Universitat de Barcelona. Facultat de Filologia
[cat] Aquesta tesi doctoral estudia el discurs del crític literari i poeta Ramon Domènec Perés, un dels principals impulsors del modernisme a Catalunya. Es prenen com a marc temporal trenta anys, que abasten des de 1883 fins a 1913, coincidint amb el seu període de màxima esplendor. El treball examina totes les publicacions on Perés va escriure durant aquest temps, tant d’abast català com espanyol, i se centra a analitzar les seves opinions sobre la literatura catalana. L’estudi es divideix en dos grans blocs: «El crític Ramon D. Perés» i «Ramon D. Perés i la literatura catalana, 1883-1913». El primer presenta el personatge inserit en el seu context i ressegueix la seva trajectòria professional, a més d’incloure les seves idees sobre la praxi crítica i una anàlisi estilística dels seus articles. El segon bloc ofereix una síntesi de les seves idees sobre la literatura catalana: primer, sobre perspectives més generals, i, seguidament, focalitzada en els gèneres de la poesia, la narrativa i el teatre. En l’apartat de la poesia, el més extens del treball, s’estudia l’opinió de Perés respecte a Marià Aguiló, Teodor Llorente, Jacint Verdaguer, Francesc Matheu, Apel·les Mestres, Alexandre de Riquer, Joan Maragall, Jaume Massó i Torrents i els autors de l’Escola Mallorquina. En el camp de la narrativa, els autors tractats són Carles Bosch de la Trinxeria, Emili Vilanova, Josep Pin i Soler, Dolors Monserdà, Narcís Oller, Raimon Casellas, Víctor Català i Josep Pous i Pagès. I, pel que fa al teatre, els noms que s’estudien són Frederic Soler, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i Ignasi Iglésias. Finalment, el treball ofereix un inventari de bibliografia de Perés i sobre Perés inèdita fins al moment, a més d’incloure, en annex, un índex onomàstic d’autors i obres, una eina indispensable per a futurs estudis sobre el crític i sobre la recepció d’autors del període. Tot plegat ajuda a comprendre millor una figura cabdal per al procés de modernització de la literatura catalana i, alhora, el discurs d’un primer modernisme ancorat encara en unes idees naturalistes que es resisteix a avançar amb els canvis més rupturistes del tombant del segle XIX-XX.
[eng] This thesis focuses on the work of Ramon Domènec Perés, literary critic and poet, and one of the main promoters of Catalan modernism. It encompasses thirty years, from 1883 to 1913, which span the height of his work. This thesis analyses all the journals in which Perés wrote during this time period, both Catalonia and Spain-wide, and focuses on analysing his opinions on Catalan literature. The analysis is divided into two big sections: “Critic Ramon D. Perés” and “Ramon D. Perés and Catalan literature, 1883-1913”. The first one introduces the individual within his context and follows his professional career. It also includes his ideas on literary criticism and a stylistic analysis of his articles. The second section synthesises his idees about Catalan literature: first, a more general perspective and afterwards focused on the genres of poetry, narrative and theatre. The section about poetry, which is the longest, focuses on Perés’s opinion on Marià Aguiló, Teodor Llorente, Jacint Verdaguer, Francesc Matheu, Apel·les Mestres, Alexandre de Riquer, Joan Maragall, Jaume Massó i Torrents and the authors from l’Escola Mallorquina. Within narrative, the thesis focuses on Carles Bosch de la Trinxeria, Emili Vilanova, Josep Pin i Soler, Dolors Monserdà, Narcís Oller, Raimon Casellas, Víctor Català and Josep Pous i Pagès. Finally, within theatre the thesis focuses on Frederic Soler, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol and Ignasi Iglésias. Finally, this thesis includes an unparalleled bibliographic inventory of Perés’s works and works about Perés, as well as an index of author names and works as an appendix, an essential tool for future studies about Perés and the critique of authors from that time period. This all helps to better understand a paramount figure in the modernization of Catalan literature and, at the same time, the debate of an initial modernism still rooted in naturalist ideas, reluctant to move forward with the groundbreaking changes of the end of the 19th century and the start of the 20th century.
Literatura catalana; Catalan literature; Crítica literària; Crítica literaria; Literary criticism; Modernisme (Literatura); Modernismo (Literatura); Modernism (Literature); Modernitat; Modernidad; Modernity; Perés, Ramón D., 1863-1956
82 - Literature
Ciències Humanes i Socials
Programa de Doctorat en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals
ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Facultat de Filologia [143]