación se consigue tener una visión global de los juegos de manos como espacio para la construcción de identidades, especialmente de género, generando un efecto único que nace a partir de su construcción histórica y de su vivencia actual colectiva que aflora y emana en su performatividad.


The doctoral thesis presented here is a pioneering study on the social practice of spanish clapping games understood as a space where social norms and their limits are configured within a specific context, during the school stage. It represents an advance in the knowledge of this scientific corpus since almost all the research had been contributed, specifically, to the English language. The objectives of this research are: a) to contextualize spanich clapping games; b) analyze the narratives through thematic categories and subcategories and c) analyze their rhetorical, rhythmic-melodic and gestural elements. In order to understand the effect as a whole within the framework of its collective practice, this research is based on an intersectional feminist perspective of Kimberlé Crenshaw (1989) and the ethnomusicological perspective of Timothy Rice (1987, 2017), as well as on the conception of Judith Butler’s performativity (1997) and the construction of social identities by the ethnomusicologist Pablo Vila (1996). In order to carry out its analysis, a methodology of qualitative procedures is used. It emplees fieldwork, discussion groups and individual interviews developed in two contexts, Spain, specifically in Catalonia; and in Chile, specifically in Santiago de Chile. Virtual ethnography is also used for data collection through the corpus of 382 clapping game versions. The data is analyzed in order to contextualize this social practice historically and socially, as well as its structural elements that make it up in an interrelated manner, these being: a thematic analysis, a rhetorical analysis and a rhythmic-melodic and gestural analysis. The results detail its origin around the 65’-70’ having its maximum expansion in the 90’s. Preferring peripheral recreation areas, the participants play hegemony and the subversion of power discourses, especially at the gender level, but intersected by other types of powers, through their practice. The themes that appear on them are relationet with violence, sexual-affective relationships, religious discourse and family care. The rhetorical resources, very little studied in children’s popular music, together with the gesture, serve to reinforce its oral transmission and enjoyment of its practice. The choreographies that are discovered in this research for the first time in the clapping game research are: the cross choreography, the basic choreography, the standard choreography, the swing choreography and the specific choreographies. Through this research, it is possible to have a global vision of clapping games as a space for the construction of identities, especially gender identities, generating a unique effect that is born from its historical construction and its current collective experience that emerges and emanates in its performativity.

Keywords

Cançons de picar; Juegos de manos; Clapping games; Identitat; Identidad; Identity; Gènere; Género; Gender

Subjects

159.9 - Psychology

Knowledge Area

Ciències Humanes

Documents

jrm1de1.pdf

4.028Mb

 

Rights

ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

This item appears in the following Collection(s)